"Darme" Argo
Ja ha passat més d'una setmana dels Òscars i crec que ara puc mirar objectivament el que ha passat perquè ha sigut un atemptat, encara que hi ha premis ben donats.
Començant pels premis tècnics, estan tots bé des d'un punt de vista bastant objectiu, excepte per alguna gent d'aquest país, que es veu que quan un espanyol està nominat és perquè ha de guanyar. En aquest cas era Paco Delgado pel vestuari de Los miserables. Però no li han donat, i ben fet, n'hi havia un de millor. I quan ja comencen amb els premis que diuen que són més importants, ja podem morir-nos.
Als premis de millors guions (original i adaptat), els dos victoriosos no ho mereixien. L'un perquè a Argo sobren escenes, no hi ha res memorable, no tant com a La vida de Pi o The master (que ni estava nominada, perquè pot semblar que a la segona meitat de la pel·lícula el guió es perdi, però aquí és on radica la força). I Django... bé, no sé ben bé que és tant original com per guanyar aquest premi, pot ser el negre a cavall, o un negre amb ulleres, o pot ser el personatge de DiCaprio o Waltz, que aquest últim, és molt semblant a un altre personatge interpretat per ell a Malditos bastardos. Però en fi, és el més original de l'any passat. Els Òscars als millors actors secundaris estan ben triats, encara que Hathaway sembla una extra, no un secundari. I veure actuar a Waltz és un plaer. Igual passa amb el millor actor: Daniel Day-Lewis, des de sempre ha sigut un gran actor, dels millors i un no pot dir que no s'ho mereix. Encara que la interpretació de Joaquin Phoenix a The master és supèrbia. I la millor actriu... sí, actua bé, però no és per a tant de rebombori. Em pregunto que pensaria Emmanuelle Riva allà asseguda a la butaca quan una nena anomenada Jennifer Lawrence que comença a actuar li pren el seu premi. El millor director va ser una sorpresa per a tots, ningú apostava per Ang Lee, que és un gran director i amb Pi es llueix. Bona elecció, si no és Haneke, millor Lee que un dels altres.
La millor pel·lícula mereix una especial atenció perquè és una secció feta per premiar pel·lícules mediocres, amb algunes excepcions. Argo no és dolenta, és entretinguda i el seu muntatge està molt ben treballat, però dirigir de la forma que fa Affleck que per cada segon tenim trenta plànols diferents, és d'idiotes. Affleck no estava nominat, però la pel·lícula és la millor del 2012, però qui l'ha parit no estava ni nominat. Estava Amor i estava Pi com a millor pel·lícula (però clar, a la de Haneke no perquè ja ha agafat el premi a millor pel·lícula extrangera). En fi, no menciono les altres pel·lícules ja que són bastant irregulars. En especial La noche más oscura, americanada i la mateixa estètica que En tierra hostil, suposo que a la directora no li cap al cap que pot fer alguna cosa diferent i menys propaganda. Em quedo amb el principi de la gala i la cançó de MacFarlane: We saw your boobs! (Vam veure els vostres pits).
Començant pels premis tècnics, estan tots bé des d'un punt de vista bastant objectiu, excepte per alguna gent d'aquest país, que es veu que quan un espanyol està nominat és perquè ha de guanyar. En aquest cas era Paco Delgado pel vestuari de Los miserables. Però no li han donat, i ben fet, n'hi havia un de millor. I quan ja comencen amb els premis que diuen que són més importants, ja podem morir-nos.
Als premis de millors guions (original i adaptat), els dos victoriosos no ho mereixien. L'un perquè a Argo sobren escenes, no hi ha res memorable, no tant com a La vida de Pi o The master (que ni estava nominada, perquè pot semblar que a la segona meitat de la pel·lícula el guió es perdi, però aquí és on radica la força). I Django... bé, no sé ben bé que és tant original com per guanyar aquest premi, pot ser el negre a cavall, o un negre amb ulleres, o pot ser el personatge de DiCaprio o Waltz, que aquest últim, és molt semblant a un altre personatge interpretat per ell a Malditos bastardos. Però en fi, és el més original de l'any passat. Els Òscars als millors actors secundaris estan ben triats, encara que Hathaway sembla una extra, no un secundari. I veure actuar a Waltz és un plaer. Igual passa amb el millor actor: Daniel Day-Lewis, des de sempre ha sigut un gran actor, dels millors i un no pot dir que no s'ho mereix. Encara que la interpretació de Joaquin Phoenix a The master és supèrbia. I la millor actriu... sí, actua bé, però no és per a tant de rebombori. Em pregunto que pensaria Emmanuelle Riva allà asseguda a la butaca quan una nena anomenada Jennifer Lawrence que comença a actuar li pren el seu premi. El millor director va ser una sorpresa per a tots, ningú apostava per Ang Lee, que és un gran director i amb Pi es llueix. Bona elecció, si no és Haneke, millor Lee que un dels altres.
La millor pel·lícula mereix una especial atenció perquè és una secció feta per premiar pel·lícules mediocres, amb algunes excepcions. Argo no és dolenta, és entretinguda i el seu muntatge està molt ben treballat, però dirigir de la forma que fa Affleck que per cada segon tenim trenta plànols diferents, és d'idiotes. Affleck no estava nominat, però la pel·lícula és la millor del 2012, però qui l'ha parit no estava ni nominat. Estava Amor i estava Pi com a millor pel·lícula (però clar, a la de Haneke no perquè ja ha agafat el premi a millor pel·lícula extrangera). En fi, no menciono les altres pel·lícules ja que són bastant irregulars. En especial La noche más oscura, americanada i la mateixa estètica que En tierra hostil, suposo que a la directora no li cap al cap que pot fer alguna cosa diferent i menys propaganda. Em quedo amb el principi de la gala i la cançó de MacFarlane: We saw your boobs! (Vam veure els vostres pits).