El bulevard de Gamonal és un fet menor
Des de fa uns dies les tertúlies polítiques de tot arreu de lestat estan donant-li voltes a un mateix tema, una vegada i una altra, i tornar a parlar i a donar opinions simplistes i superficials. Perquè el que passa a Gamonal no és un problema de si sha de fer o no sha de fer un bulevard; no és un problema sobre la violència a les manifestacions o no; és un problema molt més greu. És greu perquè no deixa de ser més que un altre signe que aquest arbre que va créixer des de la constitució està cada cop més podrit, i és hora de reformular la democràcia, tal com la coneixem ara mateix.
A Gamonal passa una cosa que també està passant a la resta de lestat, i és intrínseca daquest sistema i societat que tenim ara: el caciquisme, el patrimonialisme i la corrupció; que en èpoques de crisi se li rovella la façana i deixa entreveure coses com el aeropuerto del Abuelo, els sobres, els 3%, els EROs i tota aquesta pesca. Allí sha fet palesa la indignació de la gent que ha vist com el seu equip de govern estava duent a terme projectes sense solta ni volta. Com després de setmanes de manifestacions (sí, ja les feien molt abans que sortissin per la tele, i eren més pacífiques) sense aconseguir res de res, en les que lequip de govern els ignorava, fins que van decidir portar a terme una resistència activa.
Ells defensen una cosa que qualsevol persona amb dos dits de front també la defensaria, i que de fet, com la Plataforma dAfectats per la Hipoteca, ha unit a gent de totes les condicions i ideologies agrupades en un únic crit. El que demanen és que en comtes dinvertir en una obra, sinverteixi en el benestar de la gent, en ajudes socials per aquelles persones que han tingut la mala sort de perdre el seu lloc de treball, que shan quedat al carrer després destar anys treballant, que es veuen resignades a buscar menjar als contenidors del carrer ja que sobreviuen amb 400 euros al mes, i si arriben a això.
El que es defensa no són coses dextrema esquerra, ni desquerra, ni de centre si mapures. Estic parlant de tenir una mica de decència, de coherència i de visió de futur. Estic dient que hi ha persones molt capacitades de qualsevol opció política que segurament pensaran el mateix que jo, però que lamentablement alguns daquells qui hem triat per garantir el bé comú, es preocupen més pels diners i el benestar personal que no pas per la gestió justa dels bens públics.
Una societat en la que moltes persones es veuen forçades a dormir al carrer, malviure, mal-menjar, etc. És una societat profundament malalta, i que ha de despertar de forma inevitable. El sistema del benestar ha defraudat a moltes persones, i ja no és tan vàlid com ens crèiem. És hora dampliar horitzons i buscar altres formes. Formes pràctiques i pragmàtiques, però alhora legítimes i justes. Perquè la teoria és, moltes vegades, només això.
A Gamonal passa una cosa que també està passant a la resta de lestat, i és intrínseca daquest sistema i societat que tenim ara: el caciquisme, el patrimonialisme i la corrupció; que en èpoques de crisi se li rovella la façana i deixa entreveure coses com el aeropuerto del Abuelo, els sobres, els 3%, els EROs i tota aquesta pesca. Allí sha fet palesa la indignació de la gent que ha vist com el seu equip de govern estava duent a terme projectes sense solta ni volta. Com després de setmanes de manifestacions (sí, ja les feien molt abans que sortissin per la tele, i eren més pacífiques) sense aconseguir res de res, en les que lequip de govern els ignorava, fins que van decidir portar a terme una resistència activa.
Ells defensen una cosa que qualsevol persona amb dos dits de front també la defensaria, i que de fet, com la Plataforma dAfectats per la Hipoteca, ha unit a gent de totes les condicions i ideologies agrupades en un únic crit. El que demanen és que en comtes dinvertir en una obra, sinverteixi en el benestar de la gent, en ajudes socials per aquelles persones que han tingut la mala sort de perdre el seu lloc de treball, que shan quedat al carrer després destar anys treballant, que es veuen resignades a buscar menjar als contenidors del carrer ja que sobreviuen amb 400 euros al mes, i si arriben a això.
El que es defensa no són coses dextrema esquerra, ni desquerra, ni de centre si mapures. Estic parlant de tenir una mica de decència, de coherència i de visió de futur. Estic dient que hi ha persones molt capacitades de qualsevol opció política que segurament pensaran el mateix que jo, però que lamentablement alguns daquells qui hem triat per garantir el bé comú, es preocupen més pels diners i el benestar personal que no pas per la gestió justa dels bens públics.
Una societat en la que moltes persones es veuen forçades a dormir al carrer, malviure, mal-menjar, etc. És una societat profundament malalta, i que ha de despertar de forma inevitable. El sistema del benestar ha defraudat a moltes persones, i ja no és tan vàlid com ens crèiem. És hora dampliar horitzons i buscar altres formes. Formes pràctiques i pragmàtiques, però alhora legítimes i justes. Perquè la teoria és, moltes vegades, només això.