Un lloc estrany
Catalunya pot ser un lloc ben estrany. Almenys això és el que opinen els nouvinguts darreu del món que participen en el programa de TV3, Un lloc estrany, una nova sèrie documental que es va estrenar dilluns 27 de març a la cadena autonòmica. El primer capítol va tenir una molt bona acollida amb més de 759.000 espectadors a Catalunya, on va ser el programa líder daudiència de la seva franja. Es tracta duna sèrie de 13 capítols creada pel Departament de Documentals i Nous Formats de Televisió de Catalunya on els nouvinguts opinen de qüestions ben diferents com ara lestètica, la cuina, la llengua, el sexe o la religió, tot plegat, donant mostra dun gran sentit de lhumor a lhora dabordar la sorpresa que genera a persones de diferents cultures, alguns aspectes dels catalans.
La proposta, doncs, és interessant perquè a més dóna veu al col·lectiu de nouvinguts que tot i suposar una part important ja de la societat catalana, en canvi, no es veuen representats en els mitjans de comunicació i només apareixen de forma circumstancial en alguna sèrie de ficció. Així doncs, penso que és una qüestió de justícia dedicar un espai per conèixer millor les opinions i pensaments de gent que procedeix daltres indrets del món i que també té les seves idees diferenciades sobre els catalans. Precisament el director del Departament de Documentals i Nous Formats, Miquel Garcia, destacava en la roda de premsa de presentació del programa que lobjectiu és tractar els immigrants no com un problema, sinó com a ciutadans integrats que comparteixen les nostres festes, paguen els seus impostos i que, de vegades, sestranyen duns costums que ja comencen a ser una mica seus. Garcia també va destacar que lobjectiu final del nou programa és riurens de nosaltres mateixos. Però tot i aquests aspectes tan positius que aporta el programa cal dir també que, malauradament, també cau sovint en tòpics. I naturalment, tot i el sentit de lhumor que tenim tan arrelats els catalans, a ningú li agrada veure com ens pengen alguns estereotips. Així per exemple, no és gens agradable sentir que una brasilera ens explica que a Catalunya utilitzem roba interior que al Brasil no es compraria ni la seva àvia (jo em pregunto, on deu haver anat a comprar la noia en qüestió la roba interior, perquè sense anar més lluny, a Cambrils pot trobar peces que jo hauria considerat ben modernes).
Tampoc no ens agrada sentir tòpics com per exemple que els catalans, tot i no tenir diners, ens gastem el que tenim i el que no per lluir cotxe. Per tant, penso que està bé que sapiguem què pensen de nosaltres la gent que ve a viure a Catalunya i poder fer així autocrítica daspectes en els quals, com a país, necessitem millorar. Però daltra banda, també seria bo que propostes interessants com aquest programa no acabessin derivant en estereotips que cal desterrar, tant en els casos en què són els catalans els que som autors daquests com en el cas en què els rebem.
La proposta, doncs, és interessant perquè a més dóna veu al col·lectiu de nouvinguts que tot i suposar una part important ja de la societat catalana, en canvi, no es veuen representats en els mitjans de comunicació i només apareixen de forma circumstancial en alguna sèrie de ficció. Així doncs, penso que és una qüestió de justícia dedicar un espai per conèixer millor les opinions i pensaments de gent que procedeix daltres indrets del món i que també té les seves idees diferenciades sobre els catalans. Precisament el director del Departament de Documentals i Nous Formats, Miquel Garcia, destacava en la roda de premsa de presentació del programa que lobjectiu és tractar els immigrants no com un problema, sinó com a ciutadans integrats que comparteixen les nostres festes, paguen els seus impostos i que, de vegades, sestranyen duns costums que ja comencen a ser una mica seus. Garcia també va destacar que lobjectiu final del nou programa és riurens de nosaltres mateixos. Però tot i aquests aspectes tan positius que aporta el programa cal dir també que, malauradament, també cau sovint en tòpics. I naturalment, tot i el sentit de lhumor que tenim tan arrelats els catalans, a ningú li agrada veure com ens pengen alguns estereotips. Així per exemple, no és gens agradable sentir que una brasilera ens explica que a Catalunya utilitzem roba interior que al Brasil no es compraria ni la seva àvia (jo em pregunto, on deu haver anat a comprar la noia en qüestió la roba interior, perquè sense anar més lluny, a Cambrils pot trobar peces que jo hauria considerat ben modernes).
Tampoc no ens agrada sentir tòpics com per exemple que els catalans, tot i no tenir diners, ens gastem el que tenim i el que no per lluir cotxe. Per tant, penso que està bé que sapiguem què pensen de nosaltres la gent que ve a viure a Catalunya i poder fer així autocrítica daspectes en els quals, com a país, necessitem millorar. Però daltra banda, també seria bo que propostes interessants com aquest programa no acabessin derivant en estereotips que cal desterrar, tant en els casos en què són els catalans els que som autors daquests com en el cas en què els rebem.