Jornals
Sembla que la crisi sesforça en posar algunes coses a lloc diferent don estaven, però sembla també que nhi ha daltres que són més tossudes i no hi ha qui les mogui. I entre aquestes últimes coses inamovibles estan les atribucions i privilegis dels polítics, que es consideren una casta índia, quan els que fem lindi som la resta de ciutadans.
La majoria dels càrrecs electes de ciutats mitjanes com la nostra estan molt per sobre del sou que perceben la majoria de ciutadans, i fins i tot diria molt per sobre de les possibilitats financeres daquestes administracions públiques.
La justificació que busquen els polítics per cobrar aquests jornals són diverses:
La primera: els sous shan dequiparar a lempresa privada per tenir els millors. En qualsevol empresa en què el propietari és el director, aquest haurà de posar diners del seu patrimoni quan van maldades, i sinó que ho expliquin els farmacèutics. Una empresa amb el forat que té lAjuntament hauria fet suspensió de pagaments i hauria de vendre fins a lúltima grapa.
La segona: els sous dels directius de les empreses són més elevats. Quins sous i quines empreses? Es volen equiparar amb aquelles empreses que col·loquen als equips directius els polítics retirats o defenestrats en pagament a anteriors favors polítics? Es refereixen als sous dels directius de les caixes que estaven participades per les diputacions?
La tercera: guanyaria més si me nanés a lempresa privada! Per això marxen tots corrents a lempresa privada, perquè han demostrat una vàlua i una capacitat de gestió dignes del Bill Gates. Allà us hi volen!
Els càrrecs electes es presenten a la ciutadania dient-nos que ho fan pel nostre bé, i encara no he sentit ningú que digui que ho fa pel propi interès o per enriquir-se, i realment veient els sous que satribueixen queda poc espai per al dubte.
Recordeu algú que hagi presentat un programa en el qual inclogués la limitació del sou? Com a molt es vanten, i així ho pregonen als quatre vents, de donar alguna paga extra o de renunciar-hi, quan a la resta de treballadors públics sels suprimeix per decret (mai és el mateix renunciar que prendre, que no es comparin). Del que no presumeixen és de lacumulació de càrrecs a diferents organismes, empreses i altres martingales. I no contents amb això, sinventen uns càrrecs de confiança o la contractació dempreses externes que cobren uns disbarats per fer la feina que no saben fer aquests polítics.
La crisi ens està afectant a tots, és cert, però els polítics lestan accentuant més amb els seus despropòsits i estan quedant en evidència davant duna societat que no entén que un polític cobri uns immerescuts i desproporcionats jornals.
Està demostrat que amb sous elevats no tenim els millors, i lexemple més clar el tenim en la gran majoria de polítics que suposadament ens representen a la mal anomenada Casa Gran.
La majoria dels càrrecs electes de ciutats mitjanes com la nostra estan molt per sobre del sou que perceben la majoria de ciutadans, i fins i tot diria molt per sobre de les possibilitats financeres daquestes administracions públiques.
La justificació que busquen els polítics per cobrar aquests jornals són diverses:
La primera: els sous shan dequiparar a lempresa privada per tenir els millors. En qualsevol empresa en què el propietari és el director, aquest haurà de posar diners del seu patrimoni quan van maldades, i sinó que ho expliquin els farmacèutics. Una empresa amb el forat que té lAjuntament hauria fet suspensió de pagaments i hauria de vendre fins a lúltima grapa.
La segona: els sous dels directius de les empreses són més elevats. Quins sous i quines empreses? Es volen equiparar amb aquelles empreses que col·loquen als equips directius els polítics retirats o defenestrats en pagament a anteriors favors polítics? Es refereixen als sous dels directius de les caixes que estaven participades per les diputacions?
La tercera: guanyaria més si me nanés a lempresa privada! Per això marxen tots corrents a lempresa privada, perquè han demostrat una vàlua i una capacitat de gestió dignes del Bill Gates. Allà us hi volen!
Els càrrecs electes es presenten a la ciutadania dient-nos que ho fan pel nostre bé, i encara no he sentit ningú que digui que ho fa pel propi interès o per enriquir-se, i realment veient els sous que satribueixen queda poc espai per al dubte.
Recordeu algú que hagi presentat un programa en el qual inclogués la limitació del sou? Com a molt es vanten, i així ho pregonen als quatre vents, de donar alguna paga extra o de renunciar-hi, quan a la resta de treballadors públics sels suprimeix per decret (mai és el mateix renunciar que prendre, que no es comparin). Del que no presumeixen és de lacumulació de càrrecs a diferents organismes, empreses i altres martingales. I no contents amb això, sinventen uns càrrecs de confiança o la contractació dempreses externes que cobren uns disbarats per fer la feina que no saben fer aquests polítics.
La crisi ens està afectant a tots, és cert, però els polítics lestan accentuant més amb els seus despropòsits i estan quedant en evidència davant duna societat que no entén que un polític cobri uns immerescuts i desproporcionats jornals.
Està demostrat que amb sous elevats no tenim els millors, i lexemple més clar el tenim en la gran majoria de polítics que suposadament ens representen a la mal anomenada Casa Gran.