Opinió

Toquem de peus a terra

De petita m’explicaven contes de fades on hi havia prínceps blaus, i de gran he vist que el que hi ha són molts gripaus. De prínceps, res de res, i si n’hi ha, són com tots naltros que hem de suar la cansalada per viure en aquest món.

En el món de les fades i dels prínceps blaus, tot és possible pel sol fet de desitjar-ho o pel fet de viure en el conte. En el nostre món cal esforçar-nos i fer molta feina per aconseguir els nostres anhels.

És per això que a mida que ens anem fent grans, els pares i la societat ens van ensenyant valors i a assumir responsabilitats, deixant de banda els contes i anant-los a cercar quan volem somiar.

Quan ens fem adults és perquè sabem que hem de tocar de peus a terra a l’hora de prendre decisions, que tot forma part d’un esdevenir, i que aquest serà fruit de les accions que haguem fet anteriorment.

Tot això li explico a vostè, Sr. Salvador Matas, des de la llunyania de l’edat adulta, potser ja una mica massa gran, suposo que per l’experiència, perquè les seves paraules em diuen que encara està en el món de les fades, on conceptes com els deutes, la falta de previsió i la mala gestió no existeixen. On es pot fer el que es vol però sense cap obligació que ho condicioni i on un sempre és el protagonista del conte sense tenir en compte tots els altres personatges.

El camí és fàcil, només cal tocar de peus a terra!

Lluïsa Rom Sala
Regidora de Benestar Social, Salut i Família