Viatjar en el temps
Sempre que es parla de viatges en el temps, ens ve a la ment un científic més o menys excèntric i revolucionari amb una màquina no menys estranya que ell, que desprèn més llum que la ciutat de París una nit destiu, mentre entra en un túnel despiral indefinible donant més tombs que una baldufa. Però no sempre els viatges en el temps tenen per què tenir aquest format tan llaminer i somiatruites i tan poc aplicable al nostre dia a dia.
El cervell humà amb la seva consciència és una eina bàsica de viatges en el temps, i la podem utilitzar a cada segon per millorar el nostre estrès, irritabilitat, perspectiva, estratègia i probabilitats dèxit. Sent el cervell humà una peça que forma part de lUnivers i tenint consciència que existim, es pot deduir que lUnivers ha arribat a un punt de levolució en que ha pres consciència dell mateix, i no només això sinó de la pròpia existència del temps, reaccionant en conseqüència. Aquest és un comportament que tot i existir també, no veiem amb tanta claredat en altres estructures de lentorn, formades en gran part però pels mateixos components que el cervell humà. Per posar un exemple senzill, si hem dagafar lautobús a les 10:00 som capaços de sortir de casa 20 minuts abans per no fer tard, i per arribar a aquesta deducció hem hagut dimaginar on estarien totes les molècules del nostre cos en un futur per tal de satisfer la nostra pròpia demanda. Aquest és un fet molt poc usual en les altres estructures que conformen lUnivers. Algú imagina un meteorit augmentant o reduint la velocitat per no topar amb un planeta? La matèria i energia que conforma el cos humà reacciona no només a accions del present sinó a accions del futur.
Tot i això els humans no explotem aquesta qualitat tan com podríem. Lestratègia és un dels màxims exponents dels viatges en el temps mentals, però sovint aquesta minva a mesura que lestrès i la irritabilitat ens comencen a governar, fent que les respostes que donem siguin ràpides i moltes delles errònies pels resultats que hauríem desitjat. Doncs no ens eduquem per fer petits salts en el temps en moments destrès i irritabilitat, i ens privem així duna amplitud de mires i objectivitat necessàries, deixant en la primitiva resposta dacció reacció la responsabilitat de lèxit. Imaginem la típica situació del nen jugant a laigua de la platja, es fa tard i nosaltres el cridem per marxar a dinar, però ell no surt perquè vol acabar de nedar amb unes quantes onades més. Evidentment ens comencem a irritar i alguns començaran a cridar amb força molt més enfadats... bé, no cal explicar com acaba lescena. La persona que vol marxar probablement té gana o pressa per algun motiu concret, mentre que el nen no en té cap, però el problema està en que aquell qui té el poder aquí sestà deixant portar per la irritabilitat i probablement acabarà fent alguna cosa de la qual després s en penedirà. La pressa és sempre relativa i sovint exagerada, influenciada per lego personal, no deixant espai per valorar gaires opcions. Imaginar que estàs ja a casa, cuinant 5 o 10 minuts més tard de lo esperat fa que un sapropi a lobjectivitat de la situació i valori una possible resposta enginyosa, nodrint de flexibilitat el pensament, per tal daconseguir molt probablement el mateix resultat que es desitjava abans de començar a irritar-se.
Situacions com aquestes les podem trobar a la feina, a casa, amb els amics o inclús amb un mateix, però hem de recordar que lestrès és sempre induït per algunes raons que no recordarem en aquell moment crític. Viatjant en el temps, relativitzant un problema, mirant la situació del present situant-nos momentàniament en el futur, amplia considerablement el ventall dopcions a escollir i per tan disminueix lerror. Els humans som animals de costums i els patrons de comportament que desitgem són acostumables. Si volem disposar dobjectivitat i racionalitat per tractar els temes laborals i personals que ens envolten, no només cal que ho posem en pràctica en moments de calma i reflexió sinó també en els més complicats, precisament amb aquella eina que tants anys devolució ha costat que tinguéssim, els viatges en el temps.
El cervell humà amb la seva consciència és una eina bàsica de viatges en el temps, i la podem utilitzar a cada segon per millorar el nostre estrès, irritabilitat, perspectiva, estratègia i probabilitats dèxit. Sent el cervell humà una peça que forma part de lUnivers i tenint consciència que existim, es pot deduir que lUnivers ha arribat a un punt de levolució en que ha pres consciència dell mateix, i no només això sinó de la pròpia existència del temps, reaccionant en conseqüència. Aquest és un comportament que tot i existir també, no veiem amb tanta claredat en altres estructures de lentorn, formades en gran part però pels mateixos components que el cervell humà. Per posar un exemple senzill, si hem dagafar lautobús a les 10:00 som capaços de sortir de casa 20 minuts abans per no fer tard, i per arribar a aquesta deducció hem hagut dimaginar on estarien totes les molècules del nostre cos en un futur per tal de satisfer la nostra pròpia demanda. Aquest és un fet molt poc usual en les altres estructures que conformen lUnivers. Algú imagina un meteorit augmentant o reduint la velocitat per no topar amb un planeta? La matèria i energia que conforma el cos humà reacciona no només a accions del present sinó a accions del futur.
Tot i això els humans no explotem aquesta qualitat tan com podríem. Lestratègia és un dels màxims exponents dels viatges en el temps mentals, però sovint aquesta minva a mesura que lestrès i la irritabilitat ens comencen a governar, fent que les respostes que donem siguin ràpides i moltes delles errònies pels resultats que hauríem desitjat. Doncs no ens eduquem per fer petits salts en el temps en moments destrès i irritabilitat, i ens privem així duna amplitud de mires i objectivitat necessàries, deixant en la primitiva resposta dacció reacció la responsabilitat de lèxit. Imaginem la típica situació del nen jugant a laigua de la platja, es fa tard i nosaltres el cridem per marxar a dinar, però ell no surt perquè vol acabar de nedar amb unes quantes onades més. Evidentment ens comencem a irritar i alguns començaran a cridar amb força molt més enfadats... bé, no cal explicar com acaba lescena. La persona que vol marxar probablement té gana o pressa per algun motiu concret, mentre que el nen no en té cap, però el problema està en que aquell qui té el poder aquí sestà deixant portar per la irritabilitat i probablement acabarà fent alguna cosa de la qual després s en penedirà. La pressa és sempre relativa i sovint exagerada, influenciada per lego personal, no deixant espai per valorar gaires opcions. Imaginar que estàs ja a casa, cuinant 5 o 10 minuts més tard de lo esperat fa que un sapropi a lobjectivitat de la situació i valori una possible resposta enginyosa, nodrint de flexibilitat el pensament, per tal daconseguir molt probablement el mateix resultat que es desitjava abans de començar a irritar-se.
Situacions com aquestes les podem trobar a la feina, a casa, amb els amics o inclús amb un mateix, però hem de recordar que lestrès és sempre induït per algunes raons que no recordarem en aquell moment crític. Viatjant en el temps, relativitzant un problema, mirant la situació del present situant-nos momentàniament en el futur, amplia considerablement el ventall dopcions a escollir i per tan disminueix lerror. Els humans som animals de costums i els patrons de comportament que desitgem són acostumables. Si volem disposar dobjectivitat i racionalitat per tractar els temes laborals i personals que ens envolten, no només cal que ho posem en pràctica en moments de calma i reflexió sinó també en els més complicats, precisament amb aquella eina que tants anys devolució ha costat que tinguéssim, els viatges en el temps.