El Rally Catalunya
A lhora de parlar del Rally Catalunya, no es pot negar el ressò mediàtic a nivell mundial ni tampoc els beneficis que deixen a determinats i concrets sectors de leconomia de les nostres comarques, però com que els promotors i defensors del ral·li ja canten les excel·lències arreu dels mitjans de comunicació amb una veu més que única, permeteu-me ser crític amb aquells aspectes que no mhan agradat i que són sensiblement millorables.
1. No es pot utilitzar un territori sense el consentiment dels ciutadans del territori, i això hauria de prevaler sempre. En aquest cas del ral·li, shan primat els interessos dels organitzadors del ral·li perjudicant els interessos locals. No estaria de més que es quantifiquessin realment les despeses totals del ral·li, a veure si als promotors els surt a compte: desgast de carreteres, serveis tècnics de les administracions propietàries de les carreteres, serveis policials, neteja de boscos, hores de feina perdudes per les empreses del territori... Tot, que ho comptin tot a veure si shi guanya o shi perd.
2. No informar adequadament els usuaris del territori sobre les conseqüències dels actes anteriors és un acte de prepotència.
3. El desconeixement del territori comporta presa de decisions que encara perjudiquen més els usuaris del territori. Es van tallar carreteres per culpa del ral·li i es van donar alternatives equivocades.
4. La incompetència i ignorància dels dirigents i organitzadors shauria de traduir en modèstia. Vaig sentir un dels organitzadors dient que gràcies al ral·li sha descobert que en aquestes muntanyes hi ha unes àligues úniques a nivell europeu i que això els obliga a modificar traçats dels helicòpters.
5. Les forces policials haurien destar al servei de tota la població, no únicament dels promotors dels esdeveniments o dels espectadors del ral·li: la carretera nacional al seu pas pel Coll de la Teixeta presentava cotxes ocupant més del 50% dun dels carrils, amb total impunitat davant dels Mossos dEsquadra i amb el perill que representava per a la circulació, això per no parlar de vehicles al mig de camps dametllers o camins tallats per lestacionament de vehicles, o els excessos de velocitat i maniobres irregulars despectadors del ral·li.
6. Per acabar, només una última consideració: tant difícil és portar una bossa de plàstic a la butxaca i endur-se la merda a casa, en lloc de deixar-la als vorals de la carretera o al mig dels bancals? I els promotors del ral·li encara somplen la boca dient que és un ral·li per al medi ambient? Fot-li gasto, vinguin don vinguin.
1. No es pot utilitzar un territori sense el consentiment dels ciutadans del territori, i això hauria de prevaler sempre. En aquest cas del ral·li, shan primat els interessos dels organitzadors del ral·li perjudicant els interessos locals. No estaria de més que es quantifiquessin realment les despeses totals del ral·li, a veure si als promotors els surt a compte: desgast de carreteres, serveis tècnics de les administracions propietàries de les carreteres, serveis policials, neteja de boscos, hores de feina perdudes per les empreses del territori... Tot, que ho comptin tot a veure si shi guanya o shi perd.
2. No informar adequadament els usuaris del territori sobre les conseqüències dels actes anteriors és un acte de prepotència.
3. El desconeixement del territori comporta presa de decisions que encara perjudiquen més els usuaris del territori. Es van tallar carreteres per culpa del ral·li i es van donar alternatives equivocades.
4. La incompetència i ignorància dels dirigents i organitzadors shauria de traduir en modèstia. Vaig sentir un dels organitzadors dient que gràcies al ral·li sha descobert que en aquestes muntanyes hi ha unes àligues úniques a nivell europeu i que això els obliga a modificar traçats dels helicòpters.
5. Les forces policials haurien destar al servei de tota la població, no únicament dels promotors dels esdeveniments o dels espectadors del ral·li: la carretera nacional al seu pas pel Coll de la Teixeta presentava cotxes ocupant més del 50% dun dels carrils, amb total impunitat davant dels Mossos dEsquadra i amb el perill que representava per a la circulació, això per no parlar de vehicles al mig de camps dametllers o camins tallats per lestacionament de vehicles, o els excessos de velocitat i maniobres irregulars despectadors del ral·li.
6. Per acabar, només una última consideració: tant difícil és portar una bossa de plàstic a la butxaca i endur-se la merda a casa, en lloc de deixar-la als vorals de la carretera o al mig dels bancals? I els promotors del ral·li encara somplen la boca dient que és un ral·li per al medi ambient? Fot-li gasto, vinguin don vinguin.