Carta a un extraterrestre
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Benvolgut senyor, senyora o ens asexuat extraterrestre, li envio aquesta carta per oferir-me per ser abduït. Si alguna nau de la seva flota passa prop de casa meva i tenen la intenció dabduir algun terrícola, sàpiga que jo mofereixo obertament a ser xuclat per la seva nau i viatjar amb vostès allà on sigui. Li explico les meves raons, però primer entengui que escrigui en la meva llengua pròpia, el català, però vostès deuen ser prou avançats, comprensius i intel·ligents per fer un esforç per traduir-la i entendre-la.
Bé, doncs, estimat extraterrestre, els motius shan desencadenat aquest estiu per una successió de fets matemàtics: el primer va ser lincrement de limport de la meva factura de laigua i un complicat càlcul de trams de consum que ni vostès mateixos, amb els seus elevats coneixements científics, serien capaços de desxifrar. Des daquell fatídic moment, la dutxa diària ha deixat de ser un fet relaxant i sha convertit en un moment dangoixa pels diners que desapareixen per laixeta. Quan no mhavia recuperat de la factura de laigua, em va arribar el rebut de lIBI, un 32% més elevat que lany anterior, amb largument que és per la viabilitat del nostre futur com a municipi, però et sents com si et convidessin a traslladar la teva llar a terres més benèvoles o a llogar un armari com a vivenda a una contorsionista de circ. I quan lestiu ja sacabava, rebo el 31 dagost una factura de telèfon, ja amb el nou coeficient de lIVA del 21%, quan encara no estava en vigor, però, clar, la data de la factura era de l1 de setembre. Com poden veure, estimats extraterrestres, tenim unes empreses que són capaces de viatjar en el temps i traslladar-se al futur, de manera que tenvien factures amb data de dies que encara no han arribat.
Aquests són, doncs, els motius per demanar la meva abducció, tot i que hi ha una altra possibilitat matemàtica. Sembla que la xifra de la ràtio de polítics per habitant del meu estat és molt superior a estats com Alemanya, i que podríem prescindir duns 350.000 polítics. Els proposo que estudiïn la possibilitat dabduir-los a ells i no a mi, perquè aquí, si deixessin la política, no podríem donar-los feina i es col·locarien seguint alimentant-se del diner públic. Això sí, els aviso que si els proposen la democràcia com a sistema dorganització públic, diran que sí −és, segurament, el menys dolent dels sistemes dorganització−, però quan els proposin crear partits polítics, posem per cas Celestes Populars, Constel·lació i Orió, Esquerra de la Via Làctia o Iniciativa Selenita, si us plau, diguin que no.
Bé, doncs, estimat extraterrestre, els motius shan desencadenat aquest estiu per una successió de fets matemàtics: el primer va ser lincrement de limport de la meva factura de laigua i un complicat càlcul de trams de consum que ni vostès mateixos, amb els seus elevats coneixements científics, serien capaços de desxifrar. Des daquell fatídic moment, la dutxa diària ha deixat de ser un fet relaxant i sha convertit en un moment dangoixa pels diners que desapareixen per laixeta. Quan no mhavia recuperat de la factura de laigua, em va arribar el rebut de lIBI, un 32% més elevat que lany anterior, amb largument que és per la viabilitat del nostre futur com a municipi, però et sents com si et convidessin a traslladar la teva llar a terres més benèvoles o a llogar un armari com a vivenda a una contorsionista de circ. I quan lestiu ja sacabava, rebo el 31 dagost una factura de telèfon, ja amb el nou coeficient de lIVA del 21%, quan encara no estava en vigor, però, clar, la data de la factura era de l1 de setembre. Com poden veure, estimats extraterrestres, tenim unes empreses que són capaces de viatjar en el temps i traslladar-se al futur, de manera que tenvien factures amb data de dies que encara no han arribat.
Aquests són, doncs, els motius per demanar la meva abducció, tot i que hi ha una altra possibilitat matemàtica. Sembla que la xifra de la ràtio de polítics per habitant del meu estat és molt superior a estats com Alemanya, i que podríem prescindir duns 350.000 polítics. Els proposo que estudiïn la possibilitat dabduir-los a ells i no a mi, perquè aquí, si deixessin la política, no podríem donar-los feina i es col·locarien seguint alimentant-se del diner públic. Això sí, els aviso que si els proposen la democràcia com a sistema dorganització públic, diran que sí −és, segurament, el menys dolent dels sistemes dorganització−, però quan els proposin crear partits polítics, posem per cas Celestes Populars, Constel·lació i Orió, Esquerra de la Via Làctia o Iniciativa Selenita, si us plau, diguin que no.