El referèndum a Cambrils, avui fa tres anys
Avui fa tres anys, el 25 d'abril de 2010, se celebrava a Cambrils un referèndum per a preguntar a la població si estaven a favor de la independència de Catalunya. Es van recollir un total de 2.606 vots dels quals 2.315, un 89,18%, van ser a favor del sí. La consulta popular es va fer gràcies a l'empenta de la gent de Cambrils Decideix i cal dir que, a diferència d'altres poblacions on també es va fer la consulta, el suport de les entitats i partits polítics locals va ser escàs, tot i salvant-ne les oportunes excepcions. Tot i les dificultats, que ara fa tres anys es manifestessin 2.315 cambrilencs a favor de la independència en un referèndum no vinculant és una dada molt significativa en una societat tan diversa com la que tenim aquí.
El procés nacional cap a l'estat propi, en aquests darrers tres anys, ha avançat molt. Entremig hi ha hagut dues grans manifestacions a Barcelona, dues eleccions al Parlament de Catalunya i un full de ruta pactat entre els dos principals partits polítics que a empentes i rodolons es va portant a terme. El paper de la societat civil, però, continua sent la clau de tot aquest procés. La presència massiva de ciutadans a la manifestació de l'11 de setembre de 2012, ningú ho dubta, ha estat el veritable punt d'inflexió. I pel que es veu, la societat civil haurem de continuar empenyent i més ara quan veiem que a certs polítics de formacions anomenades nacionalistes els tremolen les cames.
Ara, tres anys després del referèndum cambrilenc, no tenim clar que puguem celebrar un altre referèndum, en aquest cas, oficial. Hi ha qui creu, des d'allò que s'anomena govern central, que la democràcia s'ha d'encotillar en una capriciosa Constitució i que no ens mereixem el mateix tracte que tindrà, per exemple, el poble escocès. Però amb consulta o sense, la societat civil haurà de seguir empenyent si el que volem és aconseguir que Catalunya sigui un estat de ple dret.
"Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, ....", com cantava Lluís Llach. Per cert, el macroconcert que es farà el proper 29 de juny al camp del Barça, amb el retorn puntual de Lluís Llach com a principal reclam, serà una altra d'aquestes ocasions que tindrem la ciutadania per a empènyer una mica més dins aquest procés que hem encetat, des de fa uns quants anys, amb molta il·lusió.
El procés nacional cap a l'estat propi, en aquests darrers tres anys, ha avançat molt. Entremig hi ha hagut dues grans manifestacions a Barcelona, dues eleccions al Parlament de Catalunya i un full de ruta pactat entre els dos principals partits polítics que a empentes i rodolons es va portant a terme. El paper de la societat civil, però, continua sent la clau de tot aquest procés. La presència massiva de ciutadans a la manifestació de l'11 de setembre de 2012, ningú ho dubta, ha estat el veritable punt d'inflexió. I pel que es veu, la societat civil haurem de continuar empenyent i més ara quan veiem que a certs polítics de formacions anomenades nacionalistes els tremolen les cames.
Ara, tres anys després del referèndum cambrilenc, no tenim clar que puguem celebrar un altre referèndum, en aquest cas, oficial. Hi ha qui creu, des d'allò que s'anomena govern central, que la democràcia s'ha d'encotillar en una capriciosa Constitució i que no ens mereixem el mateix tracte que tindrà, per exemple, el poble escocès. Però amb consulta o sense, la societat civil haurà de seguir empenyent si el que volem és aconseguir que Catalunya sigui un estat de ple dret.
"Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba, ....", com cantava Lluís Llach. Per cert, el macroconcert que es farà el proper 29 de juny al camp del Barça, amb el retorn puntual de Lluís Llach com a principal reclam, serà una altra d'aquestes ocasions que tindrem la ciutadania per a empènyer una mica més dins aquest procés que hem encetat, des de fa uns quants anys, amb molta il·lusió.