Avellana, lenergia natural, des del Fòrum
La dieta és una qüestió fonamental per mantenir una vida sana. La dieta i lalimentació també han estat un punt important a tractar en aquest Fòrum, duns pocs, com he pogut comprovar durant aquests mesos. Bé, fora de voler realitzar un balanç sobre aquest esdeveniment, vull remarcar lespai important que té la dieta en el Fòrum i en les nostres vides diàries.
Més del 75% de la població mundial salimenta bàsicament de cereals, dels quals sen consumeix majoritàriament la farina (en forma de pa o pasta, com la sèmola o el cuscús), o com a aliment majoritari larròs. La dieta es completa amb verdures, llegums, hortalisses i fruites en un menor grau, que aporten les vitamines i els minerals essencials.
La diferència a les dietes del món occidental és que tots aquests aliments són utilitzats en un segon lloc, de fet sanomenen plat dentrant o primer plat, sempre com a començament dels àpats; també sutilitzen com a acompanyament de plats de carn o de peix.
Està clar que no sels dóna el mateix reconeixement que en països com el Senegal, el Vietnam o Sri Lanka. De fet, la gran diferència és la aportació proteica de les seves dietes, que podríem definir com a pobre o escassa. Depèn en gran part del nivell de pobresa: com més saccentua la pobresa, la carència de proteïnes es més accentuada.
La carn de porc o de vedella en aquests països és per a molts un luxe; nhi ha daltres en què les seves creences els impedeixen menjar-ne, bé per prohibició o bé per considerar-los animals sagrats. (Aquestes religions es basen en manaments fonamentats en unes èpoques en què la falta dhigiene i de conservació adequada feien que aquests animals patissin un alt risc depidèmies i malalties mortals. Això explica la seva raó de ser.)
El peix hi és escàs, sutilitzen uns mitjans rudimentaris de pesca i de conservació, això fa que la majoria de les zones de linterior no en consumeixin. Els únics animals que poden tenir són alguna cabra i alguna au, que no maten per poder beneficiar-se dels seus ous i de la seva llet. Així doncs, podríem dir que la major part del Tercer Món salimenta dels diversos fruits secs que ens dóna la terra com a aportació bàsica de proteïnes.
Així doncs, aquells fruits tan petits que nosaltres cuinem en salses, utilitzem per a la picada, ens serveixen per matar la gana o els prenem de postres són per a pràcticament el 75% del món un element essencial en la seva dieta diària. Qui diria que lavellana sustenta així el món! Avellana power!
Més del 75% de la població mundial salimenta bàsicament de cereals, dels quals sen consumeix majoritàriament la farina (en forma de pa o pasta, com la sèmola o el cuscús), o com a aliment majoritari larròs. La dieta es completa amb verdures, llegums, hortalisses i fruites en un menor grau, que aporten les vitamines i els minerals essencials.
La diferència a les dietes del món occidental és que tots aquests aliments són utilitzats en un segon lloc, de fet sanomenen plat dentrant o primer plat, sempre com a començament dels àpats; també sutilitzen com a acompanyament de plats de carn o de peix.
Està clar que no sels dóna el mateix reconeixement que en països com el Senegal, el Vietnam o Sri Lanka. De fet, la gran diferència és la aportació proteica de les seves dietes, que podríem definir com a pobre o escassa. Depèn en gran part del nivell de pobresa: com més saccentua la pobresa, la carència de proteïnes es més accentuada.
La carn de porc o de vedella en aquests països és per a molts un luxe; nhi ha daltres en què les seves creences els impedeixen menjar-ne, bé per prohibició o bé per considerar-los animals sagrats. (Aquestes religions es basen en manaments fonamentats en unes èpoques en què la falta dhigiene i de conservació adequada feien que aquests animals patissin un alt risc depidèmies i malalties mortals. Això explica la seva raó de ser.)
El peix hi és escàs, sutilitzen uns mitjans rudimentaris de pesca i de conservació, això fa que la majoria de les zones de linterior no en consumeixin. Els únics animals que poden tenir són alguna cabra i alguna au, que no maten per poder beneficiar-se dels seus ous i de la seva llet. Així doncs, podríem dir que la major part del Tercer Món salimenta dels diversos fruits secs que ens dóna la terra com a aportació bàsica de proteïnes.
Així doncs, aquells fruits tan petits que nosaltres cuinem en salses, utilitzem per a la picada, ens serveixen per matar la gana o els prenem de postres són per a pràcticament el 75% del món un element essencial en la seva dieta diària. Qui diria que lavellana sustenta així el món! Avellana power!