Lallioli
Lallioli és lemulsió de loli doliva amb alls finament xafats, feta al morter, que arriba a tenir la consistència molt lligada duna salsa. Hi ha qui afegeix ou a lallioli, amb la qual cosa es lliga més fàcilment, però en canvi perd molt de gust. Sovint, per voler enriquir un plat, sespatlla. Hi ha guisats que perden la gràcia i vigor per culpa de labundor de la dolça pastanaga; bacallà a la llauna negat de vi blanc; faves estofades amb excés de llorer o sobrassada, i daltres. Ignorem perquè serveixen aquests enriquiments si no és per augmentar els preus dels plats.
Lactor egipci Omar Shariff, excel·lent actor, extraordinari jugador de bridge, entusiasta gastrònom, va declarar que tenia la sort de disposar duna cuinera de Sitges que elaborava lallioli tal com sha de fer, és a dir, lligat sense ou.
Però això no és tot: entrem en la confusió que estableixen alguns receptaris de cuina que cada dia es prodiguen més en aquest afany dinvenció i fantasia que ens domina. Apliquen noms de plats tradicionals a barreges noves, sofisticades i singulars, amb la pretensió denriquir, mitjançant variacions inútils, plats que ja tenien la seva recepta tradicional i exacta. Plats, salses i amaniments amb fórmules acabades, irreprotxables. Pot agradar o no lall, però a qui li agrada, lallioli és la salsa suprema de lall antic acompanyat de carns i peixos; una preparació mediterrània senzilla, sana, perfumada i rústica, a la qual no li cal cap enriquiment dels que més duna vegada se li ha volgut donar, amb ou, codony o pa remullat amb llet. Lallioli no ha tingut mai ladmiració de lalta societat. Sospito que també els agrada, però es guarden de menjar-lo per raons principalment olfactives que no són admeses en el seu entorn. No en mengen pel què diran.
Lactor egipci Omar Shariff, excel·lent actor, extraordinari jugador de bridge, entusiasta gastrònom, va declarar que tenia la sort de disposar duna cuinera de Sitges que elaborava lallioli tal com sha de fer, és a dir, lligat sense ou.
Però això no és tot: entrem en la confusió que estableixen alguns receptaris de cuina que cada dia es prodiguen més en aquest afany dinvenció i fantasia que ens domina. Apliquen noms de plats tradicionals a barreges noves, sofisticades i singulars, amb la pretensió denriquir, mitjançant variacions inútils, plats que ja tenien la seva recepta tradicional i exacta. Plats, salses i amaniments amb fórmules acabades, irreprotxables. Pot agradar o no lall, però a qui li agrada, lallioli és la salsa suprema de lall antic acompanyat de carns i peixos; una preparació mediterrània senzilla, sana, perfumada i rústica, a la qual no li cal cap enriquiment dels que més duna vegada se li ha volgut donar, amb ou, codony o pa remullat amb llet. Lallioli no ha tingut mai ladmiració de lalta societat. Sospito que també els agrada, però es guarden de menjar-lo per raons principalment olfactives que no són admeses en el seu entorn. No en mengen pel què diran.