Benvolguda Sra. Ministra...
La columna daquest mes la voldria dedicar a una hipotètica missiva a la ministra de Foment del govern central.
Benvolguda Sra. Ministra,
Lamentablement no vaig poder ser present a la sessió del Senat el dia que li van preguntar sobre la gratuïtat de lautopista al seu pas per Cambrils. No ho dic perquè jo lhagués pogut fer canviar dopinió si no ho han aconseguit ni els seus companys de partit, sinó perquè mhauria agradat escoltar, com ho faig altres vegades al Congrés, en boca seva algunes de les barbaritats que el seu equip li van fer dir aquell dia. Dic que li van escriure, perquè si vosté o algú del seu gabinet em consta que hi té persones amb un coneixement profund i exquisit del nostre territori shaguessin interessat mínimament per la situació caòtica per la qual li preguntaven, la resposta hagués estat una altra.
Perquè, Sra. Ministra, vostè no pot despatxar amb quatre llocs comuns del manual de respostes parlamentàries que tenen tots els ministres les reclamacions unànimes dels ciutadans duna part del territori amb laval de totes les seves institucions públiques i privades. Les reivindicacions dels habitants del Camp de Tarragona, perquè no només som els de Cambrils els que reclamem la gratüitat de lAP-7 mentre durin les obres de la 340, no es poden liquidar amb tòpics polítics de lestil de estamos dando pasos en la buena dirección o bé amb fórmules que un destacat polític català de la transició va registrar com un vaya, vaya... desde luego.
Ja sabem, Sra. Álvarez, que aquells dies vostè estava enfeinada en elaborar argumentaris perquè al nostre Estatut no hi figurés ni el traspàs de laeroport del Prat ni el del port de Barcelona i de retruc ni la base de Reus ni el port tarragoní, però no per això una petició tan assenyada i justa com la de la gent del sud de Catalunya podia negar-la sense cap argument de fons.
Sra. Ministra, ningú li ha mostrat els nivells de trànsit que suporta lN-340 al seu pas per aquestes terres? No li han explicat que encara no tot el trajecte és de dos carrils per sentit? No ha escoltat mai ens butlletins de les emissores de ràdio espanyoles que parlen des de fa dècades de retenciones en Cambrils...? No li han dit que ara les obres estan creant un caos circulatori diari semblant als que origina el senyor Ruiz Gallardón a Madrid? No li han transmès que Cambrils és un municipi que viu en gran mesura del sector turístic i que els problemes daccessos suposen un greu entrebanc per al seu desenvolupament?
Sincerament no em puc creure que no li hagin comentat res daixò perquè sinó vostè no hagués dit el que va dir. Per això li demano de tot cor que faci cas i imiti el seu cap, el president del govern central, i rectifiqui. El senyor Zapatero és de les poques persones a qui he escoltat assegurar que els polítics no són infalibles i que no li fa res admetre que sha equivocat en alguna cosa i en conseqüència rectificar. Si el seu líder ho practica, faci el favor de prendren nota. Ja entenc que costa i que no és fàcil, però tampoc ho és per a nosaltres menjar-nos el embussos diaris i totes les seves conseqüències derivades i admetre que no hi podem fer res. Li prego que ho tingui en consideració i sinó que ens expliqui clarament i sense embuts el greuge i la marginació que suposen les seves decisions.
Benvolguda Sra. Ministra,
Lamentablement no vaig poder ser present a la sessió del Senat el dia que li van preguntar sobre la gratuïtat de lautopista al seu pas per Cambrils. No ho dic perquè jo lhagués pogut fer canviar dopinió si no ho han aconseguit ni els seus companys de partit, sinó perquè mhauria agradat escoltar, com ho faig altres vegades al Congrés, en boca seva algunes de les barbaritats que el seu equip li van fer dir aquell dia. Dic que li van escriure, perquè si vosté o algú del seu gabinet em consta que hi té persones amb un coneixement profund i exquisit del nostre territori shaguessin interessat mínimament per la situació caòtica per la qual li preguntaven, la resposta hagués estat una altra.
Perquè, Sra. Ministra, vostè no pot despatxar amb quatre llocs comuns del manual de respostes parlamentàries que tenen tots els ministres les reclamacions unànimes dels ciutadans duna part del territori amb laval de totes les seves institucions públiques i privades. Les reivindicacions dels habitants del Camp de Tarragona, perquè no només som els de Cambrils els que reclamem la gratüitat de lAP-7 mentre durin les obres de la 340, no es poden liquidar amb tòpics polítics de lestil de estamos dando pasos en la buena dirección o bé amb fórmules que un destacat polític català de la transició va registrar com un vaya, vaya... desde luego.
Ja sabem, Sra. Álvarez, que aquells dies vostè estava enfeinada en elaborar argumentaris perquè al nostre Estatut no hi figurés ni el traspàs de laeroport del Prat ni el del port de Barcelona i de retruc ni la base de Reus ni el port tarragoní, però no per això una petició tan assenyada i justa com la de la gent del sud de Catalunya podia negar-la sense cap argument de fons.
Sra. Ministra, ningú li ha mostrat els nivells de trànsit que suporta lN-340 al seu pas per aquestes terres? No li han explicat que encara no tot el trajecte és de dos carrils per sentit? No ha escoltat mai ens butlletins de les emissores de ràdio espanyoles que parlen des de fa dècades de retenciones en Cambrils...? No li han dit que ara les obres estan creant un caos circulatori diari semblant als que origina el senyor Ruiz Gallardón a Madrid? No li han transmès que Cambrils és un municipi que viu en gran mesura del sector turístic i que els problemes daccessos suposen un greu entrebanc per al seu desenvolupament?
Sincerament no em puc creure que no li hagin comentat res daixò perquè sinó vostè no hagués dit el que va dir. Per això li demano de tot cor que faci cas i imiti el seu cap, el president del govern central, i rectifiqui. El senyor Zapatero és de les poques persones a qui he escoltat assegurar que els polítics no són infalibles i que no li fa res admetre que sha equivocat en alguna cosa i en conseqüència rectificar. Si el seu líder ho practica, faci el favor de prendren nota. Ja entenc que costa i que no és fàcil, però tampoc ho és per a nosaltres menjar-nos el embussos diaris i totes les seves conseqüències derivades i admetre que no hi podem fer res. Li prego que ho tingui en consideració i sinó que ens expliqui clarament i sense embuts el greuge i la marginació que suposen les seves decisions.