Seràs il·lús
No té perquè ser cap insult, sinó una realitat. I és que mirant com et comportes en el dia a dia, no hi ha altre que dir que en un futur seguiràs sent un il·lús. Per parlar en propietat anem a veure el seu significat: il·lús, que està enganyat per una il·lusió. Doncs anem a veure què significa il·lusió: error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença. També alegria, entusiasme, que hom experimenta amb lesperança o la realització dalguna cosa agradable.
Tot allò que ens rodeja cau en un error de percepció, ja que mai disposem del mitjans necessaris per calcular la realitat en la seva plenitud. Partint daquí, a més ens atrevim a anar més enllà i calcular el futur en base a una manca dinformació evident que es dóna en el present, i com és desperar moltes prediccions no es compleixen. Tot i això ser un il·lús és una arma de doble tall. Els humans ens movem per il·lusions constantment, tan quan la paraula agafa el significat dengany com quan agafa el significat dalegria i entusiasme. Molts dels grans avenços de la societat no shan pogut portar a terme sense una gran dosis dil·lusió. En què quedem doncs, ser un il·lús és bo o dolent? Però la resposta a aquesta pregunta crec que és indiferent, perquè sigui com sigui sempre seràs un il·lús. Una pregunta que trobo més interessant és Com gestionar les il·lusions?, ja que evitar-les o reprimir-se davant delles, així com ser incapaç de sentir-la (tots ells comportaments de protecció que desenvolupem els humans) , fa que la vida sembli menys plena i motivant. Penso que la seva resposta no rau en el nivell denergia que es dedica a una idea com pot ser sortir amb una noia o noi determinat, aconseguir una feina, engegar un projecte... sinó en la temporalitat que li donem i el nombre delements que hi participen (les reaccions) Prou complicat és entendre tot allò que ens rodeja ara mateix, com per preveure el futur, i és que sens escapen més variables per un bon anàlisis. I no em refereixo tampoc a no gosar il·lusionar-se amb el futur, ans el contrari, però sí ser conscients de la gestió daquesta il·lusió.
Sovint ens ve més de gust gestionar un somni, un futur incert, un desig gairebé abstracte, que no pas el propi present i part de culpa la tenen les neurones mirall. Aquestes són les encarregades de lempatia, de posar-nos a la pell dels altres i de sentir allò que creiem que senten els demés. Sense anar més lluny però, també fan que siguem capaços de sentir allò que sentiríem en un futur si tot fos com nosaltres volem. I el poder daquestes neurones és tal, que ens atrapa fins a punts de no retorn i ceguera de la realitat, segregant agents químics del cos que ens donen benestar, on entre altres existeix la dopamina, considerat un dels neurotransmissors que provoca la sensació de recompensa.
Però sabent que inevitablement el futur algun dia ens atraparà, per què no aprendre a gestionar aquesta il·lusió també en el dia a dia? És menys atractiu perquè dóna menys marge a somiar en realitats inventades i agradables, però ser capaç de connectar un desig futur amb el present duna forma constant i lògica ens permet digerir molt millor un fracàs o desil·lusió, ja que hem estat conscients de tot el seu procés duna forma més clara. Per fer-ho possible tan sols ens cal crear tècniques de reflexió i crítiques, cadascú la seva, tot i que una de les més aconsellades és la descriure la teva il·lusió en un paper. El fet tan senzill de plasmar una idea amb paraules provoca estructuració i aprovació de les il·lusions, dotant-se un de consciència sobre aquella mentida que està creant.
Fracassaràs en els teus somnis, també encertaràs en lèxit, però si una cosa està clara és que algun cop, per no dir sempre, seràs il·lús. Millor tenir-ho present.
Tot allò que ens rodeja cau en un error de percepció, ja que mai disposem del mitjans necessaris per calcular la realitat en la seva plenitud. Partint daquí, a més ens atrevim a anar més enllà i calcular el futur en base a una manca dinformació evident que es dóna en el present, i com és desperar moltes prediccions no es compleixen. Tot i això ser un il·lús és una arma de doble tall. Els humans ens movem per il·lusions constantment, tan quan la paraula agafa el significat dengany com quan agafa el significat dalegria i entusiasme. Molts dels grans avenços de la societat no shan pogut portar a terme sense una gran dosis dil·lusió. En què quedem doncs, ser un il·lús és bo o dolent? Però la resposta a aquesta pregunta crec que és indiferent, perquè sigui com sigui sempre seràs un il·lús. Una pregunta que trobo més interessant és Com gestionar les il·lusions?, ja que evitar-les o reprimir-se davant delles, així com ser incapaç de sentir-la (tots ells comportaments de protecció que desenvolupem els humans) , fa que la vida sembli menys plena i motivant. Penso que la seva resposta no rau en el nivell denergia que es dedica a una idea com pot ser sortir amb una noia o noi determinat, aconseguir una feina, engegar un projecte... sinó en la temporalitat que li donem i el nombre delements que hi participen (les reaccions) Prou complicat és entendre tot allò que ens rodeja ara mateix, com per preveure el futur, i és que sens escapen més variables per un bon anàlisis. I no em refereixo tampoc a no gosar il·lusionar-se amb el futur, ans el contrari, però sí ser conscients de la gestió daquesta il·lusió.
Sovint ens ve més de gust gestionar un somni, un futur incert, un desig gairebé abstracte, que no pas el propi present i part de culpa la tenen les neurones mirall. Aquestes són les encarregades de lempatia, de posar-nos a la pell dels altres i de sentir allò que creiem que senten els demés. Sense anar més lluny però, també fan que siguem capaços de sentir allò que sentiríem en un futur si tot fos com nosaltres volem. I el poder daquestes neurones és tal, que ens atrapa fins a punts de no retorn i ceguera de la realitat, segregant agents químics del cos que ens donen benestar, on entre altres existeix la dopamina, considerat un dels neurotransmissors que provoca la sensació de recompensa.
Però sabent que inevitablement el futur algun dia ens atraparà, per què no aprendre a gestionar aquesta il·lusió també en el dia a dia? És menys atractiu perquè dóna menys marge a somiar en realitats inventades i agradables, però ser capaç de connectar un desig futur amb el present duna forma constant i lògica ens permet digerir molt millor un fracàs o desil·lusió, ja que hem estat conscients de tot el seu procés duna forma més clara. Per fer-ho possible tan sols ens cal crear tècniques de reflexió i crítiques, cadascú la seva, tot i que una de les més aconsellades és la descriure la teva il·lusió en un paper. El fet tan senzill de plasmar una idea amb paraules provoca estructuració i aprovació de les il·lusions, dotant-se un de consciència sobre aquella mentida que està creant.
Fracassaràs en els teus somnis, també encertaràs en lèxit, però si una cosa està clara és que algun cop, per no dir sempre, seràs il·lús. Millor tenir-ho present.