Lendemà de la crisi
Ja queda menys per sortir de la crisi, sense saber si en sortirem el 2014 o el 2015, això els que en surtin, que no serem tots. Molts hauran quedat pel camí: desenfeinats permanents, desnonats, suïcidats... Tots són gravíssimes víctimes daquesta crisi a les quals la classe política no ha sabut defensar i protegir.
No es pot entendre que dipositem la responsabilitat i el timó per sortir de la crisi en una classe política que per tal daferrar-se a la cadira se solidaritza amb els bancs i no amb aquells a qui deuen el sou: els ciutadans.
A cada casa hem hagut de reinventar-nos dia a dia, i la societat també ho ha de fer, i sha de replantejar quin model de societat hem de construir, perquè el més clar que hauríem de tenir és que com estàvem no podrem estar, com volíem ser no podrem ser.
En aquesta línia ens hem de replantejar els models de creixement: el model econòmic sha de basar essencialment en el turisme o en el qüestionat model del totxo? El model urbanístic sorgit de la darrera revisió del pla general serà vigent lendemà de la crisi? El model urbanístic de Cambrils és sostenible econòmicament? Quin model social podrem plantejar segons els recursos de què es disposaran? Pot créixer ladministració sense límits com fins ara? Ladministració es pot endeutar de manera que repercuteixi en generacions posteriors? Podem tenir un model festiu amb tres festes majors i multitud de festes complementàries? Podrem mantenir uns equipaments esportius amb lactual model de finançament? Podem tenir programes educatius, museogràfics, socials a tort i a dret? Les projeccions demogràfiques que preveien un Cambrils de 50.000 habitants serà sostenible amb un creixement dalta velocitat?
La llista dinterrogants podria ser tant llarga com pensaments pugui tenir el lector, però la conclusió global és que hem daprendre a renunciar i a prioritzar. A cada casa, a cada empresa, a cada entitat, sha hagut daprendre a dir no. Quan es prioritza, prèviament es reflexiona, i dentrada això ja seria bo.
Seria interessant que des de les administracions locals, les que es vanten de ser les més pròximes als ciutadans, o des de la xarxa dentitats locals, que se suposa que tenen una forta consciència social, que plantegin i promoguin el debat entre els ciutadans per tal que entre tots es pugui reflexionar sobre el nou model de convivència, que entre altres prioritats hauria de tenir sortir de la crisi i la recuperació daquella part de la societat més afectada per aquesta.
Hem dexigir als polítics que posin els peus a terra o que pleguin. Que obrin els ulls a la realitat que els envolta i renunciïn als privilegis immerescuts. Aquest és el meu desig per al 2013. Ho tinc fotut que es compleixi, però per això encara no ens fan pagar impostos.
Feliç 2013!
No es pot entendre que dipositem la responsabilitat i el timó per sortir de la crisi en una classe política que per tal daferrar-se a la cadira se solidaritza amb els bancs i no amb aquells a qui deuen el sou: els ciutadans.
A cada casa hem hagut de reinventar-nos dia a dia, i la societat també ho ha de fer, i sha de replantejar quin model de societat hem de construir, perquè el més clar que hauríem de tenir és que com estàvem no podrem estar, com volíem ser no podrem ser.
En aquesta línia ens hem de replantejar els models de creixement: el model econòmic sha de basar essencialment en el turisme o en el qüestionat model del totxo? El model urbanístic sorgit de la darrera revisió del pla general serà vigent lendemà de la crisi? El model urbanístic de Cambrils és sostenible econòmicament? Quin model social podrem plantejar segons els recursos de què es disposaran? Pot créixer ladministració sense límits com fins ara? Ladministració es pot endeutar de manera que repercuteixi en generacions posteriors? Podem tenir un model festiu amb tres festes majors i multitud de festes complementàries? Podrem mantenir uns equipaments esportius amb lactual model de finançament? Podem tenir programes educatius, museogràfics, socials a tort i a dret? Les projeccions demogràfiques que preveien un Cambrils de 50.000 habitants serà sostenible amb un creixement dalta velocitat?
La llista dinterrogants podria ser tant llarga com pensaments pugui tenir el lector, però la conclusió global és que hem daprendre a renunciar i a prioritzar. A cada casa, a cada empresa, a cada entitat, sha hagut daprendre a dir no. Quan es prioritza, prèviament es reflexiona, i dentrada això ja seria bo.
Seria interessant que des de les administracions locals, les que es vanten de ser les més pròximes als ciutadans, o des de la xarxa dentitats locals, que se suposa que tenen una forta consciència social, que plantegin i promoguin el debat entre els ciutadans per tal que entre tots es pugui reflexionar sobre el nou model de convivència, que entre altres prioritats hauria de tenir sortir de la crisi i la recuperació daquella part de la societat més afectada per aquesta.
Hem dexigir als polítics que posin els peus a terra o que pleguin. Que obrin els ulls a la realitat que els envolta i renunciïn als privilegis immerescuts. Aquest és el meu desig per al 2013. Ho tinc fotut que es compleixi, però per això encara no ens fan pagar impostos.
Feliç 2013!