El Pòsit
http://www.rocagales.org/hist_cooperativisme359.html
El meu primer record del Pòsit és de molt petitet, el meu pare em va portar a veure larribada dels Reis Mags dOrient, aleshores es donava la carta dins ledifici pujant les escales de la dreta fins arribar al teatre, crec que era així perquè ho recordo vagament. Ja més grandet vaig tornar a aquelles escales, eren les que pujaven fins a les oficines de Ràdio Cambrils, on vaig fer un taller destiu i anys després vaig col·laborar amb el programa de ràdio lArbre Màgic amb Eduard Màdico. Però la història no acaba aquí perquè en aquell racó del Pòsit també es van repintar els gegants del Pere i la Camí i va començar a gestar-se el que seria més endavant la Colla Gegantera Tota lEndenga de Cambrils, el Pòsit va ser durant un anys una improvisada seu social per als membres de la colla. El temps passa volant, ja fa gairebé vuit anys que es va enderrocar ledifici del Pòsit. Recordo que aleshores a la Revista ens havien arribat notícies que lacció era imminent i vam decidir anar a gravar imatges de ledifici abans que desaparegués per sempre. Era un dia que feia molt de vent i només ens va ser possible fer vídeo de lexterior perquè ledifici en teoria amenaçava ruïna i era perillós circular pel seu interior. Encara van passar uns mesos fins que finalment les màquines van devorar el Pòsit i malgrat que no ho vaig presenciar personalment si que en vaig veure imatges enregistrades. Francament, em va deixar el cor una mica encongit veure com la pala de la grua burxava la façana i feia caure la caseta del rellotge en qüestió de segons.
Fa unes setmanes, en una conversa entre amics, va sortir el tema de lantic edifici del Pòsit. Naturalment van sortir els tòpics de sempre sobre de si va ser bona decisió tirar-lo a terra i si realment ledifici estava tant malmès. Si mirem a lhemeroteca de la Revista, el titular de la notícia aleshores va ser Senderroca lantic Pòsit, finalment, no pas perquè fos un fet esperat sinó per la llarga agonia entre la seva declaració de ruïna total i la posterior execució de lenderroc. També vam parlar una mica dhistòria i he de confessar que mai mhavia aturat a pensar quin era el motiu de lexistència del Pòsit, tota la vida havia vist aquell edifici ruïnós amb forma de capçot però sense analitzar el perquè estava allí.
Darrera la creació del Pòsit de Cambrils lany 1924 i de molts altres pòsits de Catalunya i la resta de lestat espanyol tenim la figura dAlfredo Saralegui, un ajudant de marina del Port de Benidorm que va promoure els pòsits com una via dorganitzar, modernitzar i donar suport a la gent que vivia de la pesca. Lany 1928, ledifici del Pòsit de Cambrils va acollir a la seva primera planta una escola de xiquetes que fins aquell moment estava ubicada en una casa particular. Les escoles i la docència eren un objectiu més del full de ruta que Alfredo Saralegui va iniciar lany 1915. Trobem notícies daquesta escola de xiquetes a la revista España Marítima y Pesquera editada a Madrid del 1930 al 1936. Lany 1935 es va celebrar a Tarragona la primera Assemblea dAssociacions Nacional de Pescadors de la Mediterrània. Hi participaren 52 associacions, entre elles el Pòsit de Cambrils que ja comptava amb 425 membres associats. Aleshores existien a Catalunya una vintena de Pòsits, entre ells els de lAmetlla de Mar, Calafell, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Tarragona.
Amb lenderroc del Pòsit de Cambrils el poble va perdre un edifici històric, però si mirem més enllà potser el que vam perdre realment va ser un antic testimoni del desig de millora i prosperitat dels que vivien i viuen del mar.
El meu primer record del Pòsit és de molt petitet, el meu pare em va portar a veure larribada dels Reis Mags dOrient, aleshores es donava la carta dins ledifici pujant les escales de la dreta fins arribar al teatre, crec que era així perquè ho recordo vagament. Ja més grandet vaig tornar a aquelles escales, eren les que pujaven fins a les oficines de Ràdio Cambrils, on vaig fer un taller destiu i anys després vaig col·laborar amb el programa de ràdio lArbre Màgic amb Eduard Màdico. Però la història no acaba aquí perquè en aquell racó del Pòsit també es van repintar els gegants del Pere i la Camí i va començar a gestar-se el que seria més endavant la Colla Gegantera Tota lEndenga de Cambrils, el Pòsit va ser durant un anys una improvisada seu social per als membres de la colla. El temps passa volant, ja fa gairebé vuit anys que es va enderrocar ledifici del Pòsit. Recordo que aleshores a la Revista ens havien arribat notícies que lacció era imminent i vam decidir anar a gravar imatges de ledifici abans que desaparegués per sempre. Era un dia que feia molt de vent i només ens va ser possible fer vídeo de lexterior perquè ledifici en teoria amenaçava ruïna i era perillós circular pel seu interior. Encara van passar uns mesos fins que finalment les màquines van devorar el Pòsit i malgrat que no ho vaig presenciar personalment si que en vaig veure imatges enregistrades. Francament, em va deixar el cor una mica encongit veure com la pala de la grua burxava la façana i feia caure la caseta del rellotge en qüestió de segons.
Fa unes setmanes, en una conversa entre amics, va sortir el tema de lantic edifici del Pòsit. Naturalment van sortir els tòpics de sempre sobre de si va ser bona decisió tirar-lo a terra i si realment ledifici estava tant malmès. Si mirem a lhemeroteca de la Revista, el titular de la notícia aleshores va ser Senderroca lantic Pòsit, finalment, no pas perquè fos un fet esperat sinó per la llarga agonia entre la seva declaració de ruïna total i la posterior execució de lenderroc. També vam parlar una mica dhistòria i he de confessar que mai mhavia aturat a pensar quin era el motiu de lexistència del Pòsit, tota la vida havia vist aquell edifici ruïnós amb forma de capçot però sense analitzar el perquè estava allí.
Darrera la creació del Pòsit de Cambrils lany 1924 i de molts altres pòsits de Catalunya i la resta de lestat espanyol tenim la figura dAlfredo Saralegui, un ajudant de marina del Port de Benidorm que va promoure els pòsits com una via dorganitzar, modernitzar i donar suport a la gent que vivia de la pesca. Lany 1928, ledifici del Pòsit de Cambrils va acollir a la seva primera planta una escola de xiquetes que fins aquell moment estava ubicada en una casa particular. Les escoles i la docència eren un objectiu més del full de ruta que Alfredo Saralegui va iniciar lany 1915. Trobem notícies daquesta escola de xiquetes a la revista España Marítima y Pesquera editada a Madrid del 1930 al 1936. Lany 1935 es va celebrar a Tarragona la primera Assemblea dAssociacions Nacional de Pescadors de la Mediterrània. Hi participaren 52 associacions, entre elles el Pòsit de Cambrils que ja comptava amb 425 membres associats. Aleshores existien a Catalunya una vintena de Pòsits, entre ells els de lAmetlla de Mar, Calafell, Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Tarragona.
Amb lenderroc del Pòsit de Cambrils el poble va perdre un edifici històric, però si mirem més enllà potser el que vam perdre realment va ser un antic testimoni del desig de millora i prosperitat dels que vivien i viuen del mar.