Cap al precipici independentista
Fa cosa duna setmana veia per casualitat el programa de tardes de Televisió de Catalunya Divendres. A la taula de debat ( i ara entendreu perquè ho poso entre cometes), en aquesta tertúlia, hi havia cinc tertulians i el presentador. Tot era normal, fins que es van posar a debatre el tancament de Radio Televisió Valenciana. Els cinc tertulians soposaven al tancament del mitjà públic i encetaven una marea datacs verbals al PP i al President de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra.
Ara ja es pot entendre perquè he posat en cometes el mot debat. Com es pot pretendre un debat amb cinc tertulians i un presentador que estan dacord amb les qüestions a debatre? Sorprenentment, però no va ser lúnic fet indigest del programa, ja que durant la verborrea datacs vers el Partit Popular, la gestió de la RTVV i al President Fabra es comença a criticar el poc pluralisme de la televisió pública valenciana.
De debò tenen el sant coratge de criticar el pluralisme des duna taula de debat on tothom pensa i critica el mateix? De debò es té tanta poca decència de maltractar al contribuent? Es compleix així la dita: Vemos la paja en el ojo ajeno, pero no vemos la viga en el nuestro.
És tal la ceguera dalguns a fer creure lincreïble que per tal de no justificar els Pressupostos Generals de lEstat a Catalunya siguin inferiors al 2013 ens diuen que és una provocació envers el procés sobiranista. En canvi, si la Generalitat de Catalunya, en els seus pressupostos, inverteix menys que fa dos anys a la província de Tarragona, sha dentendre com un esforç col·lectiu i pensat en conjunt.
És tal la fal·lera dalguns a fer-nos creure quelcom impossible que es gasten els diners de les farmàcies en tapar forats de les Universitats públiques a Catalunya i ens fan creure que aquests diners són els que no han estat transferits des de ladministració central.
És tal el desig de separar-nos (costi el que costi) que la Generalitat visita Israel (amb una delegació de més de 60 persones, inclosa la dona del senyor Artur Mas) com una delegació espanyola encapçalada per lambaixador dEspanya a Israel, i ens venen la moto com si Israel hagués obert els braços al procés sobiranista.
És tal la poca vergonya i la poca decència política que saventuren a crear un servei de diplomàcia catalana que sobrepassa el ridícul més patètic mai vist en política i a més ens volen fer creure que funciona.
La finalitat de tornar-vos a escriure un article (per molt malament que ho faci) és senzillament mostrar la meva indignació més profunda respecte a la fe cega i al cost econòmic i social del camí cap al precipici independentista de les institucions públiques catalanes. No hem de permetre que els nostres diners, els nostres recursos i les nostres institucions sutilitzin i es manipulin en favor de la dèria secessionista dalguns.
Ara ja es pot entendre perquè he posat en cometes el mot debat. Com es pot pretendre un debat amb cinc tertulians i un presentador que estan dacord amb les qüestions a debatre? Sorprenentment, però no va ser lúnic fet indigest del programa, ja que durant la verborrea datacs vers el Partit Popular, la gestió de la RTVV i al President Fabra es comença a criticar el poc pluralisme de la televisió pública valenciana.
De debò tenen el sant coratge de criticar el pluralisme des duna taula de debat on tothom pensa i critica el mateix? De debò es té tanta poca decència de maltractar al contribuent? Es compleix així la dita: Vemos la paja en el ojo ajeno, pero no vemos la viga en el nuestro.
És tal la ceguera dalguns a fer creure lincreïble que per tal de no justificar els Pressupostos Generals de lEstat a Catalunya siguin inferiors al 2013 ens diuen que és una provocació envers el procés sobiranista. En canvi, si la Generalitat de Catalunya, en els seus pressupostos, inverteix menys que fa dos anys a la província de Tarragona, sha dentendre com un esforç col·lectiu i pensat en conjunt.
És tal la fal·lera dalguns a fer-nos creure quelcom impossible que es gasten els diners de les farmàcies en tapar forats de les Universitats públiques a Catalunya i ens fan creure que aquests diners són els que no han estat transferits des de ladministració central.
És tal el desig de separar-nos (costi el que costi) que la Generalitat visita Israel (amb una delegació de més de 60 persones, inclosa la dona del senyor Artur Mas) com una delegació espanyola encapçalada per lambaixador dEspanya a Israel, i ens venen la moto com si Israel hagués obert els braços al procés sobiranista.
És tal la poca vergonya i la poca decència política que saventuren a crear un servei de diplomàcia catalana que sobrepassa el ridícul més patètic mai vist en política i a més ens volen fer creure que funciona.
La finalitat de tornar-vos a escriure un article (per molt malament que ho faci) és senzillament mostrar la meva indignació més profunda respecte a la fe cega i al cost econòmic i social del camí cap al precipici independentista de les institucions públiques catalanes. No hem de permetre que els nostres diners, els nostres recursos i les nostres institucions sutilitzin i es manipulin en favor de la dèria secessionista dalguns.