Aeroport
La gent més gran encara shi refereix com el camp de laviació, però per a la gran massa ciutadana és fins ara laeroport de Reus. Que serà en el futur? És un meló per obrir, al qual sembla que no podrem treure tot el suc que es mereix un territori com el nostre abocat al turisme.
No fa massa anys era una base militar en decadència a la qual shi van anar incorporant vols xàrters de passatgers, que cercaven una major proximitat a la destinació hotelera i saconseguia així minvar el pes específic de laeroport de Barcelona dins del territori espanyol.
Amb el temps, aquests vols xàrters es van anar consolidant fins a superar el centenar de vols setmanals de mitjana, fins que un bon dia lempresa Ryanair es va posicionar en aquests aeroports secundaris del territori, com el de Girona i el de Reus. A partir daquest moment, laeroport inicia un creixement de vols associat al creixement daquesta companyia de vols de baix cost, que realment són de cost variable, ja que el preu dels passatges varia molt dins dun mateix trajecte.
La implantació daquesta companyia al territori va anar acompanyada de laposta de les administracions locals, ajuntaments, cambres i diputacions, entre daltres, per promoure ajuts o subvencions per tal dincentivar larribada de més passatgers des de noves destinacions. Aquesta mesura va permetre enfortir Ryanair, que al mateix temps es desfeia dels competidors directes, alguns dels quals avui dia ja crien malves.
I quan el senyor Ryanair obté una posició de força, es pot permetre el luxe de menystenir als que un dia li reien les gràcies i avalaven les seves polítiques empresarials, alhora que està en una posició de major força per negociar o fins i tot dabandonar laeroport de Reus.
La realitat és que laeroport ha perdut activitat en els últims temps; sense comptar amb Ryanair, que disposa dels propis serveis dins del mateix aeroport, lactivitat sha reduït a 35 vols setmanals de mitjana aquest 2013 i amb perspectives menys encoratjadores per al 2014.
Quins tècnics de les administracions han vetllat per la viabilitat de laeroport de Reus? Quins tècnics responen dels diners públics invertits en companyies com Ryanair? Com afectarà al territori la pèrdua continuada de pes específic de laeroport de Reus? Si laeroport es digués de Tarragona hauria patit la mateixa sort? Vista la poca preocupació que té la capital, Tarragona, pel tema del turisme, podem confiar que els polítics habituals proporcionin eines a laeroport perquè es redreci la situació?
El que no acabo dentendre és que amb tants tècnics tan ben preparats i uns polítics que saben tant, sapliquin polítiques i sadoptin decisions tan perjudicials per al territori.
Algun dels lectors ha invertit diners al jardí del veí o li paga la benzina del cotxe? Oi que no? Doncs ja està dit tot.
Caldrà esperar que de moment Ryanair vulgui continuar operant a la zona, perquè sinó els nostres turistes volaran a altres costes.
No fa massa anys era una base militar en decadència a la qual shi van anar incorporant vols xàrters de passatgers, que cercaven una major proximitat a la destinació hotelera i saconseguia així minvar el pes específic de laeroport de Barcelona dins del territori espanyol.
Amb el temps, aquests vols xàrters es van anar consolidant fins a superar el centenar de vols setmanals de mitjana, fins que un bon dia lempresa Ryanair es va posicionar en aquests aeroports secundaris del territori, com el de Girona i el de Reus. A partir daquest moment, laeroport inicia un creixement de vols associat al creixement daquesta companyia de vols de baix cost, que realment són de cost variable, ja que el preu dels passatges varia molt dins dun mateix trajecte.
La implantació daquesta companyia al territori va anar acompanyada de laposta de les administracions locals, ajuntaments, cambres i diputacions, entre daltres, per promoure ajuts o subvencions per tal dincentivar larribada de més passatgers des de noves destinacions. Aquesta mesura va permetre enfortir Ryanair, que al mateix temps es desfeia dels competidors directes, alguns dels quals avui dia ja crien malves.
I quan el senyor Ryanair obté una posició de força, es pot permetre el luxe de menystenir als que un dia li reien les gràcies i avalaven les seves polítiques empresarials, alhora que està en una posició de major força per negociar o fins i tot dabandonar laeroport de Reus.
La realitat és que laeroport ha perdut activitat en els últims temps; sense comptar amb Ryanair, que disposa dels propis serveis dins del mateix aeroport, lactivitat sha reduït a 35 vols setmanals de mitjana aquest 2013 i amb perspectives menys encoratjadores per al 2014.
Quins tècnics de les administracions han vetllat per la viabilitat de laeroport de Reus? Quins tècnics responen dels diners públics invertits en companyies com Ryanair? Com afectarà al territori la pèrdua continuada de pes específic de laeroport de Reus? Si laeroport es digués de Tarragona hauria patit la mateixa sort? Vista la poca preocupació que té la capital, Tarragona, pel tema del turisme, podem confiar que els polítics habituals proporcionin eines a laeroport perquè es redreci la situació?
El que no acabo dentendre és que amb tants tècnics tan ben preparats i uns polítics que saben tant, sapliquin polítiques i sadoptin decisions tan perjudicials per al territori.
Algun dels lectors ha invertit diners al jardí del veí o li paga la benzina del cotxe? Oi que no? Doncs ja està dit tot.
Caldrà esperar que de moment Ryanair vulgui continuar operant a la zona, perquè sinó els nostres turistes volaran a altres costes.