La seu del PP, embrutada i empaperada
Fa vora 3 setmanes, quan la nostra seu, al carrer de Gaudí de Cambrils, va ser embrutada i empaperada per un grupet de vora 10 noiets amb poca feina, em vaig preguntar: poden tenir raó? Vols dir que no ens estem passant? Llavors, vaig recordar que jo sé llegir (i no dic que els noiets que es manifestaven davant de la seu del PP no en sàpiguen), i que per tant, podia tornar-me a llegir lavantprojecte de llei de Wert i la reforma laboral.
Ho vaig fer. La meva comprensió lectora em va ajudar a entendre que sí, que efectivament ho estem fent bé, encara que, evidentment, no els hi agrada a qui està a les antípodes de la nostra ideologia però això no és un problema molt greu, és més, és quelcom normal. Als gestors públics no els hi hauria de preocupar si aquells que pensen radicalment oposat a ells els molesta les actuacions del govern. És impossible que els hi estigui bé, si no, evidentment no estarien a la part paral·lela del marc ideològic.
Quan vaig recapacitar, vaig entendre que no perquè els quatre noiets sense feina es manifestin (totalment lícit) val a dir que el govern del Partit Popular a Espanya i a Cambrils ho estigui fent malament. Recordo un actual ministre del PP que fa uns anys deia: La crisis se va a llevar a Zapatero por delante, y si hacemos lo que hay que hacer, a nosotros, también. No hi puc estar més dacord, i aquesta és la nostra feina, intentar explicar que sestà fent tot el que cal per evitar problemes majors (rescat), que sestà treballant de manera conjunta amb Europa per tal de sortir-nos-en i intentar tornar a generar la confiança electoral perduda, per enfilar a Espanya, Catalunya i Cambrils cap al bon camí.
El que vull manifestar en aquest article (sense embrutar res), és la manera en què uns i altres diuen la seva. No és just que un grupet deixelebrats de lextrema esquerra comunista i independentista jutgin i diguin la seva fent malbé el què és dels demés. És més, no només no es just, si no que no és legítim. Onze milions de vots emparen les decisions de lexecutiu encapçalat per Mariano Rajoy; i quants de la CUP-Arran? Quants afiliats? Quants regidors a Cambrils?. No per cridar més es té la raó. Això és el què els hi haurien dexplicar a aquests noiets, a part de modernitzar-se una miqueta més i no encallar-se en la revolució bolxevic del s. XIX. El món globalitzat actual avança, per molt que els hi molesti.
Per acabar vull deixar clar que qualsevol persona es pot manifestar sobre qualsevol cosa, però sempre perseguint el respecte. El respecte ha de ser la base de la nostra societat, i alguns (si és que mai lhan tingut) lestan perdent. No podem permetre perdre aquesta base tant important de la nostra societat que ens ajudarà a tornar a créixer i a tirar endavant.
Ho vaig fer. La meva comprensió lectora em va ajudar a entendre que sí, que efectivament ho estem fent bé, encara que, evidentment, no els hi agrada a qui està a les antípodes de la nostra ideologia però això no és un problema molt greu, és més, és quelcom normal. Als gestors públics no els hi hauria de preocupar si aquells que pensen radicalment oposat a ells els molesta les actuacions del govern. És impossible que els hi estigui bé, si no, evidentment no estarien a la part paral·lela del marc ideològic.
Quan vaig recapacitar, vaig entendre que no perquè els quatre noiets sense feina es manifestin (totalment lícit) val a dir que el govern del Partit Popular a Espanya i a Cambrils ho estigui fent malament. Recordo un actual ministre del PP que fa uns anys deia: La crisis se va a llevar a Zapatero por delante, y si hacemos lo que hay que hacer, a nosotros, también. No hi puc estar més dacord, i aquesta és la nostra feina, intentar explicar que sestà fent tot el que cal per evitar problemes majors (rescat), que sestà treballant de manera conjunta amb Europa per tal de sortir-nos-en i intentar tornar a generar la confiança electoral perduda, per enfilar a Espanya, Catalunya i Cambrils cap al bon camí.
El que vull manifestar en aquest article (sense embrutar res), és la manera en què uns i altres diuen la seva. No és just que un grupet deixelebrats de lextrema esquerra comunista i independentista jutgin i diguin la seva fent malbé el què és dels demés. És més, no només no es just, si no que no és legítim. Onze milions de vots emparen les decisions de lexecutiu encapçalat per Mariano Rajoy; i quants de la CUP-Arran? Quants afiliats? Quants regidors a Cambrils?. No per cridar més es té la raó. Això és el què els hi haurien dexplicar a aquests noiets, a part de modernitzar-se una miqueta més i no encallar-se en la revolució bolxevic del s. XIX. El món globalitzat actual avança, per molt que els hi molesti.
Per acabar vull deixar clar que qualsevol persona es pot manifestar sobre qualsevol cosa, però sempre perseguint el respecte. El respecte ha de ser la base de la nostra societat, i alguns (si és que mai lhan tingut) lestan perdent. No podem permetre perdre aquesta base tant important de la nostra societat que ens ajudarà a tornar a créixer i a tirar endavant.