Els vençuts de la guerra
AQUÍ HI HA FATO
Ara fa setanta-cinc anys que el jutge especial Josep Maria Bertran de Quintana va emetre linforme sobre els enterraments clandestins que es van dur a terme a Cambrils, entre altres llocs, durant les primeres setmanes de la guerra civil. Són ben sabuts els crims que es van perpetrar durant aquell primer període de la guerra al nostre país, en què es va imposar un clima de violència arbitrària i pèrdua de control per part de les autoritats legítimes republicanes. El nou govern de la Generalitat posterior als Fets de Maig del 1937, a través del seu conseller de Justícia, Pere Bosch i Gimpera, va voler impulsar el jutjat especial que shavia creat unes setmanes abans per investigar aquells successos. Per al govern republicà, era una qüestió de primer ordre el fet de poder demostrar la seva integritat política, així com reforçar la credibilitat del poder judicial. El jutge Bertran de Quintana va obrir ràpidament un sumari sobre els anomenats cementiris clandestins i va basar les seves perquisicions en les denúncies de diversos familiars de desapareguts i en els indicis recollits sobre aquells indrets on shavien practicat aquests enterraments.
Recentment, vaig saber per la premsa que els primers informes daquest sumari (núm. 168) es podien consultar al reordenat Arxiu Judicial Territorial de Barcelona. Per al cas de Cambrils, vaig trobar-hi les vint-i-una fitxes que van escriure els metges forenses de les exhumacions practicades en una fossa comuna del cementiri. Redactades el 3 de novembre del 1937, hi consten les dades antropomètriques i una descripció dels cossos per intentar didentificar-los a través de la roba i els objectes personals que duguessin a sobre. Mestalviaré els detalls més truculents, ja que en tots els casos constaven senyals de violència. Els enterraments es devien practicar després que, a mitjan octubre del 1936, es recollissin els cossos assassinats prop del torrent den Gené. Segons la documentació conservada a Madrid de la Causa General, creada immediatament després de la guerra, sen van arreplegar disset, però no shi va reconèixer cap veí de Cambrils. Dels quatre restants, no nhe trobat cap altra informació.
Les conclusions del jutge barceloní van comportar diverses detencions aquell mateix any 1937, tot i que cap a la nostra comarca. Aviat, però, lafer es va polititzar. Els historiadors Josep Maria Solé i Joan Villarroya, que han estudiat a fons aquest tema, han opinat sobre aquest sumari judicial que si per als republicans les circumstàncies i els resultats eren vergonyosos, per als guanyadors les xifres eren massa minses per a la visió que volien donar i que donarien de la guerra. La guerra va ser prou llarga com perquè continuessin les desgràcies humanes. A Cambrils es van viure els bombardejos, la fam, els parents morts al front, els ferits de guerra que arribaven a lhospital, els refugiats. De nou, els vencedors de la guerra també van aplicar la seva justícia, si voleu, igual de venjativa, però més burocràtica i militaritzada que la daquells primers incontrolats. En làmbit estrictament cambrilenc, tampoc no sen coneix gaire cosa. Tan sols existeix el llibre de lhistoriador Josep Recasens Llort, que recull un total de seixanta-quatre veïns de Cambrils empresonats i cinc afusellats. Un trist balanç que shauria daprofundir amb més detall per tal daportar dades que permetessin una reflexió prou profunda daquell període de la nostra història recent, extraordinàriament complex i que encara cueja.
Ara fa setanta-cinc anys que el jutge especial Josep Maria Bertran de Quintana va emetre linforme sobre els enterraments clandestins que es van dur a terme a Cambrils, entre altres llocs, durant les primeres setmanes de la guerra civil. Són ben sabuts els crims que es van perpetrar durant aquell primer període de la guerra al nostre país, en què es va imposar un clima de violència arbitrària i pèrdua de control per part de les autoritats legítimes republicanes. El nou govern de la Generalitat posterior als Fets de Maig del 1937, a través del seu conseller de Justícia, Pere Bosch i Gimpera, va voler impulsar el jutjat especial que shavia creat unes setmanes abans per investigar aquells successos. Per al govern republicà, era una qüestió de primer ordre el fet de poder demostrar la seva integritat política, així com reforçar la credibilitat del poder judicial. El jutge Bertran de Quintana va obrir ràpidament un sumari sobre els anomenats cementiris clandestins i va basar les seves perquisicions en les denúncies de diversos familiars de desapareguts i en els indicis recollits sobre aquells indrets on shavien practicat aquests enterraments.
Recentment, vaig saber per la premsa que els primers informes daquest sumari (núm. 168) es podien consultar al reordenat Arxiu Judicial Territorial de Barcelona. Per al cas de Cambrils, vaig trobar-hi les vint-i-una fitxes que van escriure els metges forenses de les exhumacions practicades en una fossa comuna del cementiri. Redactades el 3 de novembre del 1937, hi consten les dades antropomètriques i una descripció dels cossos per intentar didentificar-los a través de la roba i els objectes personals que duguessin a sobre. Mestalviaré els detalls més truculents, ja que en tots els casos constaven senyals de violència. Els enterraments es devien practicar després que, a mitjan octubre del 1936, es recollissin els cossos assassinats prop del torrent den Gené. Segons la documentació conservada a Madrid de la Causa General, creada immediatament després de la guerra, sen van arreplegar disset, però no shi va reconèixer cap veí de Cambrils. Dels quatre restants, no nhe trobat cap altra informació.
Les conclusions del jutge barceloní van comportar diverses detencions aquell mateix any 1937, tot i que cap a la nostra comarca. Aviat, però, lafer es va polititzar. Els historiadors Josep Maria Solé i Joan Villarroya, que han estudiat a fons aquest tema, han opinat sobre aquest sumari judicial que si per als republicans les circumstàncies i els resultats eren vergonyosos, per als guanyadors les xifres eren massa minses per a la visió que volien donar i que donarien de la guerra. La guerra va ser prou llarga com perquè continuessin les desgràcies humanes. A Cambrils es van viure els bombardejos, la fam, els parents morts al front, els ferits de guerra que arribaven a lhospital, els refugiats. De nou, els vencedors de la guerra també van aplicar la seva justícia, si voleu, igual de venjativa, però més burocràtica i militaritzada que la daquells primers incontrolats. En làmbit estrictament cambrilenc, tampoc no sen coneix gaire cosa. Tan sols existeix el llibre de lhistoriador Josep Recasens Llort, que recull un total de seixanta-quatre veïns de Cambrils empresonats i cinc afusellats. Un trist balanç que shauria daprofundir amb més detall per tal daportar dades que permetessin una reflexió prou profunda daquell període de la nostra història recent, extraordinàriament complex i que encara cueja.