Opinió

El calendari dolç

El recorregut que fa l’any català està enllosat de sucre. L’escriptor i gastrònom català Manuel Vázquez-Montalbán, mort l’any 2003, afirmava que 20 dies a l’any tenim un dolç típic, únic i propi. És una estranya paradoxa que mentre alguns restaurants es limiten al flam o al gelat com a postres de la casa –la crema cremada s’ha convertit en una curiositat–, les pastisseries elaboren muntanyes d’atractiva rebosteria als ulls de la gent recordant les diades a celebrar. Per què els restaurants no fan igual? La primera pastisseria de Barcelona es va obrir l’any 1362, mentre que a París, que compta amb una anomenada tradició rebostera, es va haver d’esperar fins a l’any1608.
Els ingredients bàsics de la pastisseria catalana són: les avellanes, les ametlles, la farina, els ous, el sucre, l’oli i la llet. Amb aquests ingredients s’elaboren els tortells de Reis, els tortells de Sant Antoni Abad, les coques de Sant Joan, les coques de crema, de cabell d’àngel i de llardons, els bunyols de Quaresma, les mones de Pasqua, els panellets de Tots Sants, el pa de pessic, els cócs i el menjar blanc del Baix Camp, els taps de Cadaqués, les flaones de rovell d’ou de l’Escala, els barrets de capellà de Santa Coloma de Farnés, els xuixos de Girona i infinitat de galetes i llepolies de diferent gust que seria llarg d’anomenar.
Durant molts anys, l’Església ha marcat el compàs d’aquests dolços, igual que marcava altres aspectes de la vida d’Espanya. Així doncs, els catalans hem seguit celebrant dolçament, festa rere festa, el ric calendari pastisser (remullant-ho amb cava, vi ranci, vi dolç, moscatell, mistela, ratafia o garnatxa, tot fet a casa nostra). Per a cada recepta bàsica, cada mestressa de casa i cada família té diferents maneres de fer, esdevenint una manera especial i única. Tothom té el seu secret que passa de generació en generació, com les fotografies groguenques, la calaixera de la mare o les arracades de l’àvia.