Prohibit als tímids
Ningú ens havia dit que lligar fos fàcil. Ara bé, no sé fins a quin punt cal anar a explicar les nostres misèries amb el sexe oposat en un programa de televisió. Bé, cadascú és lliure de fer el que li doni la gana, només faltaria; ara bé, TV3 podria haver-se treballat més el programa que ocuparia la franja a la graella de Lo Cartanyà. La televisió catalana defensa que Prohibit als tímids és un programa dentreteniment adreçat al públic familiar. Sincerament, jo no li permetria veure al meu fill o filla aquest tipus de programa. I no perquè mescandalitzi de cap de les proves que han de superar els concursants del programa, que sincerament tampoc és que brillin per la seva originalitat, sinó perquè el trobo un programa on brilla la banalització i, sobretot, resulta molt masclista.
Lapartat en què la meva crispació arriba a cotes més elevades és el moment del metge especialista, que amb arguments pretesament científics ens intenta donar una explicació acurada dels factors químics i biològics que expliquen fets com lenamorament o el fet de lligar. En comptes de ciència, però, el que fa aquest bon home és una oda, per exemple, a les sabates de talons impossibles (per a les dones normals, sentén). Així doncs, el doctor intenta donar un raonament científic al fet de tractar les dones i el nostre cos com a simples objectes.
És francament lamentable, i encara més que lopinió pública no posi el crit al cel per una secció daquestes característiques en un programa emès a la franja de màxima audiència i que se suposa que ha de ser per a tota la família. I em sap greu ser tan dura amb un programa que, a més, ha creat un professional de la comunicació amb una gran trajectòria al darrere, com és el Miquel Calçada, amb qui tots hem rigut i alhora reflexionat en grans productes televisius com van ser Persones humanes, El mètode Larson o Afers exteriors. En aquesta ocasió, però, Miquel Calçada no és qui dóna la cara en el programa, sinó que nassumeix la direcció, però delega les tasques de presentació en Josep Lobató, que arriba a TV3 després de lèxit aconseguit en el programa de Ràdio Flaixbac Prohibit als pares.
El programa, sota el meu punt de vista, no està a lalçada daltres propostes de pur entreteniment que havia fet Televisió de Catalunya prenent com a referència el complicat món de la parella. Penso per exemple, que la van encertar molt més amb un programa del mateix format però de molt diferents característiques com era Amor, has de tenir vista presentat per lactriu Vicenta NDongo, que per cert, era molt més divertida que Lobató.
Lapartat en què la meva crispació arriba a cotes més elevades és el moment del metge especialista, que amb arguments pretesament científics ens intenta donar una explicació acurada dels factors químics i biològics que expliquen fets com lenamorament o el fet de lligar. En comptes de ciència, però, el que fa aquest bon home és una oda, per exemple, a les sabates de talons impossibles (per a les dones normals, sentén). Així doncs, el doctor intenta donar un raonament científic al fet de tractar les dones i el nostre cos com a simples objectes.
És francament lamentable, i encara més que lopinió pública no posi el crit al cel per una secció daquestes característiques en un programa emès a la franja de màxima audiència i que se suposa que ha de ser per a tota la família. I em sap greu ser tan dura amb un programa que, a més, ha creat un professional de la comunicació amb una gran trajectòria al darrere, com és el Miquel Calçada, amb qui tots hem rigut i alhora reflexionat en grans productes televisius com van ser Persones humanes, El mètode Larson o Afers exteriors. En aquesta ocasió, però, Miquel Calçada no és qui dóna la cara en el programa, sinó que nassumeix la direcció, però delega les tasques de presentació en Josep Lobató, que arriba a TV3 després de lèxit aconseguit en el programa de Ràdio Flaixbac Prohibit als pares.
El programa, sota el meu punt de vista, no està a lalçada daltres propostes de pur entreteniment que havia fet Televisió de Catalunya prenent com a referència el complicat món de la parella. Penso per exemple, que la van encertar molt més amb un programa del mateix format però de molt diferents característiques com era Amor, has de tenir vista presentat per lactriu Vicenta NDongo, que per cert, era molt més divertida que Lobató.