El passat ens ensenya moltes coses
Des de ben petit mha fascinat la història romana, en especial la de lèpoca republicana i els primers anys de lImperi Romà. En aquells anys es va decidir el passat i el futur del nostre present. Una història que sestà recordant aquestes setmanes en el festival Tarraco Viva: un dels festivals més importants sobre el món romà.
Perquè el passat de Tarragona i les nostres terres és, permeteu-me la paraula, gloriós: fundada pels germans Escipió pels volts del 517 ab urbite condita (218 aC), va esdevenir una de les bases militars més importants de lèpoca republicana. Va ser usada per Publi Corneli Escipió lAfricà (fill i nebot dels fundadors) durant la segona guerra Púnica, guerra que va confrontar dos dels millors generals que aquest món ha vist mai: Escipió lAfricà i Aníbal. Va ser durant molt temps la capital de tota Hispania i més tard, Juli Cèsar li va concedir lestatut de Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, es va convertir en la capital de lImperi Romà durant el període que August va residir en ella. La ciutat va arribar al seu màxim esplendor al segle II dC , convertida en una ciutat fortificada amb edificis públics dedicats al déus, ladministració i el lleure. En un paradís on la vida és plaent i còmoda, on segons lemperador Adrià era la ciutat on la primavera era eterna: Tarraco, civitas ubi ver aeternum est .
El passat ens ensenya moltes coses, i és important conèixer-lo i aprendre dels seus èxits, però més important encara és aprendre dels seus errors. Perquè, salvant les distàncies, allò que va passar a la república romana es repeteix: els errors del passat són també els del present; les lluites que hi havien, semblants a les que hi han.
Els boni, com alguns anomenaven a la facció conservadora del senat en lagonia de la república, tenien el poder econòmic. Però no tenien, segons les lleis, el poder legislatiu ni executiu. La funció del Senat era merament consultiva, tot i que els senadors sempre sabien imposar les seves decisions mitjançant manipulació de vots: ja fos comprant-los, per la força o per caciquisme.
I si pel que fos no podien imposar la seva força, no tenien cap remordiment en eliminar aquelles persones que eren una molèstia pels seus interessos. Lexemple més conegut és el de Juli Cèsar, però és més clar el de Tiberi Semproni Grac.
El cas de Tiberi és curiós: va ser el primer a proposar i aprovar una ambiciosa llei agrària que atacava directament als interessos econòmics dels senadors i, a part, dels seus clients més adinerats. Va distribuir lager publicus (terreny públic que pertanyia al poble de Roma però era monopolitzat per grans latifundistes, sobre tot senadors i els seus testaferros) entre els ciutadans romans més pobres: pagesos i veterans de les legions perquè tinguessin un tros de terra per poder viure dignament.
Quan Tiberi va perdre el càrrec de tribunus plebis i la inviolabilitat que comportava (en part per la manipulació dels senadors), va ser assassinat pels senadors conservadors al·legant la defensa de la República. Sempre sortia la defensa de la Pàtria pel mig quan els senadors volien imposar les seves normes, menyspreant allò que havia estat escollit pel poble.
Per coses com aquestes, entre daltres, és important conèixer el passat. Perquè hem de ser conscients que canviar les coses costa bastant, i sempre hi haurà algú que farà el possible per evitar que ens en sortim, però hem de mantenir la mirada ben alta perquè estem lluitant pel que creiem, pel que sentim, pel que han lluitat moltes altres persones abans que nosaltres.
Finalment, us recomano a totes assistir i participar als actes que sorganitzen pel festival Tarraco Viva, festival que cada any està creixent en importància i incorpora desenes de nous i interessants espectacles i xerrades, gràcies a la il·lusió i lesforç que li dediquen els organitzadors, qui cada any es superen demostrant-nos que ho saben fer millor i que tenen ganes de fer-ho.
Perquè el passat de Tarragona i les nostres terres és, permeteu-me la paraula, gloriós: fundada pels germans Escipió pels volts del 517 ab urbite condita (218 aC), va esdevenir una de les bases militars més importants de lèpoca republicana. Va ser usada per Publi Corneli Escipió lAfricà (fill i nebot dels fundadors) durant la segona guerra Púnica, guerra que va confrontar dos dels millors generals que aquest món ha vist mai: Escipió lAfricà i Aníbal. Va ser durant molt temps la capital de tota Hispania i més tard, Juli Cèsar li va concedir lestatut de Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, es va convertir en la capital de lImperi Romà durant el període que August va residir en ella. La ciutat va arribar al seu màxim esplendor al segle II dC , convertida en una ciutat fortificada amb edificis públics dedicats al déus, ladministració i el lleure. En un paradís on la vida és plaent i còmoda, on segons lemperador Adrià era la ciutat on la primavera era eterna: Tarraco, civitas ubi ver aeternum est .
El passat ens ensenya moltes coses, i és important conèixer-lo i aprendre dels seus èxits, però més important encara és aprendre dels seus errors. Perquè, salvant les distàncies, allò que va passar a la república romana es repeteix: els errors del passat són també els del present; les lluites que hi havien, semblants a les que hi han.
Els boni, com alguns anomenaven a la facció conservadora del senat en lagonia de la república, tenien el poder econòmic. Però no tenien, segons les lleis, el poder legislatiu ni executiu. La funció del Senat era merament consultiva, tot i que els senadors sempre sabien imposar les seves decisions mitjançant manipulació de vots: ja fos comprant-los, per la força o per caciquisme.
I si pel que fos no podien imposar la seva força, no tenien cap remordiment en eliminar aquelles persones que eren una molèstia pels seus interessos. Lexemple més conegut és el de Juli Cèsar, però és més clar el de Tiberi Semproni Grac.
El cas de Tiberi és curiós: va ser el primer a proposar i aprovar una ambiciosa llei agrària que atacava directament als interessos econòmics dels senadors i, a part, dels seus clients més adinerats. Va distribuir lager publicus (terreny públic que pertanyia al poble de Roma però era monopolitzat per grans latifundistes, sobre tot senadors i els seus testaferros) entre els ciutadans romans més pobres: pagesos i veterans de les legions perquè tinguessin un tros de terra per poder viure dignament.
Quan Tiberi va perdre el càrrec de tribunus plebis i la inviolabilitat que comportava (en part per la manipulació dels senadors), va ser assassinat pels senadors conservadors al·legant la defensa de la República. Sempre sortia la defensa de la Pàtria pel mig quan els senadors volien imposar les seves normes, menyspreant allò que havia estat escollit pel poble.
Per coses com aquestes, entre daltres, és important conèixer el passat. Perquè hem de ser conscients que canviar les coses costa bastant, i sempre hi haurà algú que farà el possible per evitar que ens en sortim, però hem de mantenir la mirada ben alta perquè estem lluitant pel que creiem, pel que sentim, pel que han lluitat moltes altres persones abans que nosaltres.
Finalment, us recomano a totes assistir i participar als actes que sorganitzen pel festival Tarraco Viva, festival que cada any està creixent en importància i incorpora desenes de nous i interessants espectacles i xerrades, gràcies a la il·lusió i lesforç que li dediquen els organitzadors, qui cada any es superen demostrant-nos que ho saben fer millor i que tenen ganes de fer-ho.