Si no és corrupció, és poca transparència
El concepte de crisi es fa servir habitualment per assenyalar una època dinestabilitat i trasbalsos profunds. Allò que va començar com una crisi financera fa cinc anys, ha anat afegint altres ingredients que posen en qüestió la solidesa dels models democràtics actuals a Europa. Recentment, ha reprès el seu protagonisme la corrupció política, un tema sempre recurrent. De fet, el mateix any desclat de la bombolla immobiliària van sortir a la llum diversos casos de corrupció urbanística a nivell municipal, especialment a la costa mediterrània peninsular. Els últims casos de corrupció que han sorgit, però, tenen més a veure amb laprofitament duna posició privilegiada o un càrrec, normalment públic, per treuren rèdits personals de qualsevol lloc, no només de lespeculació constructora.
El significat de corrupció sempre mha semblat molt ampli, fins i tot més enllà del que se sol acceptar. Prenc la definició que en dóna lONG Transparency International: abús del poder encomanat per al benefici particular. Tot i que molts casos violen clarament les lleis, altres són simplement alegals o, si es troben perfectament dintre de la legalitat, estan embolcallats duna ètica molt qüestionable. Els comportaments anòmals i les pràctiques dubtoses passen pel tràfic dinfluències, el nepotisme, lamiguisme o lús dinformació privilegiada, per la qual cosa, sovint, els càrrecs públics són una plataforma per impulsar negocis i projectes personals. Les maniobres difuses, la manca de transparència i la connivència generen la circulació de rumors, els quals creen desconfiança en la ciutadania, un deteriorament de les interaccions humanes que genera efectes negatius en la societat, en paraules de lespecialista en la matèria Víctor Lapuente. I la desconfiança encara creix més quan sactua com si res no succeís.
De rumors i sospites sempre nhi ha hagut i, com les llegendes, algun rerefons versemblant hi deu haver. Malgrat tot, el municipi de Cambrils, i en concret els seus governants actuals i passats, no ha sortit encara esquitxat públicament en cap dels casos exhumats (tret que el nom de lexregidor Joan Mas ha sonat com un dels investigats per lempresa de detectius Método 3 per suposat frau fiscal). I val més que sigui perquè no nhi ha hagut pròpiament, perquè la indignació i la mala llet ja formen part del relat dominant en la ciutadania, que ha de veure com nhi ha uns quants que treuen guanys a costa dels altres. Ara bé, els rumors i les actuacions opaques i dètica dubtosa són a lordre del dia a casa nostra. Està clar que la corrupció política és universal, tant en el temps con en lespai, però sentén que ataca duna manera punyent els fonaments de la democràcia. Al final, qui ho paga és la col·lectivitat, que perd una part dels serveis que obtindria dels impostos i, a vegades, ha de suportar el fet de no jugar en igualtat de condicions (per exemple, a lhora de competir per oferir un servei a lens públic) i empassar-se mentides de tots els calibres. Moltes veus reclamen que la ciutadania tingui un paper taxatiu de denúncia davant daquests fets. Caldrà ser més severs, reclamar transparència i evitar de creurens que la corrupció és difícil de superar pel fet de ser una cosa inherent a la nostra cultura mediterrània.
El significat de corrupció sempre mha semblat molt ampli, fins i tot més enllà del que se sol acceptar. Prenc la definició que en dóna lONG Transparency International: abús del poder encomanat per al benefici particular. Tot i que molts casos violen clarament les lleis, altres són simplement alegals o, si es troben perfectament dintre de la legalitat, estan embolcallats duna ètica molt qüestionable. Els comportaments anòmals i les pràctiques dubtoses passen pel tràfic dinfluències, el nepotisme, lamiguisme o lús dinformació privilegiada, per la qual cosa, sovint, els càrrecs públics són una plataforma per impulsar negocis i projectes personals. Les maniobres difuses, la manca de transparència i la connivència generen la circulació de rumors, els quals creen desconfiança en la ciutadania, un deteriorament de les interaccions humanes que genera efectes negatius en la societat, en paraules de lespecialista en la matèria Víctor Lapuente. I la desconfiança encara creix més quan sactua com si res no succeís.
De rumors i sospites sempre nhi ha hagut i, com les llegendes, algun rerefons versemblant hi deu haver. Malgrat tot, el municipi de Cambrils, i en concret els seus governants actuals i passats, no ha sortit encara esquitxat públicament en cap dels casos exhumats (tret que el nom de lexregidor Joan Mas ha sonat com un dels investigats per lempresa de detectius Método 3 per suposat frau fiscal). I val més que sigui perquè no nhi ha hagut pròpiament, perquè la indignació i la mala llet ja formen part del relat dominant en la ciutadania, que ha de veure com nhi ha uns quants que treuen guanys a costa dels altres. Ara bé, els rumors i les actuacions opaques i dètica dubtosa són a lordre del dia a casa nostra. Està clar que la corrupció política és universal, tant en el temps con en lespai, però sentén que ataca duna manera punyent els fonaments de la democràcia. Al final, qui ho paga és la col·lectivitat, que perd una part dels serveis que obtindria dels impostos i, a vegades, ha de suportar el fet de no jugar en igualtat de condicions (per exemple, a lhora de competir per oferir un servei a lens públic) i empassar-se mentides de tots els calibres. Moltes veus reclamen que la ciutadania tingui un paper taxatiu de denúncia davant daquests fets. Caldrà ser més severs, reclamar transparència i evitar de creurens que la corrupció és difícil de superar pel fet de ser una cosa inherent a la nostra cultura mediterrània.