Els animals i els nens
Aquest mes, amb el Nadal i les festes, els nens (en general), grans amants dels animals, demanen que els Reis Mags de lOrient els regalin un preciós animaló de companyia. Els pares, que us agraden els animals, penseu que són un bon component educatiu per als més petits, perquè els ensenyen a ser responsables, a tenir cura de les coses (persones, animals i plantes), a més de ser un element de joc i companyia. Això seria allò en què més o menys tots estaríem dacord, perquè en algun moment o altre els nanos hi juguen, els treuen a passejar, els pentinen i els donen de menjar.
Però i si els nens són molt petits? I si volen un animal molt gran? I si creiem que no són suficientment responsables? I si no sabem què farem amb lanimal a les vacances?
Ara és quan cal decidir si cal o no introduir un animal a la família. Si tenim clar que estem decidits a fer-ho, cal que comencem de mica en mica. Per exemple, ledat dels infants és important. Quan són petits, els animals també han de ser de menor responsabilitat i feina. Tinguem-ho clar: qui és el que vol lanimal? Perquè aleshores hem de parlar i decidir quin animal és el millor. Perquè si el nen és petit i vol un animal, estarà bé que comencem per algun animal petit com un peix. És un animal bastant independent, perquè no necessita de moltes cures i quan anem de vacances no senyora i no necessita cangur.
En laltre extrem està el més demandat, el gosset. Tot i que hi ha diferència dun gos gran a un de petit, en les grans coses no. Per exemple, és igual de difícil de col·locar-lo a les vacances i les vegades que cal treurel a passejar, també cal pensar que quan es posi malalt qui el durà al veterinari. Així que els responsables hem de ser els adults. Els que hem destar disposats a invertir temps i diners per ser responsables de la bestiola fins que es mori... i per això al Nadal no pot arribar a casa un animal perquè ho demana el nen o nena, ja que és una gran responsabilitat que cal assumir.
Però i si els nens són molt petits? I si volen un animal molt gran? I si creiem que no són suficientment responsables? I si no sabem què farem amb lanimal a les vacances?
Ara és quan cal decidir si cal o no introduir un animal a la família. Si tenim clar que estem decidits a fer-ho, cal que comencem de mica en mica. Per exemple, ledat dels infants és important. Quan són petits, els animals també han de ser de menor responsabilitat i feina. Tinguem-ho clar: qui és el que vol lanimal? Perquè aleshores hem de parlar i decidir quin animal és el millor. Perquè si el nen és petit i vol un animal, estarà bé que comencem per algun animal petit com un peix. És un animal bastant independent, perquè no necessita de moltes cures i quan anem de vacances no senyora i no necessita cangur.
En laltre extrem està el més demandat, el gosset. Tot i que hi ha diferència dun gos gran a un de petit, en les grans coses no. Per exemple, és igual de difícil de col·locar-lo a les vacances i les vegades que cal treurel a passejar, també cal pensar que quan es posi malalt qui el durà al veterinari. Així que els responsables hem de ser els adults. Els que hem destar disposats a invertir temps i diners per ser responsables de la bestiola fins que es mori... i per això al Nadal no pot arribar a casa un animal perquè ho demana el nen o nena, ja que és una gran responsabilitat que cal assumir.