Els treballadors no en tenen la culpa
Ja fa temps que tinc el convenciment que lequip de govern de lAjuntament de Cambrils no té cap criteri de treball definit i fa de la improvisació contínua el seu únic mètode de treball. Perquè quedi clar que la meva opinió no respon a cap estratègia de desgast, no ho personalitzaré en la figura de lalcaldessa ni la de cap regidor de govern en particular. Els responsables solidaris del mal govern que pateix la nostra ciutat són els dotze regidors i regidores que el composen, tant se val que siguin de Convergència, dUnió, del PP o de la PLIC. Tots han dassumir lautoria de lobra en el seu conjunt per igual i amb el mateix percentatge.
I aquesta afirmació la faig com a cambrilenc que estima la seva ciutat, que treballa, des de loposició, per millorar-la i que li sap greu ser testimoni del debilitament de la imatge externa de Cambrils, però també del deteriorament dels serveis que el consistori ha de prestar a la ciutadania.
Mentre en altres poblacions veïnes els seus alcaldes arriben, entre ells o amb administracions superiors, a acords importants pel futur econòmic i social dels seus ciutadans i ciutadanes, lequip de govern de Cambrils contempla, impassible, com se li escapen les oportunitats sense fer res per aturar-ho. I aquest és un greu error, ja que els perjudicis a mitjà i llarg termini seran irreversibles per tots nosaltres. A tall dexemple el cas de la futura estació de tren a peu del Corredor del Mediterrani, que ha vist molt reduïda la seva centralitat en el territori, així com en podem posar en dubte la seva execució lany 2015.
Per altra banda, la poca activitat que duu a terme aquest equip de govern és, al meu entendre, desordenada i equivocada. És allò que diem de poc i malament. Sense ànim de fer una llista exhaustiva recordaré, per limpacte que suposa sobre les persones afectades, el tancament de Cambrils Audiovisual, lacomiadament dun llarg número de treballadors i treballadores interins (quan avui sembla que probablement tornarien a fer falta), la realització dun caríssim Expedient de Regulació dOcupació (ERO), la privatització recent del servei de jardineria, i els dubtes que encara tenim avui sobre la gestió futura de les diferents empreses públiques existents en les quals participa el nostre ajuntament, entre altres qüestions no menys rellevants.
En tots el casos, les víctimes daquestes decisions semblen ser els treballadors municipals. Amb lexcusa de les dificultats econòmiques aprofiten la conjuntura per retallar per la part més feble i indefensa. Darrera de totes les decisions que he enumerat hi ha tres constants que es repeteixen: la incapacitat de lequip de govern per escoltar i negociar amb les persones afectades; la insensibilitat i la manca dempatia per entendre la situació a la qual aboquen a nombroses famílies; i, la voluntat perversa de privatitzar serveis importants per a la ciutat, i dels quals segurament veurem augmentats les seves factures. Al final, sense ser-ne els culpables directes, sha trobat a qui fer responsable dels desgavells existents. És evident que, en aquests darrers anys, a lhora de redactar els pressupostos, lequip de govern ha pres dues iniciatives que mai hauria dhaver tirat endavant en la forma exagerada executada: retallar serveis importants, entesos com a drets, per la majoria de ciutadans cambrilencs, i augmentar, de manera desproporcionada, les taxes de serveis de tipus social com hem vist enguany amb el Gripau Blau, el Casal de la Gent Gran o el Palau Municipal dEsports.
Després de gairebé tres anys de govern, lherència rebuda ja no pot ser excusa. En aquest moment, les decisions que prenen els que governen són únicament responsabilitat seva i obeeixen, molt probablement, al model que els hi manen les directius ideològiques dels seus respectius partits a Barcelona i Madrid: substituir, el més aviat possible, els serveis públics per serveis privatitzats i, per tant, reduir el control sobre els mateixos que ha dexercir obligatòriament qualsevol administració. Lexemple més il.lustratiu del que expliquem resulta la incongruència dacomiadar personal municipal, amb el cost econòmic i moral que això suposa, per acabar contractant els mateixos serveis a particulars o empreses externes.
Sobrepassat doncs lequador del mandat municipal, crec que queda sobradament demostrada la incapacitat del quatripartit actual que dirigeix el destí de Cambrils per afrontar els reptes de futur que a tots ens neguitegen. Queda de manifest, una vegada més, que la manca de criteri coherent en la majoria de les decisions adoptades per aquests resulta un gran risc pels possibles anhels i loptimisme dels cambrilencs i cambrilenques.
I aquesta afirmació la faig com a cambrilenc que estima la seva ciutat, que treballa, des de loposició, per millorar-la i que li sap greu ser testimoni del debilitament de la imatge externa de Cambrils, però també del deteriorament dels serveis que el consistori ha de prestar a la ciutadania.
Mentre en altres poblacions veïnes els seus alcaldes arriben, entre ells o amb administracions superiors, a acords importants pel futur econòmic i social dels seus ciutadans i ciutadanes, lequip de govern de Cambrils contempla, impassible, com se li escapen les oportunitats sense fer res per aturar-ho. I aquest és un greu error, ja que els perjudicis a mitjà i llarg termini seran irreversibles per tots nosaltres. A tall dexemple el cas de la futura estació de tren a peu del Corredor del Mediterrani, que ha vist molt reduïda la seva centralitat en el territori, així com en podem posar en dubte la seva execució lany 2015.
Per altra banda, la poca activitat que duu a terme aquest equip de govern és, al meu entendre, desordenada i equivocada. És allò que diem de poc i malament. Sense ànim de fer una llista exhaustiva recordaré, per limpacte que suposa sobre les persones afectades, el tancament de Cambrils Audiovisual, lacomiadament dun llarg número de treballadors i treballadores interins (quan avui sembla que probablement tornarien a fer falta), la realització dun caríssim Expedient de Regulació dOcupació (ERO), la privatització recent del servei de jardineria, i els dubtes que encara tenim avui sobre la gestió futura de les diferents empreses públiques existents en les quals participa el nostre ajuntament, entre altres qüestions no menys rellevants.
En tots el casos, les víctimes daquestes decisions semblen ser els treballadors municipals. Amb lexcusa de les dificultats econòmiques aprofiten la conjuntura per retallar per la part més feble i indefensa. Darrera de totes les decisions que he enumerat hi ha tres constants que es repeteixen: la incapacitat de lequip de govern per escoltar i negociar amb les persones afectades; la insensibilitat i la manca dempatia per entendre la situació a la qual aboquen a nombroses famílies; i, la voluntat perversa de privatitzar serveis importants per a la ciutat, i dels quals segurament veurem augmentats les seves factures. Al final, sense ser-ne els culpables directes, sha trobat a qui fer responsable dels desgavells existents. És evident que, en aquests darrers anys, a lhora de redactar els pressupostos, lequip de govern ha pres dues iniciatives que mai hauria dhaver tirat endavant en la forma exagerada executada: retallar serveis importants, entesos com a drets, per la majoria de ciutadans cambrilencs, i augmentar, de manera desproporcionada, les taxes de serveis de tipus social com hem vist enguany amb el Gripau Blau, el Casal de la Gent Gran o el Palau Municipal dEsports.
Després de gairebé tres anys de govern, lherència rebuda ja no pot ser excusa. En aquest moment, les decisions que prenen els que governen són únicament responsabilitat seva i obeeixen, molt probablement, al model que els hi manen les directius ideològiques dels seus respectius partits a Barcelona i Madrid: substituir, el més aviat possible, els serveis públics per serveis privatitzats i, per tant, reduir el control sobre els mateixos que ha dexercir obligatòriament qualsevol administració. Lexemple més il.lustratiu del que expliquem resulta la incongruència dacomiadar personal municipal, amb el cost econòmic i moral que això suposa, per acabar contractant els mateixos serveis a particulars o empreses externes.
Sobrepassat doncs lequador del mandat municipal, crec que queda sobradament demostrada la incapacitat del quatripartit actual que dirigeix el destí de Cambrils per afrontar els reptes de futur que a tots ens neguitegen. Queda de manifest, una vegada més, que la manca de criteri coherent en la majoria de les decisions adoptades per aquests resulta un gran risc pels possibles anhels i loptimisme dels cambrilencs i cambrilenques.