Un àpat inoblidable
Quan era petit i feia bon temps, el meu pare i jo solíem fer una excursió a la Cota. La Cota és un punt molt elevat a 2 quilòmetres de casa meva, des don es domina per un costat el Prepirineu i el Canigó i, per laltre, el golf de Roses, el Pla de lEmpordà fins a Montgrí i les illes Medes. Un dia, tot caminant ens vam trobar dos amics del meu pare. Es deien Martí i Cinto. Feien de carboner i llenyataire, aficionats a la bona taula i al bon vi. En Martí era petit i escanyolit, de galta xuclada i barba de vuit dies. Fumava amb una pipa feta dun broquet de canya i fi com una mustela. El seu company de feina, en Cinto, era un home gros, rodó, bonyegut, picat de la verola, amb un crani completament pelat dun color avellana. Tenia una veu forta i greu, totes les coses li feien gràcia i reia com una criatura de quatre anys. Em penso que no tenia el seny complert. Els dos llenyataires bevien grans quantitats de vi i anís. A primera hora del matí, abans desmorzar, menjaven ametlles, avellanes i nous amb un crostó de pa. Deien que era hora per fer coixí a la barreja danís i moscatell que es bevien al darrere. Tant sí com no volien que ens quedéssim a dinar, que des de bon matí ja sestava fent i que nhi hauria prou per a tots. Ens va estranyar perquè ni el meu pare ni jo vam veure cap cassola, ni paella ni graella, només el foc encès. Però davant de la seva insistència ens vam quedar. Quan va ser lhora de làpat, vam seure damunt dunes feixines de llenya verda, amb un plat metàl·lic, una forquilla, una llesca de pa a la falda i la bota de vi penjada a la branca dun pi. Tot molt bast i pocs miraments, però de menjar, res. En Martí, que feia de cuiner, es va acostar al foc que tenia encès a terra i amb una pala va escampar totes les brases fins apagar-lo. El meu pare i jo vam quedar amb els ulls esverats i la boca oberta pel que veiem. En Martí, que va veure la nostra sorpresa, es va acostar i ens va dir:
−No us espanteu que avui menjarem conill! És a sota daquestes brases i ara ens el cruspirem.
−Vols dir que no estarà cremat i brut de cendra? −li va dir el meu pare.
−Res daixò i fent un traguet de vi i omplint-se la pipa va dir −i ara us explicaré com lhe fet. Sagafa un conill ben gros, es neteja, sobre pel llarg, shi posa sal i pebre, i sunta amb llard i oli doliva. Es fa un clot a terra de dos pams de fondària i tres de llarg. Es fa un bon foc a dins del clot. Quan hi ha brases, sagafa una teula, shi posa unes branquetes de farigola i de romaní, es mullen amb una mica de vi negre i shi posa el conill obert al damunt. Es cobreix amb una altra teula i es posa tot a dins del clot, que estarà ple de brases. Es posa una pedra que tapi els costats de les teules perquè no entri cendra i es fa un altre cop el foc al damunt de les taules. Al cap duna hora i mitja ja podrem fer el que he fet jo, que tant us ha sorprès, desenterrar el conill, que ja estarà llest.
Sen diu conill a la teula. El vam acompanyar amb una morterada dallioli autèntic i, creieu-me, és el conill més bo, més gustós i original que he menjat a la meva vida.
−No us espanteu que avui menjarem conill! És a sota daquestes brases i ara ens el cruspirem.
−Vols dir que no estarà cremat i brut de cendra? −li va dir el meu pare.
−Res daixò i fent un traguet de vi i omplint-se la pipa va dir −i ara us explicaré com lhe fet. Sagafa un conill ben gros, es neteja, sobre pel llarg, shi posa sal i pebre, i sunta amb llard i oli doliva. Es fa un clot a terra de dos pams de fondària i tres de llarg. Es fa un bon foc a dins del clot. Quan hi ha brases, sagafa una teula, shi posa unes branquetes de farigola i de romaní, es mullen amb una mica de vi negre i shi posa el conill obert al damunt. Es cobreix amb una altra teula i es posa tot a dins del clot, que estarà ple de brases. Es posa una pedra que tapi els costats de les teules perquè no entri cendra i es fa un altre cop el foc al damunt de les taules. Al cap duna hora i mitja ja podrem fer el que he fet jo, que tant us ha sorprès, desenterrar el conill, que ja estarà llest.
Sen diu conill a la teula. El vam acompanyar amb una morterada dallioli autèntic i, creieu-me, és el conill més bo, més gustós i original que he menjat a la meva vida.