Les verdures
Si el lector tingués la curiositat per fullejar els llibres més o menys vells de cuina, es trobaria amb una cosa que el sorprendria: seria comprovar que la cuina de les verdures no ha existit mai en la cuina pròpiament dita. Les verdures no han tingut un valor propi i real en els aliments, només com a acompanyament de plats de carn o en plats guisats. La cuina de les verdures no ocupava cap lloc apreciable en els llibres de cuina. No és pas que aquesta cuina no existís, però un segle enrere a ningú se li hauria ocorregut instituir la cuina vegetariana com a règim de vida. Les verdures sempre van ser inseparables duna malaltia, de persones duna salut feble o de situacions monetàries.
En lactualitat hi ha una ofensiva contra els greixos com a aliments contraris a la salut humana. La qüestió no sembla tenir cap dubte: les verdures es van imposant i prenen una tal amplitud que els llibres de cuina que sediten avui dia dediquen a les verdures una importància com mai van tenir en els anys passats. La gent està cada vegada més convençuda que la seva salut i la durada física en aquest món depèn, en gran part, de la quantitat de mongetes tendres, bròquil, cols, espinacs, bledes i pastanagues que pugui engolir a cada moment. El panorama culinari és, potser, una mica trist i melangiós, així ho afirmen els que el practiquen. Però no hi fa res, tothom està disposat a acceptar-ho, si voleu de mala gana, però duna manera positiva. El metge ho ha dit i se lha de creure, diu la gent.
En fi, el que jo pretenc en aquest moment és afirmar que si hem dentrar a la cuina les verdures a veles desplegades, què menys que millorar-la al màxim. Cal renovar-se i fer tots els possibles perquè aquests aliments tinguin més qualitat en general. No hi ha més remei: cal estar amb el temps, caminar amb lèpoca, però no pas a condició de patir-ne només els inconvenients.
En lactualitat hi ha una ofensiva contra els greixos com a aliments contraris a la salut humana. La qüestió no sembla tenir cap dubte: les verdures es van imposant i prenen una tal amplitud que els llibres de cuina que sediten avui dia dediquen a les verdures una importància com mai van tenir en els anys passats. La gent està cada vegada més convençuda que la seva salut i la durada física en aquest món depèn, en gran part, de la quantitat de mongetes tendres, bròquil, cols, espinacs, bledes i pastanagues que pugui engolir a cada moment. El panorama culinari és, potser, una mica trist i melangiós, així ho afirmen els que el practiquen. Però no hi fa res, tothom està disposat a acceptar-ho, si voleu de mala gana, però duna manera positiva. El metge ho ha dit i se lha de creure, diu la gent.
En fi, el que jo pretenc en aquest moment és afirmar que si hem dentrar a la cuina les verdures a veles desplegades, què menys que millorar-la al màxim. Cal renovar-se i fer tots els possibles perquè aquests aliments tinguin més qualitat en general. No hi ha més remei: cal estar amb el temps, caminar amb lèpoca, però no pas a condició de patir-ne només els inconvenients.