El tabernacle de Santa Maria del Mas den Bosc
http://www.raco.cat
Fa ben poc vaig tenir loportunitat de visitar el Museu Frederic Marès de Barcelona i completar una primera visita que havia fet mesos enrere. La col·lecció és tan gran que a la mateixa recepció del museu et recomanen que la dosifiquis en dues tandes, de fet lentrada és vàlida durant sis mesos i ho recomano si no vols quedar completament empatxat. Em va agradar especialment el que anomenen Gabinet del col·leccionista, 17 sales on sacumulen milers dobjectes curiosos que reflecteixen la vida i costums del segle xix, des dobjectes de forja, passant per col·leccions darmes, ventalls, brodats, floreres de closques, pipes de fumar, bastons, joguines, exvots i un llarg etcètera que no deixa indiferent ningú.
La col·lecció descultura també és molt destacable i abraça des del món antic fins al segle xix. A la planta subterrània es concentra la major part de lescultura en pedra i és on vaig tenir la sorpresa de trobar-hi exposat un tabernacle del segle xiv procedent de lermita de Santa Maria del Mas den Bosc. Cercant a internet vaig trobar un article que parlava daquesta peça i aportava més informació de la que es pot seguir al museu. Rosa Maria Manote, al número dotze dels Quadens dHistòria Tarraconense afirmava lany 1992 que lobra podia tenir relació amb Jaume Cascalls −un dels escultors predilectes del rei Pere el Cerimoniós− i amb Jordi de Déu −escultor grec esclau del mateix Cascalls−. Lautora també explicava com el tabernacle va fer cap al Museu Marés de Barcelona; el rector daleshores va trobar el relleu en un racó del temple i tot desconeixent la seva procedència concreta en va fer donació al museu mitjançant un antiquari de Reus. El cas és que la peça ja no tornarà mai més al nostre poble, lloc on realment potser caldria que fos exhibida. Són aquelles coses que passen...
Rosa Maria Manote descriu lobra com un interessant relleu de pedra sorrenca que formava part probablement de la part frontal dun tabernacle de la segona meitat del segle xiv. De forma rectangular, lescultura consta de dos parts diferenciades. A la base hi ha representades cinc imatges de mig cos que corresponen a sant Pere, la Mare de Déu, Crist, sant Joan Evangelista i sant Pau, les tres centrals, encerclades per medallons quadrilobulats i les dels extrems sota arcades de mig punt. Sobre això, al cos principal, sobre un ampli portal amb les restes duna antiga claraboia; lacompanyen lateralment dos àngels dins uns nínxols rematats en forma darc apuntat. Porten una llarga túnica cenyida a la cintura i amples ales desplegades subjectant els seus respectius candelers.
Lestat de conservació de lobra no és molt bo. Tal com apreciem a la fotografia, lobra està molt fracturada i les figures representades mostren notables mutilacions. Tampoc existeixen prou evidències per afirmar que la peça formava part de lermita del segle xvi que coneixem a dia davui. La zona, molt propera al mar, va ser objecte de successius atacs de corsaris sarraïns, que van destruir lantiga església de Vilafortuny. Per a la construcció de la nova, es van aprofitar molts dels elements de lexistent i el tabernacle en podria ser un més, fet que explicaria perquè ha arribat als nostres temps tan fracturada i mutilada. Si us hi fixeu bé podreu observar a la part superior, on hi ha esculpits els pinacles, pilars i motllures, restes de policromia, cosa que fa pensar que el seu aspecte original era ben diferent al que veiem actualment.
Fa ben poc vaig tenir loportunitat de visitar el Museu Frederic Marès de Barcelona i completar una primera visita que havia fet mesos enrere. La col·lecció és tan gran que a la mateixa recepció del museu et recomanen que la dosifiquis en dues tandes, de fet lentrada és vàlida durant sis mesos i ho recomano si no vols quedar completament empatxat. Em va agradar especialment el que anomenen Gabinet del col·leccionista, 17 sales on sacumulen milers dobjectes curiosos que reflecteixen la vida i costums del segle xix, des dobjectes de forja, passant per col·leccions darmes, ventalls, brodats, floreres de closques, pipes de fumar, bastons, joguines, exvots i un llarg etcètera que no deixa indiferent ningú.
La col·lecció descultura també és molt destacable i abraça des del món antic fins al segle xix. A la planta subterrània es concentra la major part de lescultura en pedra i és on vaig tenir la sorpresa de trobar-hi exposat un tabernacle del segle xiv procedent de lermita de Santa Maria del Mas den Bosc. Cercant a internet vaig trobar un article que parlava daquesta peça i aportava més informació de la que es pot seguir al museu. Rosa Maria Manote, al número dotze dels Quadens dHistòria Tarraconense afirmava lany 1992 que lobra podia tenir relació amb Jaume Cascalls −un dels escultors predilectes del rei Pere el Cerimoniós− i amb Jordi de Déu −escultor grec esclau del mateix Cascalls−. Lautora també explicava com el tabernacle va fer cap al Museu Marés de Barcelona; el rector daleshores va trobar el relleu en un racó del temple i tot desconeixent la seva procedència concreta en va fer donació al museu mitjançant un antiquari de Reus. El cas és que la peça ja no tornarà mai més al nostre poble, lloc on realment potser caldria que fos exhibida. Són aquelles coses que passen...
Rosa Maria Manote descriu lobra com un interessant relleu de pedra sorrenca que formava part probablement de la part frontal dun tabernacle de la segona meitat del segle xiv. De forma rectangular, lescultura consta de dos parts diferenciades. A la base hi ha representades cinc imatges de mig cos que corresponen a sant Pere, la Mare de Déu, Crist, sant Joan Evangelista i sant Pau, les tres centrals, encerclades per medallons quadrilobulats i les dels extrems sota arcades de mig punt. Sobre això, al cos principal, sobre un ampli portal amb les restes duna antiga claraboia; lacompanyen lateralment dos àngels dins uns nínxols rematats en forma darc apuntat. Porten una llarga túnica cenyida a la cintura i amples ales desplegades subjectant els seus respectius candelers.
Lestat de conservació de lobra no és molt bo. Tal com apreciem a la fotografia, lobra està molt fracturada i les figures representades mostren notables mutilacions. Tampoc existeixen prou evidències per afirmar que la peça formava part de lermita del segle xvi que coneixem a dia davui. La zona, molt propera al mar, va ser objecte de successius atacs de corsaris sarraïns, que van destruir lantiga església de Vilafortuny. Per a la construcció de la nova, es van aprofitar molts dels elements de lexistent i el tabernacle en podria ser un més, fet que explicaria perquè ha arribat als nostres temps tan fracturada i mutilada. Si us hi fixeu bé podreu observar a la part superior, on hi ha esculpits els pinacles, pilars i motllures, restes de policromia, cosa que fa pensar que el seu aspecte original era ben diferent al que veiem actualment.