El Setge de Tarragona de 1811
http://projectetarragona1800.wordpress.com/
El mes passat us parlava del projecte Tarragona 1800 i concretament del seu bloc, on trobem un recull de diversos articles que fan referència al pas de la Guerra del Francès per Cambrils. Es tracta duna iniciativa cultural que té com a principal objectiu donar difusió de la Tarragona de finals del segle xviii i principis del segle xix, i que cerca la col·laboració daltres poblacions veïnes. Malgrat que la documentació conservada sobre aquesta guerra a Cambrils és força minsa, lArxiu Municipal de Cambrils ha participat en el projecte amb lestudi de quatre documents de lèpoca que donen testimoni de com va viure Cambrils el conflicte.
El Setge de Tarragona de 1811 i la posterior presa daquesta ciutat per les tropes franceses del mariscal Suchet és un dels episodis històrics més luctuosos que ha viscut mai aquesta ciutat pel que fa al nombre de víctimes militars i civils. Algunes fonts afirmen que hi van morir més de quinze mil persones, de les quals unes set mil van ser massacrades de manera indiscriminada pel bàndol francès. En aquest context, trobem conservat a lArxiu Municipal de Cambrils un certificat emès pel secretari de lAjuntament, Miquel Bassedas, el 7 de desembre de 1811, que fa coneixedor a la Ilustre Comisión Militar de este corregimiento que un grup de quintos cambrilencs, concretament els de la lleva de 1810, no shavien pogut incorporar a la seva destinació dins lexèrcit perquè en el moment de ser sol·licitats es va produir el Setge de Tarragona. En el mateix document trobem apuntats els seus noms: Pablo Masó, Miguel Ferraté, Joseph Gimbernat, Joseph Berangué, Juan Salvador, Juan Rovira, Ramon Gispert, Joan Escoté... Podeu consultar la llista completa a la web.
Amb la caiguda de Tarragona, la ciutat va ser sotmesa per part de les tropes franceses a tres dies de saqueig brutal, en què van sembrar una devastació inimaginable a dia davui. Sota dominació francesa la ciutat requeria de mà dobra per reconstruir-ne les defenses. Trobem testimoni daquesta necessitat en una carta conservada a lArxiu Municipal de Cambrils en què el General de Brigada, barón del Imperio, Governador de la provincia de Tarragona sol·licita a lAjuntament de Cambrils la cessió de vuit homes, dos carros i sis mules proveïts amb arades, pales i senallons, i els cita a les cinc del matí davant del convent de Sant Francesc a la Rambla Vella de Tarragona amb lobligació de treballar sota les ordres del Capitán de Ingenieros durant quatre dies. També ordena lentrega de 25 quintars de calç en un termini de tres dies. La carta traspua molt mala llet a lobligar lAjuntament al pagament dun jornal regular als obrers tot avisant-lo que es castigarà severament si no senvien persones vàlides per treballar, quedan responsables los individuos del Ayuntamiento del cumplimiento de esta orden. No se dismilurá el más pequeño defecto. Es tracta dun document escrit en castellà i francès, i podria estar signat pel general Fertoletti. La grafia és confosa però amb el mateix tipus de lletra llança un altre avís sobre la necessitat que les ordres siguin obeïdes tal com es mana a risc de prendre mesures rigoroses contra aquells que les incompleixin.
Cal felicitar els membres de Tarragona 1800 per la seva tasca recent de difusió del Setge de Tarragona de 1811, i a lArxiu Municipal de Cambrils per lestudi i publicació daquestes petites peces dhistòria.
El mes passat us parlava del projecte Tarragona 1800 i concretament del seu bloc, on trobem un recull de diversos articles que fan referència al pas de la Guerra del Francès per Cambrils. Es tracta duna iniciativa cultural que té com a principal objectiu donar difusió de la Tarragona de finals del segle xviii i principis del segle xix, i que cerca la col·laboració daltres poblacions veïnes. Malgrat que la documentació conservada sobre aquesta guerra a Cambrils és força minsa, lArxiu Municipal de Cambrils ha participat en el projecte amb lestudi de quatre documents de lèpoca que donen testimoni de com va viure Cambrils el conflicte.
El Setge de Tarragona de 1811 i la posterior presa daquesta ciutat per les tropes franceses del mariscal Suchet és un dels episodis històrics més luctuosos que ha viscut mai aquesta ciutat pel que fa al nombre de víctimes militars i civils. Algunes fonts afirmen que hi van morir més de quinze mil persones, de les quals unes set mil van ser massacrades de manera indiscriminada pel bàndol francès. En aquest context, trobem conservat a lArxiu Municipal de Cambrils un certificat emès pel secretari de lAjuntament, Miquel Bassedas, el 7 de desembre de 1811, que fa coneixedor a la Ilustre Comisión Militar de este corregimiento que un grup de quintos cambrilencs, concretament els de la lleva de 1810, no shavien pogut incorporar a la seva destinació dins lexèrcit perquè en el moment de ser sol·licitats es va produir el Setge de Tarragona. En el mateix document trobem apuntats els seus noms: Pablo Masó, Miguel Ferraté, Joseph Gimbernat, Joseph Berangué, Juan Salvador, Juan Rovira, Ramon Gispert, Joan Escoté... Podeu consultar la llista completa a la web.
Amb la caiguda de Tarragona, la ciutat va ser sotmesa per part de les tropes franceses a tres dies de saqueig brutal, en què van sembrar una devastació inimaginable a dia davui. Sota dominació francesa la ciutat requeria de mà dobra per reconstruir-ne les defenses. Trobem testimoni daquesta necessitat en una carta conservada a lArxiu Municipal de Cambrils en què el General de Brigada, barón del Imperio, Governador de la provincia de Tarragona sol·licita a lAjuntament de Cambrils la cessió de vuit homes, dos carros i sis mules proveïts amb arades, pales i senallons, i els cita a les cinc del matí davant del convent de Sant Francesc a la Rambla Vella de Tarragona amb lobligació de treballar sota les ordres del Capitán de Ingenieros durant quatre dies. També ordena lentrega de 25 quintars de calç en un termini de tres dies. La carta traspua molt mala llet a lobligar lAjuntament al pagament dun jornal regular als obrers tot avisant-lo que es castigarà severament si no senvien persones vàlides per treballar, quedan responsables los individuos del Ayuntamiento del cumplimiento de esta orden. No se dismilurá el más pequeño defecto. Es tracta dun document escrit en castellà i francès, i podria estar signat pel general Fertoletti. La grafia és confosa però amb el mateix tipus de lletra llança un altre avís sobre la necessitat que les ordres siguin obeïdes tal com es mana a risc de prendre mesures rigoroses contra aquells que les incompleixin.
Cal felicitar els membres de Tarragona 1800 per la seva tasca recent de difusió del Setge de Tarragona de 1811, i a lArxiu Municipal de Cambrils per lestudi i publicació daquestes petites peces dhistòria.