Las flores de la guerra
Zhang Yimou, un dels directors xinesos més importants de la nostre època estrena al nostre país, la seva última pel·lícula: Las flores de la guerra (que des del 2011 que està feta i estrenada a altres parts del món). I és una cita important amb el cine perquè és bastant comercial, però no serà un esperpent en tota regla com el que ha fet Almodóvar, que amb la seva macropromoció de Los amantes pasajeros, ja convida a no anar-hi.
La trama tracta sobre la massacre de Nankín -que va ocórrer a la segona guerra xino-japonesa-, i de com un enterrador americà sense escrúpols es veu involucrat en mig de la guerra en un convent d'estudiants xinesses i amb les treballadores d'un bordell.
Primer, m'agradaria referir-me a les crítiques que ha rebut la pel·lícula. La primera és sobre l'excés de metratge. Bé, jo li afegiria uns quinze minuts més perquè l'evolució de l'enterrador (un genial Christian Bale) és una mica precipitada, clar que, a la guerra tot és impulsiu. Però d'un home que només li interessa els diners a quedar-se protegint les dones, passa massa ràpid. I per l'altre, han criticat al director per agafar a un occidental per ser més comercial. Podria haver sigut un altre, però Bale és un bon actor. A més, a la massacre de Nankín hi van haver uns quants occidentals ajudant als xinesos que eren assassinats i violats sense cap pietat.
Yimou ens ofereix un intent d'objectivitat, però es queda en l'intent i, sobre tot, ens dóna uns plànols increïbles, molt poderosos, d'una bellesa superlativa, que només algú com el director ens podia oferir. Un gran director sens dubte. Hi ha plànols seqüència que et treuen l'alè i la devastació de la guerra és palpant durant tot el metratge. Les batalles i explosions freguen la poesia visual. El més dolent de la pel·lícula és l'intent constant d'emocionar a l'espectador i que plori des dels primers minuts. La part més comercial del film fa molt de mal. I una pel·lícula molt més personal que aquesta i que tracta el mateix tema és: Ciudad de vida y muerte. Una altre gran pel·lícula d'un altre director xinès que també recomano fermament.
La trama tracta sobre la massacre de Nankín -que va ocórrer a la segona guerra xino-japonesa-, i de com un enterrador americà sense escrúpols es veu involucrat en mig de la guerra en un convent d'estudiants xinesses i amb les treballadores d'un bordell.
Primer, m'agradaria referir-me a les crítiques que ha rebut la pel·lícula. La primera és sobre l'excés de metratge. Bé, jo li afegiria uns quinze minuts més perquè l'evolució de l'enterrador (un genial Christian Bale) és una mica precipitada, clar que, a la guerra tot és impulsiu. Però d'un home que només li interessa els diners a quedar-se protegint les dones, passa massa ràpid. I per l'altre, han criticat al director per agafar a un occidental per ser més comercial. Podria haver sigut un altre, però Bale és un bon actor. A més, a la massacre de Nankín hi van haver uns quants occidentals ajudant als xinesos que eren assassinats i violats sense cap pietat.
Yimou ens ofereix un intent d'objectivitat, però es queda en l'intent i, sobre tot, ens dóna uns plànols increïbles, molt poderosos, d'una bellesa superlativa, que només algú com el director ens podia oferir. Un gran director sens dubte. Hi ha plànols seqüència que et treuen l'alè i la devastació de la guerra és palpant durant tot el metratge. Les batalles i explosions freguen la poesia visual. El més dolent de la pel·lícula és l'intent constant d'emocionar a l'espectador i que plori des dels primers minuts. La part més comercial del film fa molt de mal. I una pel·lícula molt més personal que aquesta i que tracta el mateix tema és: Ciudad de vida y muerte. Una altre gran pel·lícula d'un altre director xinès que també recomano fermament.