Del costum oriental de menjar amb bastonets
Cada eina i cada utensili creat per lhome és la resposta a la necessitat duna operació que no pot fer amb les mans o amb el seu cos. Les eines agrícoles, per exemple, sassemblen molt arreu del món quan la finalitat és la mateixa. En canvi, no podem dir el mateix dels utensilis per menjar entre els països orientals i occidentals.
Es creu que fa uns 5.000 anys, a la Xina, els aliments es coïen en grans olles i en molta quantitat, ja que mantenien el menjar calent durant moltes hores i que, probablement, ja es feien servir branques seques per agafar els aliments de linterior, ja que encara no es feien servir plats individuals. La consolidació i extensió dels dos palets va arribar pels volts de lany 400 aC.
Quan, a causa dun increment de la població, aparellat amb una disminució de recursos, el menjar es va començar a tallar a trossos petits perquè es cogués més ràpidament i així estalviar combustible, els talls per menjar eren prou petits fins al punt de fer innecessaris els ganivets a taula, i per això els bastonets van esdevenir els coberts més habituals.
També es creu que el filòsof xinès Confuci, vegetarià, va contribuir de manera decisiva a la seva difusió en advertir la gent que no fes servir ganivets ni punxons a taula, ja que es considerava una profanació tornar a tallar o punxar la carn i altres aliments un cop cuits.
Pels volts de lany 500, lús de bastonets es va escampar pels actuals països de Corea, el Vietnam i el Japó. En aquest darrer país, en fan de plata, de marfil i dós, que eren considerats objectes de luxe i només es feien servir en cerimònies religioses.
La fusta de bambú ha estat tradicionalment el material més popular per a la seva fabricació, perquè als països on susen és barat, fàcil de trobar, fàcil de dividir, resistent al calor i amb gust i olor poc perceptibles.
Hi ha moltes supersticions asiàtiques associades als palets. Per exemple, es creu que utilitzar-los correctament que no és fàcil deslliga duna promesa o dun jurament i també del servei militar, i que si ten toca un parell que no són iguals, perdràs el tren o qualsevol mitjà de transport que estiguis a punt dagafar.
Es creu que fa uns 5.000 anys, a la Xina, els aliments es coïen en grans olles i en molta quantitat, ja que mantenien el menjar calent durant moltes hores i que, probablement, ja es feien servir branques seques per agafar els aliments de linterior, ja que encara no es feien servir plats individuals. La consolidació i extensió dels dos palets va arribar pels volts de lany 400 aC.
Quan, a causa dun increment de la població, aparellat amb una disminució de recursos, el menjar es va començar a tallar a trossos petits perquè es cogués més ràpidament i així estalviar combustible, els talls per menjar eren prou petits fins al punt de fer innecessaris els ganivets a taula, i per això els bastonets van esdevenir els coberts més habituals.
També es creu que el filòsof xinès Confuci, vegetarià, va contribuir de manera decisiva a la seva difusió en advertir la gent que no fes servir ganivets ni punxons a taula, ja que es considerava una profanació tornar a tallar o punxar la carn i altres aliments un cop cuits.
Pels volts de lany 500, lús de bastonets es va escampar pels actuals països de Corea, el Vietnam i el Japó. En aquest darrer país, en fan de plata, de marfil i dós, que eren considerats objectes de luxe i només es feien servir en cerimònies religioses.
La fusta de bambú ha estat tradicionalment el material més popular per a la seva fabricació, perquè als països on susen és barat, fàcil de trobar, fàcil de dividir, resistent al calor i amb gust i olor poc perceptibles.
Hi ha moltes supersticions asiàtiques associades als palets. Per exemple, es creu que utilitzar-los correctament que no és fàcil deslliga duna promesa o dun jurament i també del servei militar, i que si ten toca un parell que no són iguals, perdràs el tren o qualsevol mitjà de transport que estiguis a punt dagafar.