La vil·la romana de la Llosa
Lany 1980 es va localitzar, prop del barranc de la Mare de Déu del Camí, el jaciment de la vil·la romana de la Llosa. No va ser fins als anys 1983 i 1984 que es van desenvolupar els primers treballs arqueològics per tal de determinar la magnitud i extensió de les restes. Recordo llunyanament que aleshores lavi dun amic proper ens va portar de passeig fins a la Llosa. Tot i la meva joventut, tenia uns 10 anys, vaig quedar impressionat amb les excavacions realitzades en aquell lloc tan proper de casa meva. El fet va despertar en mi un interès inusual pel passat romà de la nostra població que he mantingut fins a dia davui. Aquelles primeres excavacions van deixar al descobert gran part del patrimoni que actualment es pot visitar. Recordo especialment la gran estructura dargamassa que ara es pot veure plantada prop de la porta dentrada al jaciment. Sembla ser que es tracta duna bassa que amb el pas del temps va ser aixecada perdent la seva funció inicial i guanyant-ne una altra que en lactualitat desconeixem. En aquestes excavacions inicials també es van desenterrar diverses dependències situades més amunt del marge que divideix la Llosa. Un fet que trobo molt curiós és lexistència en el mateix lloc duna gran pedra vermella, poc usual a les nostres contrades i més pròpia de muntanyes com Mont-roig o Prades. Vés a saber per quin estrany motiu la pedra va recórrer tants quilòmetres fent cap tan a prop del mar, i també es curiós que shagin trobat dins el jaciment fragments de pedra de les mateixes característiques.
Acabades les excavacions dels anys 80, el jaciment va caure en loblit. Amb la intenció de preservar-lo, es van cobrir les restes amb deixalles provinents de materials de construcció. Us he de confessar que quan vaig veure el jaciment recobert de runa em van caure a terra dues coses que no sonen. El meu grau de desencís es va fer majúscul quan vaig comprovar que uns obrers havien llençat restes de formigó de construccions properes a la bassa i lhavien deixat literalment coberta de ciment. Aquella situació era irrecuperable i no acabava dentendre per què senterrava tot allò que havia costat tant de posar al descobert. Va ser, no obstant, una mesura encertada que ha permès que el jaciment arribés als nostres dies amb un grau de conservació òptim. Lany 1991 es va declarar la Llosa zona verda i més recentment es va instal·lar una tanca protectora que envolta el perímetre de les restes excavades. Diferents camps de treball nacionals i internacionals han permès que molts joves tinguessin la primera experiència arqueològica alhora que gaudien duna agradable estada al nostre poble. Lany de les olimpíades va marcar una abans i un després amb lexcepcional troballa del conjunt de bronzes que actualment podem contemplar al Museu del Molí de les Tres Eres. Actualment les restes han estat habilitades per fer-hi visites guiades i Cambrils compta amb un atractiu cultural més. Fent balanç, podem donar gràcies a Déu que la Llosa es trobi en aquestes bones condicions i que enguany shagin obert nous sectors dexcavació. Per desgràcia, no han tingut la mateixa sort altres jaciments, que per motius immobiliaris han desaparegut o shan fet desaparèixer. Un exemple daixò és el complex termal romà situat a prop de la torre de lEsquirol. Una excavació durgència va permetre salvar algunes estructures i fins i tot algun enterrament, però les excavadores van apilar en una muntanya de terra gegant gran part del jaciment. Esperem que un fet així no es torni a repetir mai més.
http://www.cambrils.org/mhc/ct/lallosa.htm
Acabades les excavacions dels anys 80, el jaciment va caure en loblit. Amb la intenció de preservar-lo, es van cobrir les restes amb deixalles provinents de materials de construcció. Us he de confessar que quan vaig veure el jaciment recobert de runa em van caure a terra dues coses que no sonen. El meu grau de desencís es va fer majúscul quan vaig comprovar que uns obrers havien llençat restes de formigó de construccions properes a la bassa i lhavien deixat literalment coberta de ciment. Aquella situació era irrecuperable i no acabava dentendre per què senterrava tot allò que havia costat tant de posar al descobert. Va ser, no obstant, una mesura encertada que ha permès que el jaciment arribés als nostres dies amb un grau de conservació òptim. Lany 1991 es va declarar la Llosa zona verda i més recentment es va instal·lar una tanca protectora que envolta el perímetre de les restes excavades. Diferents camps de treball nacionals i internacionals han permès que molts joves tinguessin la primera experiència arqueològica alhora que gaudien duna agradable estada al nostre poble. Lany de les olimpíades va marcar una abans i un després amb lexcepcional troballa del conjunt de bronzes que actualment podem contemplar al Museu del Molí de les Tres Eres. Actualment les restes han estat habilitades per fer-hi visites guiades i Cambrils compta amb un atractiu cultural més. Fent balanç, podem donar gràcies a Déu que la Llosa es trobi en aquestes bones condicions i que enguany shagin obert nous sectors dexcavació. Per desgràcia, no han tingut la mateixa sort altres jaciments, que per motius immobiliaris han desaparegut o shan fet desaparèixer. Un exemple daixò és el complex termal romà situat a prop de la torre de lEsquirol. Una excavació durgència va permetre salvar algunes estructures i fins i tot algun enterrament, però les excavadores van apilar en una muntanya de terra gegant gran part del jaciment. Esperem que un fet així no es torni a repetir mai més.
http://www.cambrils.org/mhc/ct/lallosa.htm