Opinió

Masos i mines

http://cartotecadigital.icc.cat/
Dins el servei de cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya trobem un interessant plànol de Cambrils confeccionat originalment per encàrrec de l’Instituto Geográfico y Estadístico de España. En aquest plànol trobem escrita una nota que ens permet datar-lo –“los trabajos de campo han sido ejecutados por el Topógrafo D. Manuel Garcia Villalva en el año 1920”−. Val a dir, però, que es tracta d’una còpia manuscrita encarregada entre 1914 i 1936 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya a fi d’utilitzar-lo, juntament amb els de les altres poblacions catalanes, com a base per a la confecció d’un Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100000. L’escala 1:25000 d’aquest permet situar detalladament un gran nombre de referències topogràfiques del nostre terme i resulta molt interessant la seva consulta si tenim també a mà l’excel·lent Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal de Montserrat Vidiella editada l’any 2000 i coneguda entre els estudiosos com “la Bíblia”.
Llegint de manera aleatòria aquest plànol, m’aturo sobre la mina Boja i el mas de l’Embert, dos noms que havia sentit anomenar molt sovint als meus avis i que fins ara no situava sobre el mapa. Segons Vidiella, la mina Boja brollava prop del mas de l’Embert i era considerada molt bona; quan plovia, se sobreeixia travessant la riera de Riudoms, per això l’anomenaven d’aquesta manera. El tema de les mines a Cambrils no ha estat estudiat a fons; tenim reculls de noms de mines, però a banda d’això també seria interessant conèixer la naturalesa d’aquestes, les tècniques de construcció i les tasques necessàries per al seu manteniment. Les arrels dels arbres sovint feien cap a aquestes canalitzacions i precisaven d’un repàs continu per part dels minadors; aquest treball era força perillós a causa dels esfondraments de les galeries.
El plànol també mostra la situació de molts masos distribuïts pel terme de Cambrils, alguns de molt coneguts com el mas de l’Arany i el mas d’en Bosch, i d’altres amb noms peculiars com el mas de la Poca Aigua, anomenat així suposo per l’escassetat en aquelles terres d’aquest element vital per al conreu i la pagesia. També hi trobem anotades moltes basses, sínies, molins i casetes de pagès, dibuixant un Cambrils marcadament agrícola molt diferent al que actualment coneixem.
En el plànol podem observar que el cementiri parroquial estava situat encara junt a l’ermita de la Mare de Déu del Camí, la Casa Cuartel de la Guardia Civil davant una horta prop del Parc Samà i el barri del port marítim de Cambrils es destacava com el “Barri de la Marina”. També hi trobem la desapareguda torre Bargallona a la partida de Vilagrassa, a Vilafortuny trobem anotat al llarg de la costa el pinar del Castell i més endavant la barraca de Sant Pere. També hi trobem incorreccions com la pluralització de la torre de l’Esquirol, o noms de masos mal transcrits com el de “Clanchel” en comptes de “Clanxet”. Al marge de tot això, és un document molt interessant i el treball toponímic és molt ric, ja que també estant anotats de manera exhaustiva noms de carreteres, camins, rieres i barrancs.