Sobre com no sha de batejar
Posar nom a un indret pot semblar una cosa banal, però pot esdevenir dallò més transcendent per a limaginari popular. El valor emotiu i simbòlic que donem a determinats espais obliga que aquests mereixin un nom ajustat a la lògica col·lectiva de la comunitat i que pugui ser compartit per tots. En aquest sentit, es fa difícil que els naturals daquestes contrades puguem acceptar denominacions forànies com Miami o El Dorado, imposades per la ignorància i la insensibilitat, lexponent màxim de les quals es dóna quan el promotor immobiliari se sent amb el dret de batejar carrers amb els noms de parents, com ho féu Ruiz Mateos a Vilafortuny. Aquestes desviacions són reforçades per la permissivitat de lAdministració. En conseqüència, davant daquest suport oficial, els nous topònims, tot i que aberrants, adquireixen legitimitat i substitueixen als antics referents que ja no poden competir-hi. Afortunadament, es donen casos de noms que no quallen, com els dalgunes urbanitzacions batejades igual que les seves empreses promotores, com Urcavisa o Proacosa, i noms que es reprenen, com la Pallissa.
Actualment, la responsabilitat de batejar vies i edificis públics recau sobretot en lAjuntament. La imaginació daquesta institució ha assolit fites insospitades per la poca traça i desídia que ha mostrat en diverses ocasions. Em referiré a quatre casos recents que es donen al centre. En primer lloc, el nou col·legi del Molí de la Torre que ha optat per un nom tan vague com CEIP Cambrils. Hi va haver qui havia proposat algun altre nom més adient, que sha quedat al tinter, i el col·legi, mancat duna prospectiva que recavés noms prou idonis i per evitar-se maldecaps, ha acabat cedint pel nom que fins aleshores era tan sols provisional. Un altre edifici que encara espera una denominació oficial, malgrat la consulta portada a terme per trobar una denominació, és el flamant Centre Cultural i Ocupacional (més aviat diríem Ocupat). En aquest cas, però, la gent continua referint-shi amb el nom popular de Cèpal. En la categoria de les places, recordareu quan, fa deu anys, es va inaugurar el nou edifici consistorial i es va endegar una consulta ciutadana per decidir un nom per lesplanada de la Zona Direccional (un altre nom horrible). Conec el cas dun ciutadà que va proposar, endebades, el nom de plaça del Contribuent. A hores dara lesplanada segueix sense un nom oficial. El darrer cas és el de la placeta creada damunt de les restes del convent de Sant Agustí i que espera ser batejada. Algun il·luminat ha tingut la idea de proposar el nom de plaça de la Palmera, en honor a larbre que shi ha plantat. És clar que caldria trobar un nom més idoni a lentorn, com ara plaça de Sant Agustí, en honor al sant antigament festejat al poble i que encara espera anomenar algun indret cambrilenc.
Aquests exemples exposen que els noms urbans no es contemplen encara seriosament per les institucions. Els topònims ja existents també són patrimoni del poble, tot i que dinàmic, i ningú en pot al·legar desconeixement, i més després de la publicació dun rigorós estudi que els recull exhaustivament. La disbauxa es reduirà en el moment en què existeixi un protocol per establir i conservar els topònims, tal com ja han assajat altres municipis.
Actualment, la responsabilitat de batejar vies i edificis públics recau sobretot en lAjuntament. La imaginació daquesta institució ha assolit fites insospitades per la poca traça i desídia que ha mostrat en diverses ocasions. Em referiré a quatre casos recents que es donen al centre. En primer lloc, el nou col·legi del Molí de la Torre que ha optat per un nom tan vague com CEIP Cambrils. Hi va haver qui havia proposat algun altre nom més adient, que sha quedat al tinter, i el col·legi, mancat duna prospectiva que recavés noms prou idonis i per evitar-se maldecaps, ha acabat cedint pel nom que fins aleshores era tan sols provisional. Un altre edifici que encara espera una denominació oficial, malgrat la consulta portada a terme per trobar una denominació, és el flamant Centre Cultural i Ocupacional (més aviat diríem Ocupat). En aquest cas, però, la gent continua referint-shi amb el nom popular de Cèpal. En la categoria de les places, recordareu quan, fa deu anys, es va inaugurar el nou edifici consistorial i es va endegar una consulta ciutadana per decidir un nom per lesplanada de la Zona Direccional (un altre nom horrible). Conec el cas dun ciutadà que va proposar, endebades, el nom de plaça del Contribuent. A hores dara lesplanada segueix sense un nom oficial. El darrer cas és el de la placeta creada damunt de les restes del convent de Sant Agustí i que espera ser batejada. Algun il·luminat ha tingut la idea de proposar el nom de plaça de la Palmera, en honor a larbre que shi ha plantat. És clar que caldria trobar un nom més idoni a lentorn, com ara plaça de Sant Agustí, en honor al sant antigament festejat al poble i que encara espera anomenar algun indret cambrilenc.
Aquests exemples exposen que els noms urbans no es contemplen encara seriosament per les institucions. Els topònims ja existents també són patrimoni del poble, tot i que dinàmic, i ningú en pot al·legar desconeixement, i més després de la publicació dun rigorós estudi que els recull exhaustivament. La disbauxa es reduirà en el moment en què existeixi un protocol per establir i conservar els topònims, tal com ja han assajat altres municipis.