Una cuina sense bou
La nostra cuina coneix la vedella però no coneix el bou i aquesta característica la fa incompleta, tenint en compte que la carn daquest animal és un dels elements bàsics de lalimentació humana en els països de pastures verdes, que, segons diuen, són els que van al capdavant en qüestió de carns.
A la part anomenada seca de la nostra península és pràcticament impossible lexistència del bou utilitzat per a lalimentació humana; existiria en més abundància si plogués com els pagesos voldrien i si els prats i les pastures fossin frescals. El nostre país és més turístic que agrari. El bou és un animal que ha llaurat secularment les terres. Quan no servia per treballar, per vell, el sacrificaven per a carn i ha estat substituït per animals de peu rodó i després per les arades amb tractor. En el nostre país, el bou ha estat més treballador que comestible. La seva carn és rara i excepcional. En tenen en poquíssimes carnisseries. La carn de bou és lleugerament dolça, duna coloració roja molt acusada. Si el seu greix és dun color blanc groguenc, és símptoma que lanimal és jove i ha estat ben alimentat. La carn duna vaca jove val més que la dun bou vell. La carn dun toro jove, sense haver passat per la plaça de braus, ofereix moltes possibilitats. Tot el contrari del que succeeix si lanimal ha format part del programa de la Fiesta Nacional. Aquesta festa és fatal per a la carn daquests animals, perquè en els últims moments de la seva vida han estat turmentats, maltractats i morts duna forma violenta.
En els països de la cuina sense bou les persones que no nhan menjat mai creuen que viuen en un país de la cuina completa. Hi ha ciutadans, però, que han sortit a lestranger, on han menjat el bou duna altra manera i quan tornen se nadonen que no és així. El bou que van menjar sels torna un record inoblidable. Tothom sap el pes que tenen en la memòria els records culinaris.
A la part anomenada seca de la nostra península és pràcticament impossible lexistència del bou utilitzat per a lalimentació humana; existiria en més abundància si plogués com els pagesos voldrien i si els prats i les pastures fossin frescals. El nostre país és més turístic que agrari. El bou és un animal que ha llaurat secularment les terres. Quan no servia per treballar, per vell, el sacrificaven per a carn i ha estat substituït per animals de peu rodó i després per les arades amb tractor. En el nostre país, el bou ha estat més treballador que comestible. La seva carn és rara i excepcional. En tenen en poquíssimes carnisseries. La carn de bou és lleugerament dolça, duna coloració roja molt acusada. Si el seu greix és dun color blanc groguenc, és símptoma que lanimal és jove i ha estat ben alimentat. La carn duna vaca jove val més que la dun bou vell. La carn dun toro jove, sense haver passat per la plaça de braus, ofereix moltes possibilitats. Tot el contrari del que succeeix si lanimal ha format part del programa de la Fiesta Nacional. Aquesta festa és fatal per a la carn daquests animals, perquè en els últims moments de la seva vida han estat turmentats, maltractats i morts duna forma violenta.
En els països de la cuina sense bou les persones que no nhan menjat mai creuen que viuen en un país de la cuina completa. Hi ha ciutadans, però, que han sortit a lestranger, on han menjat el bou duna altra manera i quan tornen se nadonen que no és així. El bou que van menjar sels torna un record inoblidable. Tothom sap el pes que tenen en la memòria els records culinaris.