Influència de les cuines comarcals
Tal com hem explicat en altres articles, a la cuina catalana davui podem distingir dues modalitats: la cuina costera, a base de peix i marisc, i la interior, a base de carn i caça. A la zona més al sud de les comarques tarragonines, en especial les litorals, es rep la influència de la cuina valenciana, centrada en plats a base darròs. Tanmateix, a una zona molt petita del litoral tarragoní pot trobar-se una salsa única, el romesco, tan mitificat avui per tantes preteses salsa romesco, que no sassemblen en res a loriginal.
Arreu de la nostra costa hi ha indrets diferents i separats on podem trobar-hi plats exquisits que tenen el peix com a base fonamental. La principal salsa daquestes zones és, indiscutiblement, lallioli, una de les salses més antigues que es coneixen. El lloc exacte del seu origen seria avui potser impossible de localitzar, però sabem de cert que ja era coneguda pels navegants fenicis i foceus que venien de lorient a comerciar abans de la fundació de Roses i Empúries, i quan ningú encara no havia imaginat ni Tarraco ni Barcino. És una salsa purament mediterrània.
La cuina de les franges sud-oest va fonent-se a poc a poc i va formant les variants de la cuina valenciana i aragonesa, i viceversa. És evident que hi ha una gran dificultat per establir duna manera correcta i justa quina és la cuina pròpia de les comarques veïnes. A les dues bandes trobarem qui ens dirà que larròs i les anguiles que hem menjat són plats autòctons del seu país i que els del davant els els han copiat sense èxit. Avui dia tot es troba confús, barrejat i mitificat.
Del que nestic segur, però, és que a tot arreu els restauranters ho fan tan bé com saben perquè el client en surti content i satisfet. Si no ho fan així, el client és el que té lúltima paraula, sigui cuina local, comarcal o tradicional.
Arreu de la nostra costa hi ha indrets diferents i separats on podem trobar-hi plats exquisits que tenen el peix com a base fonamental. La principal salsa daquestes zones és, indiscutiblement, lallioli, una de les salses més antigues que es coneixen. El lloc exacte del seu origen seria avui potser impossible de localitzar, però sabem de cert que ja era coneguda pels navegants fenicis i foceus que venien de lorient a comerciar abans de la fundació de Roses i Empúries, i quan ningú encara no havia imaginat ni Tarraco ni Barcino. És una salsa purament mediterrània.
La cuina de les franges sud-oest va fonent-se a poc a poc i va formant les variants de la cuina valenciana i aragonesa, i viceversa. És evident que hi ha una gran dificultat per establir duna manera correcta i justa quina és la cuina pròpia de les comarques veïnes. A les dues bandes trobarem qui ens dirà que larròs i les anguiles que hem menjat són plats autòctons del seu país i que els del davant els els han copiat sense èxit. Avui dia tot es troba confús, barrejat i mitificat.
Del que nestic segur, però, és que a tot arreu els restauranters ho fan tan bé com saben perquè el client en surti content i satisfet. Si no ho fan així, el client és el que té lúltima paraula, sigui cuina local, comarcal o tradicional.