Pa i garrofes
http://projectetarragona1800.wordpress.com/
El projecte Tarragona 1800 és una iniciativa cultural que té com a principal objectiu donar difusió de la Tarragona de finals del segle xviii i principis del segle xix. Sota la coordinació daquesta entitat, recentment shan celebrat unes jornades de recuperació històrica emmarcades en la celebració lany passat del bicentenari del Setge de Tarragona de 1811 i la commemoració del proper bicentenari de la seva alliberació de mans franceses. El projecte compta amb un bloc on es van penjant novetats daquests actes així com articles de difusió històrica que comprenen aquest període.
El bloc conté un gruix dinformació molt considerable amb enllaços a llibres digitalitzats i nombrosa documentació gràfica relacionada amb la Guerra de la Independència a les nostres contrades. Relacionats amb Cambrils, trobem diversos articles que citen documents de lArxiu Municipal de Cambrils. Faig un repàs a aquests articles començant per un que ens parla dun quadern de registre de malalts de lantic hospital de Cambrils, datat entre 1809 i 1811, en què hi trobem anotats els ingressos de soldats i voluntaris que participaven a la guerra en contra de locupació napoleònica. El quadern recull, entre daltres, la següent anotació Regimiento de Húsares españoles, 7 Compañía. El Húsar Mauricio Sanches, de dicha, pasa hoy día de la fecha al Hospital de Caridad de esta villa a curarse de sus dolencias. Cambrils, 27 abril de 1809. Ramon Jornet. En lo llit de nº 5. Aquest soldat va tenir sort i més avall trobem escrit Se a curat de sa enfermetat als 14 dias de haver fet llit, y se a marchat ab sa corresponent alta. Molts, però, morien a lhospital i sanotaven les seves defuncions amb el dibuix de tíbies entrecreuades, calaveres o creus.
Cambrils no només acollia soldats al seu hospital, sinó que també era obligat a contribuir a la guerra amb provisions per als soldats i els animals que els acompanyaven. Els requeriments provenien sovint de pobles veïns, com és el cas de Reus. El gener de 1812 lAjuntament de Cambrils va rebre la següent ordre: a la mayor brevedad y prontitud deverán remitir todas las algarrobas que se hallen es esa villa. El dia següent, Joan Anglès, diputado y comicionado de la villa de Cambrils responia a la demanda i es mostrava impotent per complir lordre indicant que la població estava al colmo de la miseria, por su mala situación. També argumentava que les contribucions anteriors de pa i garrofes havien estat molt difícils de complir i que la nova petició triplicava les contribucions anteriors, indicant que fins i tot a les cases més riques del poble no tenien més remei que alimentar-se amb pa de patates i la resta de la població amb garrofes. Anglès afirmava que Cambrils no arribava a les 400 cases i li tocava contribuir més en comparació amb altres poblacions més poblades.
A banda de laprovisionament de la tropa, lexèrcit es nodria de mossos provinents de les quintes més joves. Tenim constància daixò gràcies a un certificat emès pel secretari de lAjuntament de Cambrils, Miquel Bassedas, el 7 de desembre de 1811. Amb locupació napoleònica i la caiguda del setge de Tarragona, un ofici militar conservat a lArxiu de Cambrils constata que alguns cambrilencs també van ser requerits per fer treballs de reconstrucció de les fortificacions tarragonines malmeses durant el setge. Aquests dos últims documents val la pena comentar-los més detalladament en la propera columna.
Com sempre passa amb les guerres, la població civil és a qui li toca rebre per totes bandes. La guerra del Francès no nés una excepció i els documents conservats a lArxiu Municipal de Cambrils en són un clar testimoni.
El projecte Tarragona 1800 és una iniciativa cultural que té com a principal objectiu donar difusió de la Tarragona de finals del segle xviii i principis del segle xix. Sota la coordinació daquesta entitat, recentment shan celebrat unes jornades de recuperació històrica emmarcades en la celebració lany passat del bicentenari del Setge de Tarragona de 1811 i la commemoració del proper bicentenari de la seva alliberació de mans franceses. El projecte compta amb un bloc on es van penjant novetats daquests actes així com articles de difusió històrica que comprenen aquest període.
El bloc conté un gruix dinformació molt considerable amb enllaços a llibres digitalitzats i nombrosa documentació gràfica relacionada amb la Guerra de la Independència a les nostres contrades. Relacionats amb Cambrils, trobem diversos articles que citen documents de lArxiu Municipal de Cambrils. Faig un repàs a aquests articles començant per un que ens parla dun quadern de registre de malalts de lantic hospital de Cambrils, datat entre 1809 i 1811, en què hi trobem anotats els ingressos de soldats i voluntaris que participaven a la guerra en contra de locupació napoleònica. El quadern recull, entre daltres, la següent anotació Regimiento de Húsares españoles, 7 Compañía. El Húsar Mauricio Sanches, de dicha, pasa hoy día de la fecha al Hospital de Caridad de esta villa a curarse de sus dolencias. Cambrils, 27 abril de 1809. Ramon Jornet. En lo llit de nº 5. Aquest soldat va tenir sort i més avall trobem escrit Se a curat de sa enfermetat als 14 dias de haver fet llit, y se a marchat ab sa corresponent alta. Molts, però, morien a lhospital i sanotaven les seves defuncions amb el dibuix de tíbies entrecreuades, calaveres o creus.
Cambrils no només acollia soldats al seu hospital, sinó que també era obligat a contribuir a la guerra amb provisions per als soldats i els animals que els acompanyaven. Els requeriments provenien sovint de pobles veïns, com és el cas de Reus. El gener de 1812 lAjuntament de Cambrils va rebre la següent ordre: a la mayor brevedad y prontitud deverán remitir todas las algarrobas que se hallen es esa villa. El dia següent, Joan Anglès, diputado y comicionado de la villa de Cambrils responia a la demanda i es mostrava impotent per complir lordre indicant que la població estava al colmo de la miseria, por su mala situación. També argumentava que les contribucions anteriors de pa i garrofes havien estat molt difícils de complir i que la nova petició triplicava les contribucions anteriors, indicant que fins i tot a les cases més riques del poble no tenien més remei que alimentar-se amb pa de patates i la resta de la població amb garrofes. Anglès afirmava que Cambrils no arribava a les 400 cases i li tocava contribuir més en comparació amb altres poblacions més poblades.
A banda de laprovisionament de la tropa, lexèrcit es nodria de mossos provinents de les quintes més joves. Tenim constància daixò gràcies a un certificat emès pel secretari de lAjuntament de Cambrils, Miquel Bassedas, el 7 de desembre de 1811. Amb locupació napoleònica i la caiguda del setge de Tarragona, un ofici militar conservat a lArxiu de Cambrils constata que alguns cambrilencs també van ser requerits per fer treballs de reconstrucció de les fortificacions tarragonines malmeses durant el setge. Aquests dos últims documents val la pena comentar-los més detalladament en la propera columna.
Com sempre passa amb les guerres, la població civil és a qui li toca rebre per totes bandes. La guerra del Francès no nés una excepció i els documents conservats a lArxiu Municipal de Cambrils en són un clar testimoni.