Opinió

Sobre la maionesa o “maonesa”

A la biblioteca de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó hi ha uns papers sobre la “salsa a la maionesa o maonesa”. En un llibre sobre gastronomia, hi he llegit una còpia referent a la salsa, que tot seguit passo a transcriure de manera sintetitzada.

Quan el mariscal duc de Richelieu es va instal·lar a Maó com a governador francès de l’illa de Menorca, va voler conèixer la cuina del país. Li van presentar, com és natural, l’allioli, antiquíssima salsa de la cuina de l’oli. Va resultar, però, que en l’allioli hi va trobar massa all i, per tant, era massa vulgar per a una persona tan ricament vestida, que portava una perruca tan meravellosa i empolsada, sempre rodejat de senyores elegants i de nobles i aduladors cavallers. Va succeir, per tant, l’inevitable. El paladar de tot aquest món separat del poble i d’aparença importantíssima va creure que la primera cosa a fer era l’allioli ideal, que agradés tothom del seu entorn. En definitiva, va consistir a fer un allioli sense all. Aquesta nova salsa, desproveïda de l’olorós i envaïdor all, es va convertir, traslladada a París, en la salsa maionesa. Quan al cap de pocs anys els anglesos van recuperar l’illa, la sala va continuar dient-se igual.

En definitiva, doncs, la maionesa no va ser res més que un allioli elegant i distingit, sense olor i insípid, com correspon a l’altivesa d’aquells temps tan barrocs i ficticis.

Els erudits no s’han posat encara d’acord sobre si la salsa va tindre els seus orígens a Menorca, posem Maó, o a Mayenne, França. Evidentment, moltes salses tenen un origen francès, vull dir les importants, i això ha creat l’equívoc.

L’essència de la salsa està formada per l’oli d’oliva i els rovells d’ou, de manera que és una salsa típica de la cuina de l’oli d’oliva. En èpoques passades, a Menorca, els olivers abundaven molt més que ara; per tant, hi havia molt d’oli. En canvi, a la Mayenne o Maienne, com abans s’escrivia, no es va donar l’oliver, de manera que, si la salsa va néixer en aquesta província francesa, es va haver d’elaborar amb oli d’importació. Així, des del punt de vista de la matèria primera, la qüestió sembla decantar-se a favor de Maó.

Madame Pompadour va donar un sopar i un ball enlluernador en honor del duc de Richelieu, primer governador de l’illa. En el sopar, hi havia com a novetat la degustació de la famosa salsa afrancesada, que va anomenar “Ball a la maonesa”, no “a la Maiennesa”!

El 1943, el gran cuiner aragonès Teodoro Bardagí en un llarg escrit va defensar la salsa “maonesa” amb una consistència d’arguments realment magnífica. Segons el senyor Bardagí, la salsa és menorquina perquè va néixer a Maó i la recepta va ser traslladada a París quan Menorca, en temps de Lluís XV, va caure en mans dels soldats del duc de Richelieu. A París va canviar de nom i va passar de maonesa a maionesa, com és avui coneguda a tot el món.