Tenim diari
Ja fa gairebé tres mesos que funciona el diari digital de la Revista Cambrils i durant aquest temps he anat seguint amb creixent interès la seva evolució. Quan es va anunciar la iniciativa, evidentment em vaig alegrar perquè el naixement dun nou mitjà de comunicació, ni que sigui fill dun altre que tots ja coneixem, sempre és una bona notícia. I també la teoria de les noves societats basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (Internet, els suports multimèdia, etc.) ens diu que aquest és el futur. Però la veritat és que fins que no he vist com la criatura fa les seves primeres passes no mhe adonat del gran potencial que té per endavant. Revista Cambrils Diari Digital ocuparà en molt poc temps la centralitat informativa cambrilenca. Potser compartida amb algun altre mitjà (la futura televisió local?), però la seva presència serà indispensable i indiscutible.
Dentrada, el diari digital té un valor clarament informatiu. Aporta diàriament tres o quatre notícies, que, a més, es poden rebre al correu electrònic particular. És a dir que si emprem la terminologia clàssica de la premsa no només el diari és al quiosc, sinó que també te lenvien a casa. El tractament periodístic és excel·lent, com ens té acostumats la gent de la Revista en els últims anys: ben estructurades, bons acompanyaments gràfics i de la màxima actualitat. Tot i que només fa deu o dotze setmanes que funciona, ja shan donat casos de notícies gairebé del mateix moment, lalerta de les quals ens ha arribat a linstant al correu electrònic. Això és molt important per situar el nou mitjà en el centre informatiu local. No trigarà gaire a funcionar un mecanisme pel qual labsència dun avís a la bústia de correu significarà que a Cambris no ha passat res (res que no pugui esperar a lendemà, vull dir). Quan això sesdevingui, voldrà dir que el nou mitjà és indispensable. Per cert, caldria anar pensant en estendre aquest servei dalertes informatives als telèfons mòbils via missatges de text.
El diari digital no té, a més, la limitació geogràfica dels mitjans convencionals, com la ràdio o la futura televisió, i així els qui estem a Tarragona, o a Madrid, hi podem accedir en les matexes condicions que els cambrilencs residents. I encara hi ha un altre avantatge que, confesso sincerament, mha sorprès molt gratament. Em refereixo a la capacitat de generar, o de recollir, opinions. Totes les notícies ofereixen la possibilitat daportar-hi comentaris. Naturalment, nhi ha moltes que no fan ni fred ni calor, però altres originen cadenes dopinions que val la pena seguir, ni que sigui només per intentar esbrinar qui samaga darrere les firmes més o menys encobertes dels remitents.
A aquestes alçades de larticle, segur que algun lector ja ha pensat que tot això està molt bé, però només per a les persones que tenen accés i caldria afegir que accés continuat a Internet i que, per tant, ara per ara, hi ha un important sector de la societat que en queda al marge. Doncs sí, tenen tota la raó. Però això no treu ni mèrit ni possibilitats de futur al diari digital. També a finals del segle XIX poca gent estava en condicions de llegir un diari imprès en paper, ja que líndex dalfabetització era baix. És només una qüestió de temps, i ara, a principis del segle XXI, els cicles temporals es consumeixen amb molta rapidesa. Però és ben cert que hi ha unes capes de població que difícilment senganxaran al tren daquesta tecnologia. En lordre intern dels impulsors del mitjà, probablement sorgiran dificultats i motius per al desànim. És consubstancial a tota activitat humana, però confio que se superaran aquests entrebancs com shan superat situacions infinitament més complicades en la ja llarga vida duna Revista Cambrils que ha sabut trobar nous camins en la seva evolució, que vol dir, en definitiva, en la seva supervivència. Perquè en aquest cas, com en molts altres, és ben cert que tot allò que no creix acaba per desaparèixer, per morir.
Dentrada, el diari digital té un valor clarament informatiu. Aporta diàriament tres o quatre notícies, que, a més, es poden rebre al correu electrònic particular. És a dir que si emprem la terminologia clàssica de la premsa no només el diari és al quiosc, sinó que també te lenvien a casa. El tractament periodístic és excel·lent, com ens té acostumats la gent de la Revista en els últims anys: ben estructurades, bons acompanyaments gràfics i de la màxima actualitat. Tot i que només fa deu o dotze setmanes que funciona, ja shan donat casos de notícies gairebé del mateix moment, lalerta de les quals ens ha arribat a linstant al correu electrònic. Això és molt important per situar el nou mitjà en el centre informatiu local. No trigarà gaire a funcionar un mecanisme pel qual labsència dun avís a la bústia de correu significarà que a Cambris no ha passat res (res que no pugui esperar a lendemà, vull dir). Quan això sesdevingui, voldrà dir que el nou mitjà és indispensable. Per cert, caldria anar pensant en estendre aquest servei dalertes informatives als telèfons mòbils via missatges de text.
El diari digital no té, a més, la limitació geogràfica dels mitjans convencionals, com la ràdio o la futura televisió, i així els qui estem a Tarragona, o a Madrid, hi podem accedir en les matexes condicions que els cambrilencs residents. I encara hi ha un altre avantatge que, confesso sincerament, mha sorprès molt gratament. Em refereixo a la capacitat de generar, o de recollir, opinions. Totes les notícies ofereixen la possibilitat daportar-hi comentaris. Naturalment, nhi ha moltes que no fan ni fred ni calor, però altres originen cadenes dopinions que val la pena seguir, ni que sigui només per intentar esbrinar qui samaga darrere les firmes més o menys encobertes dels remitents.
A aquestes alçades de larticle, segur que algun lector ja ha pensat que tot això està molt bé, però només per a les persones que tenen accés i caldria afegir que accés continuat a Internet i que, per tant, ara per ara, hi ha un important sector de la societat que en queda al marge. Doncs sí, tenen tota la raó. Però això no treu ni mèrit ni possibilitats de futur al diari digital. També a finals del segle XIX poca gent estava en condicions de llegir un diari imprès en paper, ja que líndex dalfabetització era baix. És només una qüestió de temps, i ara, a principis del segle XXI, els cicles temporals es consumeixen amb molta rapidesa. Però és ben cert que hi ha unes capes de població que difícilment senganxaran al tren daquesta tecnologia. En lordre intern dels impulsors del mitjà, probablement sorgiran dificultats i motius per al desànim. És consubstancial a tota activitat humana, però confio que se superaran aquests entrebancs com shan superat situacions infinitament més complicades en la ja llarga vida duna Revista Cambrils que ha sabut trobar nous camins en la seva evolució, que vol dir, en definitiva, en la seva supervivència. Perquè en aquest cas, com en molts altres, és ben cert que tot allò que no creix acaba per desaparèixer, per morir.