Urbanos a lestiu
Els mitjans de comunicació comarcals van plens aquests mesos estiuencs dels problemes de seguretat que hi ha no només al nostre poble, sinó a molts altres dels voltants. En aquesta mateixa Revista trobareu àmplia i detallada informació dun lamentable episodi dalta delinqüència ocorregut a Cambrils, amb intercanvi de trets i tot entre els lladres i els nostres policies municipals. No és un fenomen només de lestiu, però sí que sagreuja durant la temporada en què la nostra població es multiplica per atendre la gent que ens visita o que shi ha instal·lat com a segona residència.
No és tampoc una cosa nova, els municipis turístics sempre han hagut de recórrer, a lestiu, a reforçar els seus cossos de seguretat per fer front a unes situacions excepcionals. Encara recordo com durant alguns anys a casa nostra el reforç ens arribava de la guàrdia urbana de Barcelona, els famosos urbanos de la capital catalana que de xiquets veiem als contes de lèpoca amb el seus uniformes característics i peculiars, i que del juliol a lagost es passejaven pels nostres carrers. Luniforme destiu era de color blanc, amb aquell barret salacot també blanc al cap, que farà que ho recordi tota la vida. Eren altres temps i segurament en teníem prou amb aquells agents de lautoritat professionals que mig de vacances donaven suport a la tasca abnegada del Tomàs Confits, del Tortosí o de lAndrés, que conformaven el limitat però eficaç cos de la Policia Municipal cambrilenca.
Ara les coses són molt diferents, la Policia Local de Cambrils és un cos ampli i estructurat que no només a lestiu ha dafrontar la seguretat pública dun poble complex com el nostre. Però és a lestiu quan, a més de tenir més feina, segurament llueixen més. Els nostres urbanos moderns els podem veure en bicicleta i pantalons curts per les nostres platjes i passejos; amb moto nàutica per dintre de la mar, una tasca en la qual són pioners al nostre país; amb les seves escúters i cotxes pels nostres carrers i places, i altres a peu com a policia de proximitat. Amb tot, també tenen les seves mancances, perquè les necessitats són moltes i els efectius, limitats.
També com cada juliol i agost llegeixo que el cos de la Guàrdia Civil envia més agents a la demarcació de Tarragona per fer front a la campanya estiuenca, però també com sempre aquest complement no soluciona els problemes. És un ajut, sí, però no serveix per afrontar de forma definitiva les carències que en aquest terreny de la seguretat tenen plantejats Cambrils i altres pobles com el nostre.
La nostra demarcació serà lúltima en què shi desplegarà la policia autonòmica, i això sestà notant. Aquest retard ens planteja problemes, perquè durant aquests anys cap cos ha fet una aposta clara per aquestes terres. Ara que els Mossos dEsquadra han de desembarcar a les notres comarques és el moment de fer valdre, no els nostres drets, sinó les nostres necessitats, i de reivindicar les nostres mancances. És un cos de nova implantació i no ens poden fer passar amb raons i arguments de conveniències polítiques. Cambrils té unes realitats i la seva gent unes necessitats de seguretat que no poden quedar més temps relegades.
No és tampoc una cosa nova, els municipis turístics sempre han hagut de recórrer, a lestiu, a reforçar els seus cossos de seguretat per fer front a unes situacions excepcionals. Encara recordo com durant alguns anys a casa nostra el reforç ens arribava de la guàrdia urbana de Barcelona, els famosos urbanos de la capital catalana que de xiquets veiem als contes de lèpoca amb el seus uniformes característics i peculiars, i que del juliol a lagost es passejaven pels nostres carrers. Luniforme destiu era de color blanc, amb aquell barret salacot també blanc al cap, que farà que ho recordi tota la vida. Eren altres temps i segurament en teníem prou amb aquells agents de lautoritat professionals que mig de vacances donaven suport a la tasca abnegada del Tomàs Confits, del Tortosí o de lAndrés, que conformaven el limitat però eficaç cos de la Policia Municipal cambrilenca.
Ara les coses són molt diferents, la Policia Local de Cambrils és un cos ampli i estructurat que no només a lestiu ha dafrontar la seguretat pública dun poble complex com el nostre. Però és a lestiu quan, a més de tenir més feina, segurament llueixen més. Els nostres urbanos moderns els podem veure en bicicleta i pantalons curts per les nostres platjes i passejos; amb moto nàutica per dintre de la mar, una tasca en la qual són pioners al nostre país; amb les seves escúters i cotxes pels nostres carrers i places, i altres a peu com a policia de proximitat. Amb tot, també tenen les seves mancances, perquè les necessitats són moltes i els efectius, limitats.
També com cada juliol i agost llegeixo que el cos de la Guàrdia Civil envia més agents a la demarcació de Tarragona per fer front a la campanya estiuenca, però també com sempre aquest complement no soluciona els problemes. És un ajut, sí, però no serveix per afrontar de forma definitiva les carències que en aquest terreny de la seguretat tenen plantejats Cambrils i altres pobles com el nostre.
La nostra demarcació serà lúltima en què shi desplegarà la policia autonòmica, i això sestà notant. Aquest retard ens planteja problemes, perquè durant aquests anys cap cos ha fet una aposta clara per aquestes terres. Ara que els Mossos dEsquadra han de desembarcar a les notres comarques és el moment de fer valdre, no els nostres drets, sinó les nostres necessitats, i de reivindicar les nostres mancances. És un cos de nova implantació i no ens poden fer passar amb raons i arguments de conveniències polítiques. Cambrils té unes realitats i la seva gent unes necessitats de seguretat que no poden quedar més temps relegades.