Cambrils, una ambició col·lectiva
Quan queda ben poc per lacabament de lactual legislatura, a la gran majoria de cambrilencs i cambrilenques ens preocupa la situació de paràlisi, confusió i manca diniciativa i idees que demostra, cada dia més, el govern tripartit, o potser quatripartit, de la nostra ciutat.
És evident que en la llarga vida de Cambrils, els darrers trenta mesos seran, amb prou feines, interpretats com una anècdota i, amb molta sort, esdevindran un petit apunt a peu de pàgina de la història. Però, per a les més de trenta-quatre mil persones que cada dia fem de la ciutat, lescenari dels nostres projectes, somnis, esperances, realitats, preocupacions, inquietuds i il·lusions, en definitiva, lescenari de les nostres vides, trenta mesos són una part prou important de la nostra existència a la qual no ens podem resignar.
I faig aquesta reflexió, perquè a vegades dóna la sensació que per a lequip de govern som, només, un conjunt de ciutadans i ciutadanes anònims als quals sels hi han dadministrar uns recursos econòmics cada vegada més minvats amb lexcusa de la crisi, i la manca pròpia didees que generin solucions als reals problemes que patim.
A mi magradaria que els qui governen Cambrils fossin capaços de posar a cada decisió, a cada projecte, a cada realitat, un rostre. Potser, si ho fessin, algunes de les decisions que han pres en aquest període (tancament de la ràdio i la televisió, acomiadaments de treballadors municipals, increment de taxes o privatitzacions de serveis, per esmentar només uns exemples) haurien estat molt diferents.
Sense cap mena de dubte ens ha tocat viure uns dies en els quals les coses canvien molt de pressa i la globalització mateixa fa que el futur de la nostra ciutat i, per tant, de tots nosaltres, es jugui en un gran tauler descacs en el qual nosaltres només representem una petita peça, tot depenent dels moviments de la resta, al qual no val a badar ni restar passius.
La Costa Daurada és un territori amb moltes possibilitats, però cada població que en forma part les haurà de lluitar i saber aprofitar a la seva manera. I per aprofitar-les sha de tenir visió, plantejament estratègic i voluntat dactuar decisivament. I això, nestic convençut!, és el que li falta precisament als qui governen el destí de Cambrils.
Al nostre voltant, es mouen molts projectes de futur. Moltes de les ciutats veïnes lluiten per atraure inversions, per promocionar-se a lexterior, per dotar-se de noves infraestructures que augmentin la seva competitivitat, per augmentar la seva especialització en algun dels segments econòmics productius o de serveis.
A Cambrils, lensopiment de lequip de govern és exasperant. La implicació amb els Jocs del Mediterrani que organitzarà Tarragona és mínima. El coneixement que tenim del projecte BCN World és inexistent i la participació de la nostra ciutat es limita al paper despectadora. La promoció turística no pot viure només dels rèdits acumulats del passat. En làmbit de la gastronomia cal ser més incisius. El programes de suport als petits comerciants i emprenedors són massa minsos. La cultura ha deixat de ser un element dinamitzador, mentre assistim, atònits, a la fi sobtada del Festival de Curtmetratges o al sacrifici duna sala dexposicions pública al mateix edifici consistorial. Leducació es limita als mínims exigibles per llei, i sacaba una relació productiva com podia ser la que es tenia amb la Uned. La història i les tradicions més nostres, com és el cas de la commemoració del Setge de 1640 es converteix, enguany, en un acte de confrontació entre els mateixos partits socis de govern.
En definitiva, si els qui porten les regnes de la ciutat no tenen la capacitat per aprofitar les oportunitats que sestan incubant al territori ni per entomar els reptes que ens planteja el futur, haurà de ser limpuls ciutadà qui prengui la iniciativa davant dels qui només sembla que estiguin esperant que passi un temps que per nosaltres és or.
Cambrils ha de tornar a ser un projecte col·lectiu, que compti amb el consens de la majoria dels seus agents, i per això faig una crida avui per procurar fugir de la passivitat a la qual ens vol acostumar aquest equip de govern. És veritat que són moments dincerteses i, alguns, aprofiten locasió per induir la por i el pessimisme. Doncs no! No ho podem acceptar! La nostra ciutat sempre sha construït i ha progressat amb acció emprenedora, amb convenciment i amb esperit crític, que justament són uns sentiments absolutament contraris a aquesta por i aquest pessimisme que utilitzen uns dirigents poc valents que només pretenen paralitzar-nos. Estem segurs de què hi ha alternatives i apostem per altres maneres de fer.
És evident que en la llarga vida de Cambrils, els darrers trenta mesos seran, amb prou feines, interpretats com una anècdota i, amb molta sort, esdevindran un petit apunt a peu de pàgina de la història. Però, per a les més de trenta-quatre mil persones que cada dia fem de la ciutat, lescenari dels nostres projectes, somnis, esperances, realitats, preocupacions, inquietuds i il·lusions, en definitiva, lescenari de les nostres vides, trenta mesos són una part prou important de la nostra existència a la qual no ens podem resignar.
I faig aquesta reflexió, perquè a vegades dóna la sensació que per a lequip de govern som, només, un conjunt de ciutadans i ciutadanes anònims als quals sels hi han dadministrar uns recursos econòmics cada vegada més minvats amb lexcusa de la crisi, i la manca pròpia didees que generin solucions als reals problemes que patim.
A mi magradaria que els qui governen Cambrils fossin capaços de posar a cada decisió, a cada projecte, a cada realitat, un rostre. Potser, si ho fessin, algunes de les decisions que han pres en aquest període (tancament de la ràdio i la televisió, acomiadaments de treballadors municipals, increment de taxes o privatitzacions de serveis, per esmentar només uns exemples) haurien estat molt diferents.
Sense cap mena de dubte ens ha tocat viure uns dies en els quals les coses canvien molt de pressa i la globalització mateixa fa que el futur de la nostra ciutat i, per tant, de tots nosaltres, es jugui en un gran tauler descacs en el qual nosaltres només representem una petita peça, tot depenent dels moviments de la resta, al qual no val a badar ni restar passius.
La Costa Daurada és un territori amb moltes possibilitats, però cada població que en forma part les haurà de lluitar i saber aprofitar a la seva manera. I per aprofitar-les sha de tenir visió, plantejament estratègic i voluntat dactuar decisivament. I això, nestic convençut!, és el que li falta precisament als qui governen el destí de Cambrils.
Al nostre voltant, es mouen molts projectes de futur. Moltes de les ciutats veïnes lluiten per atraure inversions, per promocionar-se a lexterior, per dotar-se de noves infraestructures que augmentin la seva competitivitat, per augmentar la seva especialització en algun dels segments econòmics productius o de serveis.
A Cambrils, lensopiment de lequip de govern és exasperant. La implicació amb els Jocs del Mediterrani que organitzarà Tarragona és mínima. El coneixement que tenim del projecte BCN World és inexistent i la participació de la nostra ciutat es limita al paper despectadora. La promoció turística no pot viure només dels rèdits acumulats del passat. En làmbit de la gastronomia cal ser més incisius. El programes de suport als petits comerciants i emprenedors són massa minsos. La cultura ha deixat de ser un element dinamitzador, mentre assistim, atònits, a la fi sobtada del Festival de Curtmetratges o al sacrifici duna sala dexposicions pública al mateix edifici consistorial. Leducació es limita als mínims exigibles per llei, i sacaba una relació productiva com podia ser la que es tenia amb la Uned. La història i les tradicions més nostres, com és el cas de la commemoració del Setge de 1640 es converteix, enguany, en un acte de confrontació entre els mateixos partits socis de govern.
En definitiva, si els qui porten les regnes de la ciutat no tenen la capacitat per aprofitar les oportunitats que sestan incubant al territori ni per entomar els reptes que ens planteja el futur, haurà de ser limpuls ciutadà qui prengui la iniciativa davant dels qui només sembla que estiguin esperant que passi un temps que per nosaltres és or.
Cambrils ha de tornar a ser un projecte col·lectiu, que compti amb el consens de la majoria dels seus agents, i per això faig una crida avui per procurar fugir de la passivitat a la qual ens vol acostumar aquest equip de govern. És veritat que són moments dincerteses i, alguns, aprofiten locasió per induir la por i el pessimisme. Doncs no! No ho podem acceptar! La nostra ciutat sempre sha construït i ha progressat amb acció emprenedora, amb convenciment i amb esperit crític, que justament són uns sentiments absolutament contraris a aquesta por i aquest pessimisme que utilitzen uns dirigents poc valents que només pretenen paralitzar-nos. Estem segurs de què hi ha alternatives i apostem per altres maneres de fer.