Terrina de porros
El porro és una hortalissa que va tenir una gran popularitat durant ledat mitjana, després la va perdre i avui sembla voler recuperar-la. Ara bé, la terrina de porros presenta dos dels més antics aliments de lhome: el foie gras i els bolets.
Lhome menja bolets des dabans que nasqués lagricultura. Per menjar bolets només cal ajupir-se i no cal cultivar-los, tot i que ara sen comencen a cultivar bastants. A part dels xampinyons, que ja es cultivaven en època romana i a França des del segle xviii, ara es cultiven la gírgola, el rossinyol i daltres. Es coneixen fins al moment cent vint mil espècies de bolets diferents en el nostre planeta, de les quals només mil vuit-centes quaranta-una es consideren comestibles. Els catalans tan sols en consumim unes quantes desenes i som considerats un poble extremament micòfag. Els bolets, des de lantiguitat han estat considerats com un aliment màgic: els grecs creien que provenien dels déus, nascuts del llamp, perquè apareixien després de les tempestes a la primavera i a la tardor. Les trompetes de la mort, bolets que sutilitzen en aquesta recepta, són negres en forma de trompeta, la qual cosa justifica el seu nom i creixen preferentment en els troncs i les branques caigudes de les sureres.
El foie gras, daltra banda, és un dels grans invents dels egipcis. De fet, a la piràmide de Sakkhara hi ha una pintura on es veuen uns esclaus engreixant oques de la mateixa manera que ara encara es fa a França i a Hongria. Però seran els romans els que el portaran al més gran refinament i perfecció engreixant les aus amb figues fresques o seques, farina de faves, mel i vi. La realitat és que aquestes aus, capaces de menjar fins caure exhaustes, tenen la particularitat de desenvolupar anormalment fins a tres vegades el volum del seu fetge i, algú, fa més de quatre mil anys, va descobrir que aquest fetge era molt més bo i molt més gustós quan més gros es feia. En tot cas, el foie gras no és, com es pensa molt sovint, un invent francès.
Lesmentada terrina es fa amb porros, foie gras i bolets. Hi ha qui hi posa beixamel i la gratina al forn.
Lhome menja bolets des dabans que nasqués lagricultura. Per menjar bolets només cal ajupir-se i no cal cultivar-los, tot i que ara sen comencen a cultivar bastants. A part dels xampinyons, que ja es cultivaven en època romana i a França des del segle xviii, ara es cultiven la gírgola, el rossinyol i daltres. Es coneixen fins al moment cent vint mil espècies de bolets diferents en el nostre planeta, de les quals només mil vuit-centes quaranta-una es consideren comestibles. Els catalans tan sols en consumim unes quantes desenes i som considerats un poble extremament micòfag. Els bolets, des de lantiguitat han estat considerats com un aliment màgic: els grecs creien que provenien dels déus, nascuts del llamp, perquè apareixien després de les tempestes a la primavera i a la tardor. Les trompetes de la mort, bolets que sutilitzen en aquesta recepta, són negres en forma de trompeta, la qual cosa justifica el seu nom i creixen preferentment en els troncs i les branques caigudes de les sureres.
El foie gras, daltra banda, és un dels grans invents dels egipcis. De fet, a la piràmide de Sakkhara hi ha una pintura on es veuen uns esclaus engreixant oques de la mateixa manera que ara encara es fa a França i a Hongria. Però seran els romans els que el portaran al més gran refinament i perfecció engreixant les aus amb figues fresques o seques, farina de faves, mel i vi. La realitat és que aquestes aus, capaces de menjar fins caure exhaustes, tenen la particularitat de desenvolupar anormalment fins a tres vegades el volum del seu fetge i, algú, fa més de quatre mil anys, va descobrir que aquest fetge era molt més bo i molt més gustós quan més gros es feia. En tot cas, el foie gras no és, com es pensa molt sovint, un invent francès.
Lesmentada terrina es fa amb porros, foie gras i bolets. Hi ha qui hi posa beixamel i la gratina al forn.