Feta la llei, feta la trampa
Des de laparició de la televisió de pagament, un dels temes que ha aixecat més picaresca entre els televidents és laccés a les retransmissions esportives sense haver de passar per caixa. Ja diuen que la necessitat aguditza lenginy i amb el tema del futbol puc assegurar-vos que és ben cert. Tot va començar amb les retransmissions que efectuava el desaparegut Canal+. Un minut després que làrbitre xiulés el començament de la primera part, la pantalla es convertia en una munió de línies sense ordre ni concert que evitava que els usuaris sense abonament poguessin seguir el partit. Tot duna va sorgir la possibilitat de veure aquestes emissions codificades a través de lordinador; per fer-ho es requeria la combinació duna targeta receptora i un software específic de descodificació. Amb més o menys penes i suors ja era possible per a molts televidents seguir els partits de la lliga malgrat els molestos salts que es produïen de tant en tant a causa de les imperfeccions del procés de descodificació. Val a dir que en la tasca il·legal dobrir el senyal codificat intervenia la capacitat computacional dels nous ordinadors que anaven sortint al mercat capaços de reconstruir de 20 a 25 imatges per segon amb lajuda dunes taules resum que contenien les combinacions de línies més probables. Amb això vull dir que en aquest sistema de descodificació il·legal realment no es tenia la clau que obria la porta, sinó que saprofitava com a vulnerabilitat la redundància dinformació continguda en la imatge codificada. Aleshores Internet va ser utilitzat com a mecanisme de difusió daquests sistemes de descodificació, amb laparició de multitud de programes que permetien obrir canals analògics de retransmissió terrestre o via satèl·lit. Malgrat que les webs que contenien aquests programes avisaven que es tractava duna activitat il·legal disculpaven el seu ús si els objectius eren de caire educatiu.
Però això només va ser laperitiu, perquè amb laparició de les retransmissions digitals codificades via satèl·lit van néixer multitud de noves maneres de tenir la clau sense haver de pagar les respectives subscripcions o abonaments. Apareixia el mercat negre de les targetes pirates que obrien els canals de pagament sense salts ni interrupcions. Malgrat el naixement de nous sistemes de xifratge que en teoria havien de tancar la porta, sembla que de moment encara no sha trobat un forrellat prou segur, i la situació actual és semblant al joc del cuca i amagar. De targetes pirates sha passat a comprar receptors digitals lliures free-to-air per menys de seixanta euros que són modificats i actualitzats pels seus usuaris de manera que obrin els senyals codificats. També hi ha gent especialitzada en captar les emissions denllaç que utilitzen les televisions per efectuar la retransmissió des de lestadi de futbol al centre de realització, o fins i tot existeix la possibilitat, tot afinant molt la punteria, de captar els senyals dalgun satèl·lit que en teoria no té cobertura dins lEstat espanyol però que gràcies a la posició privilegiada de Catalunya sí que és possible fer-ho. Tampoc sescapen daquest fenomen la televisió per cable ni les emissions a través de línies de banda ampla ADSL2. Em deixava també la possibilitat recent de seguir retransmissions esportives mitjançant la tecnologia del peer to peer utilitzada per molts internautes a lhora de baixar continguts musicals i cinematogràfics.
Actualment sembla que regna allò que diem popularment de feta la llei, feta la trampa, però en el cas de la descodificació de senyals de televisió digital no està clar per quins motius sobre la porta tan sovint, molts internautes hi veuen interessos comercials dels mateixos que posen el pany.
Però això només va ser laperitiu, perquè amb laparició de les retransmissions digitals codificades via satèl·lit van néixer multitud de noves maneres de tenir la clau sense haver de pagar les respectives subscripcions o abonaments. Apareixia el mercat negre de les targetes pirates que obrien els canals de pagament sense salts ni interrupcions. Malgrat el naixement de nous sistemes de xifratge que en teoria havien de tancar la porta, sembla que de moment encara no sha trobat un forrellat prou segur, i la situació actual és semblant al joc del cuca i amagar. De targetes pirates sha passat a comprar receptors digitals lliures free-to-air per menys de seixanta euros que són modificats i actualitzats pels seus usuaris de manera que obrin els senyals codificats. També hi ha gent especialitzada en captar les emissions denllaç que utilitzen les televisions per efectuar la retransmissió des de lestadi de futbol al centre de realització, o fins i tot existeix la possibilitat, tot afinant molt la punteria, de captar els senyals dalgun satèl·lit que en teoria no té cobertura dins lEstat espanyol però que gràcies a la posició privilegiada de Catalunya sí que és possible fer-ho. Tampoc sescapen daquest fenomen la televisió per cable ni les emissions a través de línies de banda ampla ADSL2. Em deixava també la possibilitat recent de seguir retransmissions esportives mitjançant la tecnologia del peer to peer utilitzada per molts internautes a lhora de baixar continguts musicals i cinematogràfics.
Actualment sembla que regna allò que diem popularment de feta la llei, feta la trampa, però en el cas de la descodificació de senyals de televisió digital no està clar per quins motius sobre la porta tan sovint, molts internautes hi veuen interessos comercials dels mateixos que posen el pany.