Tu hi vas anar?
Som els mateixos a tot arreu és una frase que he sentit a dir moltes vegades a Cambrils. En un poble petit es podria justificar perquè són els que són i és inevitable trobar-se. Quan el nombre dhabitants va augmentant i passes a ser una ciutat hi ha més persones que potencialment poden assistir als actes o festes. Tot i això, en el cas de Cambrils, que ronda els 33.000 habitants, la frase que encapçala aquest article la continuo sentint.
Aquest mateix mes de setembre hem celebrat la Festa Major de la Mare de Déu del Camí. LAjuntament anunciava en roda de premsa que es mantenien els actes de les darreres edicions malgrat retallar el pressupost en un 25%. Hi va haver reaccions de tota mena que podeu llegir als comentaris de ledició del 20 dagost de Revista Cambrils Diari Digital. Un dels actes vinculat a aquesta festa és la Nit del Foc, que enguany arribava a la XXI edició amb una retallada del 40%. Està clar que amb menys recursos econòmics la cosa queda deslluïda, però som ben conscients del moment en què vivim i que cal adaptar-se. Diverses persones, entres les quals mhi compto, creiem que va ser una nit molt digna, a lalçada de les circumstàncies actuals. Que no tens diners (o que en tens menys) pot ser una excusa per justificar que no sha fet res, però des de lorganització, des de Tota lEndenga, han sabut no perdre la festa. La Nit del Foc és un exemple claríssim dun moment de retrobament en el calendari cambrilenc. Hi ha persones que te les trobes, dany en any, a la Nit del Foc i després repasses amb uns i altres a qui es van trobar i com els van les coses.
Així doncs, hi ha actes, festes o activitats que engresquen i arrosseguen la gent. A vegades són coses senzilles però que ens aglutinen com a poble. Hi ha moltes festes de municipis veïns que programen, any rere any, els mateixos actes i que comptem amb una elevadíssima participació. Quan obres el programa de festes ja saps què hi dirà i directament vas a buscar el dia, lhora o el lloc concret que es farà allò que tan esperes. Si cada any es fa el mateix i la gent hi va deu ser perquè no és ni avorrit, ni dolent, ni repetitiu. Lingredient secret deu ser que hi ha instants de catarsi col·lectiva en què la gent sho fa seu, shi enganxa perquè allò el fa vibrar, shi identifica perquè el fa sentir part del grup.
A Cambrils, al llarg de lany, es fan centenars de coses diverses que cobreixen un ampli espectre dinteressos i inquietuds: teatre, tornejos esportius, exposicions, concerts, xerrades... Els aficionats al teatre, per posar un exemple, no van a veure una obra tant si és de la Teca com si és dels Xerinola? Tot i això no és infreqüent trobar-se en situacions on hi havia els mateixos de sempre. Assistint als actes i participant de la vida social i cultural fem comunitat, teixim xarxes i perpetuem el nostre llegat, evitant que la història viva de Cambrils acabi sent només una pàgina esgrogueïda de la crònica local en una hemeroteca.
Aquest mateix mes de setembre hem celebrat la Festa Major de la Mare de Déu del Camí. LAjuntament anunciava en roda de premsa que es mantenien els actes de les darreres edicions malgrat retallar el pressupost en un 25%. Hi va haver reaccions de tota mena que podeu llegir als comentaris de ledició del 20 dagost de Revista Cambrils Diari Digital. Un dels actes vinculat a aquesta festa és la Nit del Foc, que enguany arribava a la XXI edició amb una retallada del 40%. Està clar que amb menys recursos econòmics la cosa queda deslluïda, però som ben conscients del moment en què vivim i que cal adaptar-se. Diverses persones, entres les quals mhi compto, creiem que va ser una nit molt digna, a lalçada de les circumstàncies actuals. Que no tens diners (o que en tens menys) pot ser una excusa per justificar que no sha fet res, però des de lorganització, des de Tota lEndenga, han sabut no perdre la festa. La Nit del Foc és un exemple claríssim dun moment de retrobament en el calendari cambrilenc. Hi ha persones que te les trobes, dany en any, a la Nit del Foc i després repasses amb uns i altres a qui es van trobar i com els van les coses.
Així doncs, hi ha actes, festes o activitats que engresquen i arrosseguen la gent. A vegades són coses senzilles però que ens aglutinen com a poble. Hi ha moltes festes de municipis veïns que programen, any rere any, els mateixos actes i que comptem amb una elevadíssima participació. Quan obres el programa de festes ja saps què hi dirà i directament vas a buscar el dia, lhora o el lloc concret que es farà allò que tan esperes. Si cada any es fa el mateix i la gent hi va deu ser perquè no és ni avorrit, ni dolent, ni repetitiu. Lingredient secret deu ser que hi ha instants de catarsi col·lectiva en què la gent sho fa seu, shi enganxa perquè allò el fa vibrar, shi identifica perquè el fa sentir part del grup.
A Cambrils, al llarg de lany, es fan centenars de coses diverses que cobreixen un ampli espectre dinteressos i inquietuds: teatre, tornejos esportius, exposicions, concerts, xerrades... Els aficionats al teatre, per posar un exemple, no van a veure una obra tant si és de la Teca com si és dels Xerinola? Tot i això no és infreqüent trobar-se en situacions on hi havia els mateixos de sempre. Assistint als actes i participant de la vida social i cultural fem comunitat, teixim xarxes i perpetuem el nostre llegat, evitant que la història viva de Cambrils acabi sent només una pàgina esgrogueïda de la crònica local en una hemeroteca.