La musculació
La definició de musculació, segons La gran enciclopèdia en català (2004) és: Mètode dentrenament esportiu que té per objectiu desenvolupar el volum i la força muscular.
Evidentment molta gent pot pensar que fer un treball de musculació és igual a posar-se summament hipertrofiat (amb gran volum muscular) i amb un cos semblant al dun culturista (esportista que es dedica en el seu esport a augmentar el seu volum muscular per ensenyar els músculs a un jurat, durant la competició). Això no va per aquí. Dentrada he de dir que practicar o treballar la musculació és totalment positiu per a lorganisme i saconsegueixen una sèrie de beneficis que després comentaré. La musculació pot ser tan àmplia en les seves diferents opcions que tots quedarem contents, és a dir, nhi ha per a tots els gustos. Anem a veure-ho.
En primer lloc, i com sempre a lhora de parlar de lentrenament esportiu, cadascú escollirà una modalitat en funció dels seus interessos. Així, tindrem motivacions per perdre pes, per reafirmar el cos i veurens millor estèticament, per preparar lesport que practiquem, per rehabilitar una lesió, per cuidar-se o per salut, o simplement per distraurens.
Un cop ja hem començat a entrenar, cadascú amb els seus objectius, arribem a la musculació per tres vies fonamentals:
1. Per mantenir un cos musculat, que es vegi fort i treballat, donant prioritat a laspecte de bellesa corporal (sobretot els homes, ja que les dones són més reticents a fer musculació, per por a hipertrofiar-se massa, cosa totalment obviable si es fa el treball adequat).
2. Com a preparació dun esport. Encara que hi ha molts esports col·lectius que no assumeixen la importància de la musculació en categories de no elit, cada cop nhi ha més que sí que ho fan. Els esports individuals, a causa daquesta característica, poden realitzar el treball de forma molt correcta, ja que els entrenaments són gairebé personalitzats i lindividu depèn dell mateix per fer-los i no del grup. En qualsevol cas, alguns equips, fins i tot a Cambrils, busquen hores dentrenament conjunt per fer el treball específic de musculació tots junts, cosa que està molt bé. Per tant, el treball de musculació augmentarà tant el rendiment dun equip com el dun esportista individual, només sha de saber organitzar el treball a lentrenament. En el cas dels equips, també hi ha lopció de preparar les tasques de musculació i deixar-les perquè els seus esportistes les posin en pràctica fora del temps dentrenament dequip, és a dir, dins del seu temps lliure. Això, però, ha danar molt ben lligat amb la setmana dentrenament conjunt.
3. La tercera forma dentrar en el món de la musculació és a través de la rehabilitació. Segurament que molts heu patit lesions on us han hagut de posar un guix, una fèrula o un embenat compressiu. Aquest tipus de tractament estabilitzador i immobilitzant de larticulació o fractura té un efecte molt beneficiós per un costat, però per laltre va atrofiant la massa muscular de la part corporal en qüestió, deixant uns músculs fofos, empetitits i amb un to muscular de vegades inexistent. Això sha de rehabilitar. Molts cops em trobo nois i noies que han tingut un esquinç al turmell. Depenent del grau de pràctica esportiva i de la seva musculatura perden més o menys massa muscular, però a pocs dells els recomanen un treball específic de rehabilitació. La musculació en aquest cas resulta imprescindible, ja que larticulació queda molt feble i amb un risc elevat de tornar a patir una lesió.
En qualsevol cas, i com en totes les coses relacionades amb la pràctica dactivitat física, la musculació és molt beneficiosa si es fa correctament.
La seva pràctica, per a les dones, no suposa cap tipus dhipertròfia muscular, ja que això només saconsegueix si realment un ho vol o ho necessita. En canvi, obtindreu uns músculs molt més forts i resistents, més marcats i fibrosos, i amb un risc molt més baix darribar a la temuda osteoporosi (en parlaré properament).
Millora la fortalesa, la irrigació i lelasticitat de tots els components articulars: músculs, tendons, lligaments, càpsula, cartílags i ossos.
Redueix el greix articular, millorant la vascularització de les articulacions implicades.
Combinada amb un treball aeròbic ajuda a reduir o mantenir el pes adequat.
Atenció!, el múscul pesa més que el greix. En cas dun entrenament continuat, amb creixement muscular, podríem reduir greix i augmentar momentàniament de pes per aquest motiu.
És molt positiu combinar la musculació amb el treball aeròbic, en una relació de 2/3, és a dir, dos dies de musculació i els alterns treball aeròbic.
Resulta bàsic fer els moviments perfectament, ja que si no ens podem lesionar. Per això hi són els miralls als gimnasos, no per altra cosa.
Hem de seguir una pauta correcta. No sortir dallò que està marcat. Qui vol anar molt ràpid es fatiga i al dia següent no pot entrenar. Qui ja fa molt temps que entrena sap que la paciència i la continuïtat són bàsiques.
Evidentment molta gent pot pensar que fer un treball de musculació és igual a posar-se summament hipertrofiat (amb gran volum muscular) i amb un cos semblant al dun culturista (esportista que es dedica en el seu esport a augmentar el seu volum muscular per ensenyar els músculs a un jurat, durant la competició). Això no va per aquí. Dentrada he de dir que practicar o treballar la musculació és totalment positiu per a lorganisme i saconsegueixen una sèrie de beneficis que després comentaré. La musculació pot ser tan àmplia en les seves diferents opcions que tots quedarem contents, és a dir, nhi ha per a tots els gustos. Anem a veure-ho.
En primer lloc, i com sempre a lhora de parlar de lentrenament esportiu, cadascú escollirà una modalitat en funció dels seus interessos. Així, tindrem motivacions per perdre pes, per reafirmar el cos i veurens millor estèticament, per preparar lesport que practiquem, per rehabilitar una lesió, per cuidar-se o per salut, o simplement per distraurens.
Un cop ja hem començat a entrenar, cadascú amb els seus objectius, arribem a la musculació per tres vies fonamentals:
1. Per mantenir un cos musculat, que es vegi fort i treballat, donant prioritat a laspecte de bellesa corporal (sobretot els homes, ja que les dones són més reticents a fer musculació, per por a hipertrofiar-se massa, cosa totalment obviable si es fa el treball adequat).
2. Com a preparació dun esport. Encara que hi ha molts esports col·lectius que no assumeixen la importància de la musculació en categories de no elit, cada cop nhi ha més que sí que ho fan. Els esports individuals, a causa daquesta característica, poden realitzar el treball de forma molt correcta, ja que els entrenaments són gairebé personalitzats i lindividu depèn dell mateix per fer-los i no del grup. En qualsevol cas, alguns equips, fins i tot a Cambrils, busquen hores dentrenament conjunt per fer el treball específic de musculació tots junts, cosa que està molt bé. Per tant, el treball de musculació augmentarà tant el rendiment dun equip com el dun esportista individual, només sha de saber organitzar el treball a lentrenament. En el cas dels equips, també hi ha lopció de preparar les tasques de musculació i deixar-les perquè els seus esportistes les posin en pràctica fora del temps dentrenament dequip, és a dir, dins del seu temps lliure. Això, però, ha danar molt ben lligat amb la setmana dentrenament conjunt.
3. La tercera forma dentrar en el món de la musculació és a través de la rehabilitació. Segurament que molts heu patit lesions on us han hagut de posar un guix, una fèrula o un embenat compressiu. Aquest tipus de tractament estabilitzador i immobilitzant de larticulació o fractura té un efecte molt beneficiós per un costat, però per laltre va atrofiant la massa muscular de la part corporal en qüestió, deixant uns músculs fofos, empetitits i amb un to muscular de vegades inexistent. Això sha de rehabilitar. Molts cops em trobo nois i noies que han tingut un esquinç al turmell. Depenent del grau de pràctica esportiva i de la seva musculatura perden més o menys massa muscular, però a pocs dells els recomanen un treball específic de rehabilitació. La musculació en aquest cas resulta imprescindible, ja que larticulació queda molt feble i amb un risc elevat de tornar a patir una lesió.
En qualsevol cas, i com en totes les coses relacionades amb la pràctica dactivitat física, la musculació és molt beneficiosa si es fa correctament.
La seva pràctica, per a les dones, no suposa cap tipus dhipertròfia muscular, ja que això només saconsegueix si realment un ho vol o ho necessita. En canvi, obtindreu uns músculs molt més forts i resistents, més marcats i fibrosos, i amb un risc molt més baix darribar a la temuda osteoporosi (en parlaré properament).
Millora la fortalesa, la irrigació i lelasticitat de tots els components articulars: músculs, tendons, lligaments, càpsula, cartílags i ossos.
Redueix el greix articular, millorant la vascularització de les articulacions implicades.
Combinada amb un treball aeròbic ajuda a reduir o mantenir el pes adequat.
Atenció!, el múscul pesa més que el greix. En cas dun entrenament continuat, amb creixement muscular, podríem reduir greix i augmentar momentàniament de pes per aquest motiu.
És molt positiu combinar la musculació amb el treball aeròbic, en una relació de 2/3, és a dir, dos dies de musculació i els alterns treball aeròbic.
Resulta bàsic fer els moviments perfectament, ja que si no ens podem lesionar. Per això hi són els miralls als gimnasos, no per altra cosa.
Hem de seguir una pauta correcta. No sortir dallò que està marcat. Qui vol anar molt ràpid es fatiga i al dia següent no pot entrenar. Qui ja fa molt temps que entrena sap que la paciència i la continuïtat són bàsiques.