Opinió

El hobbit

Ja puc dir que he vist “el hobbit: un viaje inesperado” i les sensacions que m’ha produït després de veure-la, també han sigut inesperades. Les crítiques, que sempre tenen la raó i sempre són contràries entre els que en “saben”, ens diu que és molt lenta, superficial, avorrida, infantil, tediosa, massa llarga (hi ha més detalls del món, ja que Jackson hi fica material d’altres llibres de Tolkien), que hi sobra metratge, que s’inventen escenes, etc. I en certa part tenen raó.
El principi de la nova trilogia de Jackson és satisfactòria, la pel·lícula en sí no és lenta en cap moment i menys al principi –encara que el senyor Frodo sobri en els dos segons que hi surt- perquè la història es desenvolupa ràpidament. És una pel·lícula d’aventures i d’aprenentatge on un correcte Martin Freeman es fica en la pell de Bilbo Bolsón, un hobbit tranquil amb una vida rutinària i monòtona que es veurà afectada quan tretze enans i Gandalf (excel·lent Ian Mckellen) se l’emportaran a un viatge per recuperar el tresor, custodiat pel drac Smaug, dels enans. Veurà com hi ha vida més enllà del que veuen els seus ulls i aprendrà a valer-se per sí mateix, trobarà amistat amb els seus companys i tot els tòpics de la típica novel·la d’aventures es compliran. I això, en aquest cas, no és dolent del tot.
Una pel·lícula molt entretinguda, però si t’esperes l'èpica de “El senyor dels anells”, no la trobaràs perquè encara que surtin els mateixos personatges i el món sigui el mateix, la història no ho és. A part, el llibre de Tolkien va dirigit als adolescents, per tant, aquesta adaptació és molt fidel al món de l’escriptor. Hi trobarem dosis d’humor ben trobada, i no tan bona (el moment del rei dels trasgos i els trasgos en sí, és el més patètic que he vist en el cine, no fa gràcia ni a un nen de quatre anys) i el final, l’acció és fa molt repetitiva. Cap el final empitjora per culpa d’això, encara que a la seva meitat també hi trobem errors, com per exemple, a l’escena que apareix Saruman i discuteix amb Gandalf, se suposa que el primer encara és bo, però per com parla i el què diu, és veu des de lluny que serà el dolentíssim en un futur. En definitiva, entretinguda i satisfactòria si perdonem les quatre errades que, per mi, hi pesen.