Treballadors
En els temps que corren tenir feina, la que sigui, és quasi un tresor. Per això no és destranyar que els treballadors de lAjuntament sorganitzin i es mobilitzin, fins i tot en un poble com Cambrils, on el nivell de mobilització és escàs. Els governants han decidit que cal retallar per totes bandes i creuen que el millor és fer pagar la crisi i la pèssima gestió als treballadors, en alguns casos sense plantejar-se si hi ha alternatives.
Els arguments utilitzats aquests dies per criticar el col·lectiu de treballadors han sigut:
1. A lAjuntament hi ha massa endollats. Per mi, un ja és massa i dendollats nhi ha dorigen familiar i dorigen polític. Qui nés el responsable en última instància?
2. Nhi ha que no foten res i només passegen amb el 4 x 4. De dropos i incompetents nhi ha a tot arreu, però això no ens permet criminalitzar tot el col·lectiu. El que no compleix amb la seva feina fa una estafa o un robatori. Aquest, al carrer i sense indemnitzar, però la resta... I qui permet aquestes irregularitats en última instància?
3. Un de més fonamentat: no es pot superar el 50% del pressupost en despesa laboral. En el moment que es redueixen els ingressos i, per tant, les inversions, la partida laboral augmenta. Però el que caldria saber és si amb crisi o sense crisi són necessaris aquests llocs de treball per mantenir els serveis municipals. Si són prescindibles, ho són avui i ho eren fa cinc anys, i, per tant, caldria que algú assumís responsabilitats o sels fes assumir.
Davant daquesta situació en la qual lequip de govern de lAjuntament de Cambrils opta per acomiadar els treballadors, hom es planteja si no hi ha alternatives o si fins i tot lalternativa adoptada serà la més adequada per a linterès general dels ciutadans. Vist que els polítics contesten el que els ve de gust, jo els plantejo algunes preguntes per què hi reflexionin, si els ve de gust a ses senyories, a les que manen i a les que han manat fins ara, a les que estan a loposició i a les que hi han estat fins no fa gaire:
Hi havia la possibilitat de fer una reducció salarial dels càrrecs alts i mitjos per contribuir a que la llista dacomiadaments fos menor?
Hi havia la possibilitat deliminar els càrrecs de confiança i que els treballadors de la casa (com us agrada anomenar-los quan us convé) es fessin càrrec daquestes confiances?
Hi havia la possibilitat dinternalitzar totes les feines que sencarreguen a empreses externes?
Hi havia la possibilitat de racionalitzar els sous dels càrrecs electes?
Hi havia la possibilitat dobtenir altres fonts de finançament?
Hi ha la possibilitat de renegociar els deutes?
El dia que tinguem governants de vàlua i que entenguin que estan al servei dels ciutadans i no dels partits, aquell dia veurem el final del túnel. Mentrestant, els treballadors municipals tenen mala peça al teler. Sort.
Els arguments utilitzats aquests dies per criticar el col·lectiu de treballadors han sigut:
1. A lAjuntament hi ha massa endollats. Per mi, un ja és massa i dendollats nhi ha dorigen familiar i dorigen polític. Qui nés el responsable en última instància?
2. Nhi ha que no foten res i només passegen amb el 4 x 4. De dropos i incompetents nhi ha a tot arreu, però això no ens permet criminalitzar tot el col·lectiu. El que no compleix amb la seva feina fa una estafa o un robatori. Aquest, al carrer i sense indemnitzar, però la resta... I qui permet aquestes irregularitats en última instància?
3. Un de més fonamentat: no es pot superar el 50% del pressupost en despesa laboral. En el moment que es redueixen els ingressos i, per tant, les inversions, la partida laboral augmenta. Però el que caldria saber és si amb crisi o sense crisi són necessaris aquests llocs de treball per mantenir els serveis municipals. Si són prescindibles, ho són avui i ho eren fa cinc anys, i, per tant, caldria que algú assumís responsabilitats o sels fes assumir.
Davant daquesta situació en la qual lequip de govern de lAjuntament de Cambrils opta per acomiadar els treballadors, hom es planteja si no hi ha alternatives o si fins i tot lalternativa adoptada serà la més adequada per a linterès general dels ciutadans. Vist que els polítics contesten el que els ve de gust, jo els plantejo algunes preguntes per què hi reflexionin, si els ve de gust a ses senyories, a les que manen i a les que han manat fins ara, a les que estan a loposició i a les que hi han estat fins no fa gaire:
Hi havia la possibilitat de fer una reducció salarial dels càrrecs alts i mitjos per contribuir a que la llista dacomiadaments fos menor?
Hi havia la possibilitat deliminar els càrrecs de confiança i que els treballadors de la casa (com us agrada anomenar-los quan us convé) es fessin càrrec daquestes confiances?
Hi havia la possibilitat dinternalitzar totes les feines que sencarreguen a empreses externes?
Hi havia la possibilitat de racionalitzar els sous dels càrrecs electes?
Hi havia la possibilitat dobtenir altres fonts de finançament?
Hi ha la possibilitat de renegociar els deutes?
El dia que tinguem governants de vàlua i que entenguin que estan al servei dels ciutadans i no dels partits, aquell dia veurem el final del túnel. Mentrestant, els treballadors municipals tenen mala peça al teler. Sort.