El divorci i els nens
Quan una parella decideix divorciar-se realment és difícil. Tant per la decisió com per la gestió de les emocions. Quan no hi ha fills és més senzill. Les persones implicades són dos amb una decisió.
El més important és aclarir com i quan es durà a terme la separació física per poder explicar als fills amb la major claredat possible què passarà, com i quan. El que necessiten els nens en aquest moment és seguretat, perquè estan a punt de fer front a un canvi de vida molt important. Per tant, cal aclarir, si cal fent un horari, com es repartirà la seva vida, és a dir, quan estarà amb el papa, quan estarà amb la mama i sempre complir amb lhorari.
També és important mantenir relacions estables amb la família extensa, és a dir, els avis, tiets, etc. Aquestes persones ajudaran a acceptar i a superar el canvi de vida al nen o nena.
També és molt important respectar la reacció del nen, tant si és tristesa, com enuig, etc. Cal que pugui expressar el que sent i no fer-lo posicionar en un dels dos costats. Per al nen és molt difícil, perquè els dos sou els seus pares i entrarà en sentiments dambivalència que dificultaran el procés de superació de la situació.
Cal explicar el procés al nen però no implicar-lo en temes econòmics, ja que el nen no pot contribuir en res i normalment són temes que generen conflicte.
Cal parlar-li de tot, com ja he dit, però fer-ho al seu nivell. Depenent de ledat que tingui, pot ser que no ho entengui tot. De mica en mica, quan vagi creixent, anirà comprenent. Això no vol dir que se li hagi dexplicar tot. La parella pot decidir aquest tema no li explicarem perquè és un tema de la parella.
Com més serena sigui la separació i més de mutu acord, el nen ho viurà també de forma serena. Tot i això, cal estar atent a possibles canvis en el nen que poden ser susceptibles de consulta a un professional, com ara irritabilitat, alteracions en el son, inquietud, dolors, apatia, etc.
El més important és aclarir com i quan es durà a terme la separació física per poder explicar als fills amb la major claredat possible què passarà, com i quan. El que necessiten els nens en aquest moment és seguretat, perquè estan a punt de fer front a un canvi de vida molt important. Per tant, cal aclarir, si cal fent un horari, com es repartirà la seva vida, és a dir, quan estarà amb el papa, quan estarà amb la mama i sempre complir amb lhorari.
També és important mantenir relacions estables amb la família extensa, és a dir, els avis, tiets, etc. Aquestes persones ajudaran a acceptar i a superar el canvi de vida al nen o nena.
També és molt important respectar la reacció del nen, tant si és tristesa, com enuig, etc. Cal que pugui expressar el que sent i no fer-lo posicionar en un dels dos costats. Per al nen és molt difícil, perquè els dos sou els seus pares i entrarà en sentiments dambivalència que dificultaran el procés de superació de la situació.
Cal explicar el procés al nen però no implicar-lo en temes econòmics, ja que el nen no pot contribuir en res i normalment són temes que generen conflicte.
Cal parlar-li de tot, com ja he dit, però fer-ho al seu nivell. Depenent de ledat que tingui, pot ser que no ho entengui tot. De mica en mica, quan vagi creixent, anirà comprenent. Això no vol dir que se li hagi dexplicar tot. La parella pot decidir aquest tema no li explicarem perquè és un tema de la parella.
Com més serena sigui la separació i més de mutu acord, el nen ho viurà també de forma serena. Tot i això, cal estar atent a possibles canvis en el nen que poden ser susceptibles de consulta a un professional, com ara irritabilitat, alteracions en el son, inquietud, dolors, apatia, etc.