Nobody knows
Una mare amb els seus quatre fills de diferent pare viuen en un pis de Tokio. Però, un dia la mare ha danar-sen i deixa el seu fill més gran, Akira, amb uns pocs diners com a encarregat. Són uns nens que no poden fer res per mantenir-se, només confiar en que la seva mare els hi doni diners periòdicament. A partir daquí, veurem com Akira ha de madurar prematurament, comprar, cuinar, cuidar dels seus germans petits i intentar sobreviure de tota lajuda exterior que pugui rebre. En la mirada del protagonista, estant fora dun col·legi, es veu la maduració prematura que pateix, tots els nens juguen i es diverteixen en la seva infància amb uns pares que compleixen el seu rol, Akira ha de canviar el rol de preadolescent pel de mare i pare dels seus germans per culpa duna mare egoista.
Dirigida amb un estil de documental (està basada en fets reals), el director Hirokazu Koreeda, va aconseguir una gran pel·lícula que té una forta denúncia social, però que peca de ser massa llarga, i té alguns tocs efectistes per provocar la llàgrima fàcil, quan una trama com aquesta no necessita res daixò perquè la història en si ja és prou dura. Profunda, però efectista a vegades i massa llarga. Encara que tingui algun defecte, és una gran pel·lícula. Espero que la nova de Koreeda (estrenada al festival de Cannes) sigui millor, encara que les crítiques són molt dispars, espero que al menys, emocioni i sigui menys efectista. Bastant recomanable si es vol veure una pel·lícula seriosa i que valgui la pena. No és gens superficial.
Dirigida amb un estil de documental (està basada en fets reals), el director Hirokazu Koreeda, va aconseguir una gran pel·lícula que té una forta denúncia social, però que peca de ser massa llarga, i té alguns tocs efectistes per provocar la llàgrima fàcil, quan una trama com aquesta no necessita res daixò perquè la història en si ja és prou dura. Profunda, però efectista a vegades i massa llarga. Encara que tingui algun defecte, és una gran pel·lícula. Espero que la nova de Koreeda (estrenada al festival de Cannes) sigui millor, encara que les crítiques són molt dispars, espero que al menys, emocioni i sigui menys efectista. Bastant recomanable si es vol veure una pel·lícula seriosa i que valgui la pena. No és gens superficial.