Joves valors
Lescultura de la Dolors Ortuño dels premis Èxit de lany 2003, els primers, ocupa un lloc destacat al menjador de casa. És maca, té aquella evocació marinera que lautora lhi ha volgut donar, però sobretot és un record permanent que no val adormir-se sinó que cal treballar millor cada dia. Afortunadament la iniciativa de la Fecam sha mantingut i aquests dies han transcendit ja els premiats del 2006, que tenen tots la mateixa característica: són tres joves cambrilencs que destaquen en el seu àmbit professional. Cal felicitar la decisió dels empresaris locals per la selecció dels premiats, una decisió valenta de dedicar els tres premis denguany a tres convilatans que destaquen per la seva joventut i per lèxit aconseguit amb tants pocs anys, a més de portar el nom de Cambrils allà on van.
A causa de les meves circumstàncies laborals només en conec un personalment, el David Callau, però dels altres dos en tinc clares i bones referències de persones que els tracten i que avalen la seva gran trajectòria actual i les seves possibilitats de futur. Perquè a mi el que magradaria destacar de lelecció dun pintor, una perruquera i un esportista del nostre poble és lencert en premiar-los ara de jovenets, perquè això els pot suposar una bona empenta per tirar endavant. De vegades els premis arriben massa tard, quan sestà consolidat, i tot i que sempre és bo el reconeixement de la feina feta, potser el moment no és el més encertat.
Per això cal celebrar que es reconegui el camí que ja han fet aquests joves al nostre poble i arreu del món, però sobretot encoratjar-los a mantenir aquesta trajectòria per assolir fites encara més altes. Per ells estic segur que rebre una distinció a casa seva serà un motiu de satisfacció i un al·licient, però també pot tenir incidència i influència en molts altres joves que resten en lanonimat i que es poden sentir esperonats amb el reconeixement al David, la Jeannina i lIvan. Veure que el poble on vius està atent a tots els moviments, però especialment als del jovent, pot ser un bon senyal per a centenars de joves cambrilencs que contemplen les dificultats per tirar endavant la seva iniciativa en el complicat món en què viuen.
Les administracions, més abocades a altres qüestions i a posar el nas en àmbits de la vida local que ja estan en bones mans, podrien estar més atentes a palpar el neguit dels joves locals i ajudar-los en el que més els costa quan estan en aquest tram de la seva carrera, la promoció. De ben segur que en molts àmbits de la societat cambrilenca hi trobaríem casos que amb una mica dajut, no cal pensar només en leconòmic, podríem fer aflorar nous valors per seguir les passes dels guardonats aquest any. Els recomano pegar fanalada al teixit associatiu tan ric que tenim.
A causa de les meves circumstàncies laborals només en conec un personalment, el David Callau, però dels altres dos en tinc clares i bones referències de persones que els tracten i que avalen la seva gran trajectòria actual i les seves possibilitats de futur. Perquè a mi el que magradaria destacar de lelecció dun pintor, una perruquera i un esportista del nostre poble és lencert en premiar-los ara de jovenets, perquè això els pot suposar una bona empenta per tirar endavant. De vegades els premis arriben massa tard, quan sestà consolidat, i tot i que sempre és bo el reconeixement de la feina feta, potser el moment no és el més encertat.
Per això cal celebrar que es reconegui el camí que ja han fet aquests joves al nostre poble i arreu del món, però sobretot encoratjar-los a mantenir aquesta trajectòria per assolir fites encara més altes. Per ells estic segur que rebre una distinció a casa seva serà un motiu de satisfacció i un al·licient, però també pot tenir incidència i influència en molts altres joves que resten en lanonimat i que es poden sentir esperonats amb el reconeixement al David, la Jeannina i lIvan. Veure que el poble on vius està atent a tots els moviments, però especialment als del jovent, pot ser un bon senyal per a centenars de joves cambrilencs que contemplen les dificultats per tirar endavant la seva iniciativa en el complicat món en què viuen.
Les administracions, més abocades a altres qüestions i a posar el nas en àmbits de la vida local que ja estan en bones mans, podrien estar més atentes a palpar el neguit dels joves locals i ajudar-los en el que més els costa quan estan en aquest tram de la seva carrera, la promoció. De ben segur que en molts àmbits de la societat cambrilenca hi trobaríem casos que amb una mica dajut, no cal pensar només en leconòmic, podríem fer aflorar nous valors per seguir les passes dels guardonats aquest any. Els recomano pegar fanalada al teixit associatiu tan ric que tenim.